TEL AVIV (Israel). El 4 de novembre de 1995 el primer ministre israelià Yitzhak Rabin rebia un tret a l’esquena que pocs minuts després li causaria la mort. Acabava de fer un discurs a la plaça de l’ajuntament de Tel Aviv – que avui porta el seu nom- quan un ultranacionalista jueu descontent amb la política pacificadora del govern laborista va decidir manllevar-li la vida.

Aquesta setmana es compleixen vint anys d’aquell magnicidi i Israel ha volgut immortalitzar la figura de Rabin amb diferents actes que enalteixen els seus esforços per aconseguir la pau. El míting central, celebrat a la plaça on el premier va ser assassinat, ha comptat amb el president d’Israel Reuven Rivlin i l’expresident d’Estats Units i amic personal de Rabin, Bill Clinton. Per contra, cap membre del govern conservador del Likud ha assistit en un acte on no haurien estat ben rebuts.

“Som aquí per demostrar que no tots els israelians defensem la política de Netanyahu”, explica Anet Ben Nun, membre de la plataforma Pau Ja. “Avui en dia està més clar que mai que la solució de dos estats que visquin en pau – un Israel i l’altre Palestina- és fonamental per a la nostra seguretat”, defensa en una plaça atapeïda de cartells amb la consigna Dos pobles, dos estats.

Banderes Israel PalestinaBanderes israelianes i palestines han onejat juntes en l’homenatge a Yitzhak Rabin al centre de Tel Aviv. E. RIBAS

 

Milers de persones – uns 47.000 segons el diari Haaretz- i desenes d’associacions – des de les Joventuts del Partit Laborista fins a organitzacions arabomusulmanes- han volgut rendir homenatge a Rabin. Marsha Ellentruk recorda emocionada i amb ulls plorosos aquell 4 de novembre. Troba a faltar que “Israel s’assegui a una taula amb els seus enemics i arribi a un acord de pau sense condicions prèvies”, explica en referència als Acords d’Oslo del 1993 entre Israel i Palestina pels quals Yitzhak Rabin i el primer president de l’Autoritat Nacional Palestina Yasser Arafat van ser premiats amb el Premi Nobel de la Pau.

El consens entorn a la figura de Rabin és ampli. Molta gent jove nascuda després de la mort del premier ha assistit a l’acte i, fins i tot, detractors de la seva política han volgut ser a l’homenatge. És el cas de l’Adrián, jueu d’origen argentí que s’ha traslladat a Israel per treballar en un kibutz. “No estic gens d’acord que es cedeixi territori israelià als palestins a canvi de la pau però he vingut aquí per homenatjar un primer ministre que va ser assassinat”, explica.

 

Oslo, en estat crític

“Rabin tenia raó, heu de compartir el futur en pau amb els vostres veïns però és decisió vostra”, ha assegurat un aclamat Bill Clinton sobre l’escenari. L’expresident estatunidenc va ser un dels artífex de la signatura dels Acords d’Oslo que van néixer com a mesura transitòria. Es cedia autonomia al poble palestí i es preveia arribar a un acord de pau definitiu en cinc anys. Dues dècades després ningú no en sap res.

Clinton discurs Tel Aviv

Bill Clinton ha instat als israelians a decidir si volen la pau amb els seus veïns. E. RIBAS

 

Les últimes converses de pau es van trencar l’any passat quan les organitzacions palestines Fatah i Hamàs –considerat grup terrorista per la UE- es van reconciliar. Poc després començava una nova guerra de Gaza i aquests dies Israel i Palestina viuen una onada de violència mentre els seus líders es donen l’esquena. Netanyahu va assegurar en campanya electoral que no creia en la solució de dos estats i el president de l’Autoritat Nacional Palestina Mahmud Abas recentment ha insinuat davant l’ONU el trencament dels Acords d’Oslo.

“Si els Acords d’Oslo s’han acabat, Israel i Palestina hauran de tornar a seure a la taula de negociacions perquè la legalitat internacional no permet decidir les fronteres unilateralment”, explica el professor de Dret internacional Robbie Sabel al The Jerusalem Post. Així ho entenia el pragmàtic Yitzhak Rabin que, malgrat no ser un defensor de la causa palestina, veia en les negociacions de pau la millor solució.

La cirereta del pastís en l’homenatge de Rabin l’ha posada Barack Obama en un missatge televisat. “La pau és necessària, justa i possible”, ha assegurat conscient que se li acaba el mandat i que allargarà la llista de presidents d’Estats Units que han fracassat en el seu intent d’acostar Israel i Palestina.