Les banderes onegen al centre de Temuco, Xile. Un grup de nens corren amunt i avall entre la gentada que s’ha congregat a Plaza de Armas. Més enllà un home jove es tapa la cara amb un mocador de colors, símbol dels pobles originaris d’Amèrica Llatina. El 12 d’octubre la comunitat maputxe reivindica la resistència històrica contra la colonització; primer, de l’imperi espanyol, i, després, de la república xilena. La veu de Violeta Parra es fa un lloc entre el soroll de centenars de persones.

 

Arauco tiene una pena

que no la puedo callar

son injusticias de siglos

que todos ven aplicar.

 

La manifestació és a la regió de l’Araucanía, a la ciutat de Temuco, històricament el feu del poble maputxe. Es troba al sud del riu Bío-bío, una frontera que ha estat, des del 1550, una barrera natural contra l’imperialisme occidental. Tot i això actualment només els pertany un 5% de les terres que formaven el Wallmapu -uns 100 000 km2-. La seva batalla és, precisament, la de la recuperació de les terres ancestrals.

“Ara nosaltres hem de generar la notícia, mostrar la impunitat”, crida Ada Huentecol, mare de Brandon Hernández, un jove que va rebre un tret per l’esquena d’un carabinero -policia militar xilena- en un procés policial contra unes accions violentes a una empresa forestal de la zona. I és que una part del moviment de resistència maputxe considera que l’única sortida a la discussió asimètrica amb l’estat xilè sobre el territori és la violència política com a forma de lluita.

L’estat xilè es va construir ocupant militarment els territoris maputxes i adherint-los política i econòmicament per la força

Aquest conflicte és una part de la gran esquerda que la societat xilena ha estat alimentant des del 1860, amb la pacificació de l’Araucanía, en què es va ocupar militarment el territori maputxe per adherir-lo, políticament i econòmicament, a l’estat. Aquest fet va generar xocs amb les comunitats originàries, i, després de moltes morts, va concloure amb l’eradicació de pobles sencers.

 

ACCIONS D’AUTODEFENSA O RESISTÈNCIA PACÍFICA

L’organització més mediàtica que es dedica a la resistència violenta és la Coordinadora Arauco-Malleco (CAM), que enguany compleix dues dècades. La seva primera acció va ser el 1997 amb la crema de camions en terrenys de l’empresa ‘Celulosa Arauco-Lautaro’. “L’única forma que tenim per a què el govern ens escolti és amb accions de pressió d’aquest estil”, explica Pablo Calfuqueo, un maputxe de la comunitat Llaguepulli. Tot i això remarca que la CAM no és representativa de la lluita de resistència ja que “el poble maputxe som un poble pacífic”.

 

Drets poble maputxe XileLa comunitat maputxe denuncia la criminalització per part de l'estat xilè. Cristina Gironès

 

Aquesta organització proposa uns mètodes d’acció per a la recuperació de les terres ancestrals que es basen en la lluita antisistema, anticolonial i revolucionaria. “Es tracta d’obtenir el territori en contra de la propietat privada que sustenta el sistema de relacions econòmiques construït sobre la usurpació del Wallmapu” assegura Francisca, una noia jove present a la manifestació.

“També duem a terme accions d’autodefensa, que es plantegen com a accions comunitàries per fer front a l’acció violenta de l’Estat”, afegeix ella. Les anomenades accions de resistència són, en la seva majoria, accions incendiàries que estan orientades a la destrucció de maquinària, infraestructures i transports de propietaris privats i empreses forestals. Aquests mecanismes, que l’estat titlla d’il·legals i terroristes, han generat polèmica dins i fora del moviment, però es consoliden en l’imaginari col·lectiu maputxe com a via de protesta i resistència enfront de la injustícia.

Millacura: “Per primera vegada el nostre poble [maputxe] no veu en l’estat un interlocutor vàlid, per això n’actua al marge”

Tot i això algunes comunitats consideren que aquesta lluita es pot donar des de molts altres vessants i rebutgen de ple la violència i l’acció directa. Aquest és el cas de Papai, una senyora maputxe propietària d’un bar al port colonial de Puerto Saavedra. “El nostre poble no té els mecanismes per expressar les seves inquietuds” és per això que un sector de la comunitat ha trobat en organitzacions com la CAM un forma de fer-se sentir. “Tot i això, la política s’ha de construir des de la pau i l’empatia”.

Segons Claudio Millacura, doctor en Pobles Originaris per la Universitat de Chile, “la particularitat d’aquestes associacions és que el nostre poble, per primera vegada, no veu en l’Estat un interlocutor vàlid. Per això actua al marge de qualsevol iniciativa que provingui d’aquest”. El conflicte s’aborda des de diversos vessants, i no hi ha un consens general. La usurpació de terres va començar sent violenta i canviar això és un gran repte pel sector social que busca un tracte pacífic amb el govern.

 

Arauco tiene una pena

más negra que su chamal

ya no son los españoles

los que les hacen llorar

hoy son los propios chilenos

los que les quitan su pan

 

MILITARITZACIÓ I VIOLÈNCIA ESTATAL

Per arribar a la comunitat de Llaguepulli, llar de Pablo Calfuqueo, s’ha de seguir una ruta fins que l’asfalt es perd i el camí es torna gairebé intransitable. L’estat d’alerta en què viuen les comunitats maputxe des de la militarització de què està sent víctima la regió de l’Araucanía fa difícil l’accés als seus habitants. “Les forces de seguretat entren a casa nostra en cerca de suposades proves per condemnar a germans com a autors d’accions violentes” explica Calfuqueo. No obstant això, moltes vegades les condemnes acaben en l’absolució dels acusats després d’uns mesos en presó preventiva.

 

Manifestació drets poble maputxe XileL'estat xilè empra la Llei Antiterrorista contra la comunitat maputxe tot i les crítiques internacionals. Cristina Gironès

 

Aquest és el cas de Brandon Hernández. La pancarta que encapçala la manifestació d’enguany a Temuco parla d’ell. La seva situació, però, no és aïllada. El passat 4 d’octubre, quatre maputxes van abandonar la vaga de fam que feia 114 dies que mantenien. El motiu d’aquestes reivindicacions és la de rebel·lar-se contra la presó preventiva que permet la llei Antiterrorista. L’expresident Sebastián Piñera i actual candidat a la presidència pel Partit conservador, la va aprovar l’any 2010. Aquesta legislació permet jutjar a les persones segons una llei extraordinària en què són vàlids els testimonis sense rostre i es basa en la supressió de les garanties processals.

“La llei antiterrorista és un instrument legal. El tema és que l’aplicació d’aquesta llei al poble maputxe, segons les recomanacions d’organismes internacionals i la Cort Interamericana de Drets Humans, no correspon al nostre cas. És un context de demanda social. L’estat utilitza una eina equivocada per controlar les demandes indígenes, en part per ignorància i en part pel racisme de qui conforma aquestes institucions”, explica Millacura.

Millacura: “La llei antiterrorista és un instrument legal, però emprar-la contra el poble maputxe és un error motivat per la ignorància i el racisme”

La gran petició del poble és actualment l’alliberació de més d’una desena de maputxes que es troben detinguts per la seva suposada responsabilitat en diversos atemptats que s’han dut a terme aquest any contra camions, temples religiosos i propietats privades a la zona. Tots han estat jutjats sota aquesta llei antiterrorista.

 

LA RECUPERACIÓ DE LES TERRES I LA ‘LLEI INDÍGENA’

Un dels pilars fonamentals de la demanda maputxe és l’ampliació de l’anomenada ‘Ley Indígena. Després de la dictadura, els candidats a la presidència per a la reinstauració de la democràcia van acordar que les comunitats maputxe obtinguessin un reconeixement constitucional i de drets econòmics, socials i culturals. També es va acceptar la creació d’una entitat publica -la CONADI– encarregada de la recuperació de terres per entregar-les, novament, a la comunitat maputxe.

En el programa de restitució de terres, l’Estat disposa de fons per comprar terrenys i entregar-los als maputxe. Aquest procés, no obstant això, està marcat actualment per polèmiques que van des de definir quina comunitat se’n beneficia fins al boom de preus i l’especulació immobiliària que s’ha donat a la zona en disputa d’ençà que l’Estat es va convertir en part compradora.

 

Nens maputxes xileLa comunitat maputxe reivindica l'aplicació de la Llei Indígena. Cristina Gironès

 

A més a més, “aquesta llei no va incloure les terres amb significació simbòlica o espiritual” explica Calfuqueo. Només va tenir en compte els anomenats Títols de Merced, un tipus de propietat que va ser concedida a la comunitat maputxe després de la usurpació de terres durant la pacificació de l’Araucanía. “Això respon a l’article 20 lletra B de la Llei Indígena. Aquesta legislació es va elaborar d’acord amb reunions amb les comunitats indígenes el 1989, i va quedar plasmat en l’Acord de Nueva Imperial ”, explica Luís Fuentes, membre de la CONADI. “Tot ho vam decidir a partir del consens”.

No obstant això, Papai no hi està d’acord. “El gran problema és que les lleis es fan des de Santiago. Molt poques persones ens pregunten què volem o necessitem a l’Araucanía” comenta. A més a més, les empreses forestals que exploten actualment la zona talen els boscos originaris i replanten la zona amb vegetació externa com pins o eucaliptus, de creixement ràpid. “Utilitzen pesticides, contaminen la nostra terra”, es queixa. La repressió no només és política, també és econòmica i social.

I mentrestant Temuco es mobilitza amb una pancarta de “Libertad para Brandon”, un vapor blanc, dens, comença a emanar d’unes ampolles grises que han caigut a prop d’un grup de persones. Comencen a córrer. Es tracta de gas lacrimogen, que, amb les mànegues d’aigua a pressió, ja són dues formes imprescindibles de repressió en qualsevol manifestació social a Xile. Tothom acaba dispersant-se de forma violenta. La comunitat maputxe no té lloc en el somni de la nació única.

 

Ya rugen las votaciones

se escuchan por no dejar

pero el quejido del indio

¿por que no se escuchará?