Pristina, la capital de Kosovo, és l’única ciutat del país on es veuen més banderes kosovars que albaneses. Els edificis oficials en són la causa. A la resta del país, predomina l’àliga bicèfala negra sobre fons vermell. “Forma part de la condició humana, és probable que no t’agradi allò que t’imposen. No poden canviar la teva identitat en un dia”, analitza Eraldin Fazliu, politòleg kosovar d’ètnia albanesa.

Fazliu explica que un gruix important de la població percep la bandera estatal com una imposició estrangera. A la insígnia s’hi observa un mapa del país de color daurat sobre fons blau i sis estrelles blanques, que poden recordar a la bandera europea de la Unió Europea. Va ser escollida per concurs, però amb certes limitacions en el disseny. Que els colors no s’assemblessin a les banderes d’Albània i Sèrbia o que hi estiguessin representades totes les ètnies del país, en són dos exemples. Les sis estrelles de la bandera representen les comunitats albanesa, sèrbia, gitana, gorana, bosníaca i turca.

 

Kosovo Albània independència BalcansUn gruix de la ciutadania veu amb bons ulls una hipotética annexió a Albània. Alfons Cabrera

 

“Ningú ha mesurat quina és la voluntat dels kosovars, però crec que hi ha més ciutadans de Kosovo amb ganes d’unir-se a Albània que no pas al revés”, explica el politòleg.“Sigui com sigui, no crec que la comunitat internacional permeti que s’obri aquesta caixa de Pandora, perquè la unificació amb Albània generaria un efecte dominó als Balcans“, afegeix.

 

LA INESTABILITAT POLÍTICA

Ramush Haradinaj va ser escollit primer ministre el 9 de setembre després de tres mesos d’estira-i-arronses. La coalició que lidera, PAN, va guanyar les eleccions del juny amb 39 dels 120 escons. Darrere,  Vetëvendosje! (Autodeterminació!) amb 32 i la coalició LAN amb 29. Els vint seients restants corresponen, per quota, als representants de les ètnies minoritàries.

Vetëvendosje! i LAN havien acordat anar en bloc contra el PAN, de manera que el pacte entre ells era l’únic govern possible. Abans, però, el PAN havia de triar el portaveu del parlament, dret que els atorgava la constitució com a vencedors dels comicis. Sabent que després no podrien formar govern, es van negar a triar portaveu, provocant així un bloqueig polític.

 

Kosovo minories ètniques Sèrbia guerra balcansLes clivelles ètniques dificulten l'estabilitat política en un democràcia jove com la kosovar . Alfons Cabrera

 

Després d’un estiu en punt mort, el bloqueig es va desfer quan tres dels quatre diputats de l’AKR, un dels partits que conformen el LAN, van abandonar la coalició per oferir el seu suport al PAN. Haradinaj va sortir escollit amb el seu suport i el dels diputats de les minories ètniques, inclosos els serbo-kosovars. El dia de la votació, Vetëvendosje! i LAN van abandonar la sala, i van acusar la coalició guanyadora de ser titelles de Belgrad. Tres ministeris estan en mans sèrbies (els suports tenen un preu).

Enmig d’aquest clima de tensió i amb un govern sostingut per partits que ni tan sols reconeixen la seva condició de primer ministre, Haradinaj ha de fer front als mals estructurals de Kosovo: les tensions amb Sèrbia, la corrupció i una taxa d’atur propera a la d’Extremadura. En el seu discurs d’investidura, amb mitja sala buida, va defensar el diàleg amb els serbis de Sèrbia i la necessitat d’estar units amb els serbis de Kosovo.

 

UN GUERRILLER JUTJAT PER CRIMS CONTRA LA HUMANITAT

Haradinaj té un passat ple d’ombres. Quan era oficial de l’Exèrcit d’Alliberament de Kosovo (l’UÇK, per les seves sigles en albanès) es va guanyar el sobrenom de Rambo i ha estat acusat per crims de guerra i contra la humanitat. “Existeixen acusacions a la cúpula de l’UÇK d’estar relacionats amb el tràfic d’òrgans, però no hi ha hagut cap imputació”, explica Fazliu. Les primeres imputacions arribaran en els mesos vinents, però se’n desconeixen els noms. 

“A Haradinaj és complicat que l’imputin, perquè ja va ser jutjat per Tribunal Penal Internacional per l’ex-Iugoslàvia (ICTYper les seves sigles en anglès) en dues ocasions i en ambdues va ser absolt”. Haradinaj ja va ser primer ministre el 2005 i la primera imputació va cloure sobtadament el seu mandat al cap de 100 dies.

 

Kosovo guerra independència memòriaEl recent record de la guerra i la inestabilitat política fa que no es critiqui públicament al primer ministre. Alfons Cabrera

 

El cert és que el primer ministre és una figura controvertida. Els agents internacionals desplaçats al país temen que la imputació d’una persona amb tanta rellevància durant la guerra pugui reobrir ferides en un país jove i inestable. “Som aquí per enfortir les institucions de l’estat de dret, no puc entrar a valorar especulacions”. Dragana Nikolić-Solomon és d’ètnia i nacionalitat sèrbia i portaveu d’EULEX, una de les missions internacionals que treballen per l’estabilitat política de Kosovo.

Les parets de la quarter general de l’entitat estan decorades amb banderes dels 33 països que integren la missió (els 28 estats membres de la Unió Europea, els Estats Units, Canadà, Turquia Suïssa i Noruega). Nikolić-Solomon es mostra incòmoda quan se li pregunta per una hipotètica ordre judicial contra el primer ministre. “Són especulacions de la premsa en les que no podem participar. De moment no hi ha cap ordre judicial i sempre que ha acudit a la justicia, hi ha tornat”, respon. El futur de Haradinaj, com el del país que lidera, és incert.

Aquest article és el segon episodi en una sèrie sobre Kosovo. Pots llegir la primera part aquí, i la continuació aquí.