N i I són serbo-kosovars i ronden la vintena. Em demanen que no escrigui els seus noms per seguretat. L’I està ensenyant els seus dos DNIs- de Sèrbia i Kosovo– quan de la foscor surten sis nois també en la vintena, intercanvien unes paraules amb ells, després tots riuen i en acabat els sis marxen. Buscaven albanesos per estomacar-los.

 

ELS SERBIS DE KOSOVO, UNA MINORIA

Els serbis de Kosovo representen aproximadament un 6% de la població. Són unes 125.000 persones i gairebé totes viuen en 10 de les 38 municipalitats en què està dividit el país. Sis d’aquestes deu estan disperses a est i sud del país. Allà, els serbis estan envoltats d’albanesos -que són el 90% de la població-.

Les altres quatre municipalitats de majoria ètnica sèrbia, en canvi, estan totes juntes al nord i, el més determinant, tenen frontera amb Sèrbia. Les quatre pertanyen al districte kosovar de Mitrovica, que pren el nom de la ciutat més important de la zona. La ciutat de Mitrovica té uns 60.000 habitants i està travessada pel riu Íbar: al nord del riu, els serbo-kosovars; al sud, els albano-kosovars. Tres ponts travessen el riu, però pocs creuen els ponts.

 

Mapa Kosovo divisió ètnica SèrbiaAutor: Eduard Ribas

 

L’Íbar és una frontera ètnica i Mitrovica és el principal focus de tensió entre les dues comunitats. Quan creues el pont, tot canvia: les matrícules dels cotxes, la moneda, l’idioma, l’alfabet, la fesomia de les persones. Novak Djoković i Ratko Mladić són herois locals i hi ha moltíssimes banderes de Sèrbia, murals reivindicatius i no s’hi troba cap mesquita -n’hi havia una, però va ser cremada durant la guerra-.

El pont principal és modern i ample. A banda i banda del pont, hi hados tot terrenys de la policia de Kosovo. Sorprèn que la policia de Kosovo pugui patrullar Mitrovica Nord sense problemes. N m’explica que van arribar a un acord, i que tots els que patrullen la zona sèrbia són d’aquesta ètnia. Patrullen amb l’uniforme i els símbols de Kosovo: “Ja saps… has de triar el millor dels mals”.

 

La policia de Kosovo vigila els dos extrems del pont principal de Mitrovica. Alfons Cabrera

 

N va néixer a Pristina l’any 90, quan Kosovo encara era una província de Sèrbia i Sèrbia una república de Iugoslàvia. La família va fugir a Belgrad durant la guerra i, després de viure a diferents ciutats de Sèrbia, es van instal·lar a Zubin Potok -a 20 minuts Mitrovica- “perquè Kosovo és casa nostra”. Porta tatuat al pit l’escut dels Nemanjić, una dinastia medieval sèrbia, i és seguidor de l’Estrella Roja de Belgrad. Mostra, orgullós, vídeos dels ultres. Als càntics i murals, moltes referències a Kosovo: les esglésies ortodoxes cremades pels albanesos o la batalla de Kosovo que els serbis van perdre contra els otomans el 1389 en són dos exemples.

N i l’I asseguren que els espanyols són els seus amics (que Espanya no reconegui la independència de Kosovo obre moltes portes aquí) i que els sap molt greu l’atemptat de Barcelona, que entenen molt bé el dolor perquè ells s’enfronten cada dia al terrorisme islamista albanès. Alhora, asseguren que estan preparats per lluitar per recuperar Kosovo si és necessari. “És el nostre deure”, afirmen.  L’enemic són els albanesos, a qui afirmen, però, no detestar personalment: “no puc odiar algú a qui no conec”. Parlen de la Casa Groga, on presumptament la guerrilla albanesa extreia òrgans a persones sèrbies per traficar-hi. Recorden també com no van tenir infància: no podien sortir al carrer per por que els segrestessin.

 

UN PAÍS AMB DUES REALITATS QUE NO ES PARLEN

La Dra. S -prefereix no revelar el seu nom per seguretat- va viure la desaparició de dos cosins seus, de qui mai ha tornat a saber-ne res. Ara, és professora de la Universitat de Pristina a Mitrovica Nord. Aquesta institució que no té res a veure amb la Universitat de Pristina que hi ha a Pristina, que és dels albano-kosovars. La Universitat de Mitrovica Nord és serbo-kosovar i abans estava a Pristina però, donades les circumstàncies, la van desplaçar i “ara és la Universitat de Pristina temporalment a Mitrovica. Aquí, totes les coses són temporalment“, ironitza.

 

Kosovo Mitrovica divisió ètnica Sèrbia KosovoA Mitrovica Nord hi viuen 30.000 persones, el 80 % són d'ètnia sèrbia. Alfons Cabrera

 

Més enllà de col·laboracions indirectes en projectes d’ONGs internacionals, les dues universitats de Pristina no tenen cap vincle, són institucions paral·leles. No és l’únic cas: les quatre regions sèrbies del nord de l’Íbar tenen les seves pròpies estructures estatals –finançades per Belgrad– que ho gestionen gairebé tot. Els serbo-kosovars del nord són a terra de ningú: formen part de Kosovo, però Pristina no en té el control.

La sensació és de desgovern: cotxes sense matrícula, conductors sense carnet, gossos de ningú als carrers, voreres ocupades per cotxes, no hi ha rebut de la llum i, asseguren, no és difícil comprar armes. En cap cas, però, no hi ha sensació d’inseguretat. Als carrers de Mitrovica Nord hi ha més vehicles de la KFOR – la força militar de l’OTAN que manté la pau des del final de la guerra- que als d’altres ciutats de Kosovo. Tanmateix, la seva visibilitat és moderada i la seva actitud distesa.

Kosovo i Sèrbia no entraran en conflicte a curt termini. El problema és que els polítics poden activar les tensions ètniques amb facilitat. No hi ha societat civil, sinó tolerància interètnica

Les coses estan força tranquil·les des de fa uns anys, ja que Kosovo i Sèrbia estan massa preocupats per entrar a la Unió Europea. “La gent està cansada i tots dos països estan molt controlats per  l’OTAN. És a dir, no hi haurà conflicte a curt termini”, explica el politòleg i editor de la revista Balkania, Miguel Rodríguez Andreu. “El problema és que la guerra i la crisi econòmica són epidèrmiques, i els polítics poden activar les tensions ètniques amb molta facilitat. No hi ha societat civil, sinó tolerància interètnica“, afegeix.

Des de Belgrad, on resideix des de fa 10 anys, Rodríguez Andreu analitza alguns fenòmens, com ara què passarà amb els serbis de Kosovo: “La identitat ètnica és prevalent, si l’Imperi Otomà no la va dissoldre en 500 anys, un estat de 10 anys d’història no ho aconseguirà pas”. Un tel de nostàlgia i propaganda s’estén a la riba nord del riu Íbar, en el moll de l’os de la comunitat sèrbia de Mitrovica.

Aquest article és el tercer episodi en una sèrie sobre Kosovo. Pots llegir la primera part aquí i la segona aquí. Ben aviat podràs llegir la quarta part en aquest mateix web.