La Laura acaba de complir els 21 anys i des de petita tenia clar que volia estudiar Llengües L’estima que sent per l’irlandès li va transmetre la seva professora de primària, un referent vocacional. Va decidir que volia ser com ella. Així i tot, avui en dia no es troben gaires casos com els de la Laura a Irlanda. Ella mateixa assegura que molts dels seus companys d’escola no saben parlar l’irlandès correctament.

L’irlandès és la llengua oficial d’Irlanda seguida per l’anglès. Tots els documents oficials de l’Estat es publiquen en els dos idiomes i la gran majoria de pàgines web ofereixen la possibilitat de llegir en ambdues llengües. De tota manera, cap dels representants estatals utilitza l’irlandès en els seus actes públics. El mateix passa amb el conjunt de la població en el seu dia a dia. Menys del 2% del total dels habitants parla en irlandès fora del sistema educatiu. I les dades no fan més que disminuir any rere any.

 

 

La llengua s’estudia obligatòriament fins als 18 anys com a assignatura, però la resta de classes es donen en anglès. D’aquest fet en són una excepció les Gaelscoileanna, escoles en què tot l’aprenentatge és en irlandès. N’existeixen unes 180 i es caracteritzen perquè els alumnes acaben sent molt competents en l’irlandès. Jill McMahon,  administradora de les Gaelscoileanna, té l’esperança que aquesta reputació segueixi definint- les, però espera que el nivell d’irlandès ensenyat a la resta d’escoles augmenti.

Aquest és l’objectiu del Pla Estratègic de 20 Anys per la Llengua Irlandesa 2010-2030 que va impulsar el govern fa set anys. En aquest pla s’emfatitza la importància d’oferir a tots els alumnes de primària i secundària una educació bilingüe de qualitat. Una de les mesures aplicades, per exemple, és que d’ara endavant els professors –a part de tenir títol oficial d’irlandès que ja es demanava prèviament– hauran de passar unes proves orals per demostrar el seu nivell. Aquest pla s’aplica a vuit àrees més a part de l’educació, com ara a la família, als mitjans de comunicació, la tecnologia o l’economia. L’objectiu primordial és que l’irlandès recuperi el nivell que tenia al principi del segle vint.

 

LA LLUITA ANTIGA PER LA SUPERVIVÈNCIA

El 1922 Irlanda va aconseguir la independència de Gran Bretanya després d’una guerra civil. Llavors, utilitzar l’irlandès era un acte reivindicatiu i que et situava en un corrent polític, social i cultural concret. Durant els primers anys de la república, el govern irlandès va impulsar moltes mesures per preservar l’idioma tant de manera oficial com en la vida particular, però l’administració seguia utilitzant l’anglès públicament.

A més, el fet que el nord de l’illa encara forma part del Regne Unit, l’extensió de l’imperialisme cultural britànic i la situació privilegiada que té l’anglès com a primer idioma a nivell internacional, han fet que l’ús de l’irlandès acabi sent pràcticament residual.

 

Irlanda llengua minoritària irlandès gaèlicSenyal de trànsit amb les direccions escrites en irlandès (cursiva) i anglès (majúscules). Alba Juanola

 

N’hi ha que són molt crítics i creuen que les mesures impulsades per l’administració no són suficients. És el cas del lingüista Aengus Finnegan, que creu que “es podrien fer moltes més coses sense haver de gastar-se molts diners” i dóna l’exemple dels senyals de trànsit. El nom dels llocs està escrit als rètols primer en irlandès en cursiva i després en majúscula i negreta en anglès. Finnegan reivindica que això situa l’irlandès en una situació d’inferioritat que fa que els noms –sovint els originaris– siguin menys llegibles i, per tant, utilitzats menys sovint.

 

GAELTACHT, EL FORTÍ FERIT DE L’IRLANDÈS

La majoria de les escoles Gaelscoileanna estan situades al Gaeltacht, regions on l’irlandès és la llengua principal o la més utilitzada. En aquestes àrees hi viuen 96.000 persones, i encara que el 66% parla irlandès, només el 32% l’utilitza fora de l’àmbit escolar. Això representa una caiguda del 11% en els últims cinc anys.

En Darren és un habitant de Donegal, una de les províncies del Gaeltacht, que no sap parlar irlandès. Tampoc entendre’l. Tot i que els seus avis el parlen, mai s’hi han dirigit personalment i els seus pares no li han parlat mai tampoc. Assegura que això mateix passa a moltes famílies veïnes. A l’escola, tampoc li van ensenyar. “A les classes donen per suposat que pel simple fet de ser d’Irlanda i viure al Gaeltacht ja saps parlar irlandès, quan no és així. Mai no m’han explicat la gramàtica ni els conceptes bàsics; sense una bona base no puc aprendre aspectes més difícils. I això els hi passa a tots els meus companys i amics”, explica.

 

La Laura afegeix que un dels principals problemes és que “se centren massa en llegir en irlandès, en la seva història  i literatura; en comptes de parlar-lo. Fins i tot moltes vegades els professors parlen en anglès durant les classes d’irlandès”. Tot i que la Laura és optimista sobre el futur de l’irlandès com a llengua; en Darren creu que és una llengua que acabarà morint, ja que pràcticament ningú del seu voltant la parla i molts ni tant sols l’entenen. Amb tot, espera que “les mesures que aplica el govern serveixin d’alguna cosa de cares a les noves generacions”.

 

LES CAUSES DE LA DECADÈNCIA I ELS REPTES DE FUTUR

L’irlandès es va mantenir com la llengua majoritària fins el segle XIX, quan el govern britànic va prohibir el seu ús. Cal sumar-hi que els ciutadans van deixar de parlar en irlandès perquè les relacions comercials internacionals del país eren, majoritàriament, amb Estats Units o el Regne Unit. Els dos països angloparlants. A més, es va estigmatitzar el fet de parlar en l’irlandès, ja que es considerava un endarreriment per la divulgació de l’anglès de forma internacional.

No va ser fins al principi del segle XX, quan els irlandesos protestants van iniciar el moviment Irish Revival, per intentar rectificar el declini del seu idioma. El problema va ser que un cop guanyada la guerra i proclamada la República, l’irlandès no va tenir el suport estatal suficient per anteposar-se a l’anglès, que ja estava molt arrelat com a primera llengua entre la població.

 

Patrick O’Brien, ex-professor d’irlandès a la universitat i ara propietari de la llibreria The Celtic Book Shop, considera que una de les causes perquè l’irlandès està en decadència és per l’impossible immersió total en irlandès. Per aprendre una llengua correctament, la immersió és la via més ràpida i efectiva; però tothom que parla irlandès és bilingüe, així que sovint s’acaba recorrent a l’anglès per comoditat.

El lingüista Finnegan preveu que és una llengua que té molt futur per endavant encara. “L’irlandès té un estatus oficial molt elevat, molt de suport institucional i està molt arrelat en el sistema educatiu. Comparat amb la situació de moltes llengües arreu del món, l’irlandès és un dels idiomes que té més probabilitats de sobreviure”.

Amb el pas del temps, es va estigmatitzar el fet de parlar en l’irlandès, ja que es considerava un endarreriment per la divulgació internacional de l’anglès

O’Brien apunta en la mateixa direcció: destaca que molts estrangers estan interessats en l’irlandès i que el comencen a aprendre com a segona llengua. A més, “les llengües sempre han sigut una cosa que ha interessat a la humanitat. Per exemple, un suovenir que s’està posant molt de moda entre els turistes és regalar un llibre escrit en irlandès”.

Altrament, els dos creuen que segurament acabarà sent una llengua molt local o familiar més que nacional. De fet, opinen que ja ho és. Personalment, consideren que l’irlandès no representa a Irlanda com a país en la seva majoria, però sí la seva cultura i història. En mans dels ciutadans està que l’irlandès segueixi representant el seu país en el futur.

 

Amb la il·lustració de Judit Sánchez Torner.