EDIMBURG. Taxativa. La resposta de la primera ministra britànica no dóna lloc a equívocs. Theresa May no rebutja un segon referèndum sobre la independència d’Escòcia, però el retira de la taula de negociació fins que el Brexit tingui un final més cert. May vol evitar una guerra en dos fronts i una situació que debiliti la posició del Regne Unit en les negociacions amb la Unió Europea (UE).

El govern escocès, als antípodes, considera que un referèndum després del Brexit arribaria massa tard: Escòcia, Anglaterra, Gal·les i Irlanda del Nord ja estarien fora de la UE i del mercat únic. La posició del Partit Nacional Escocès (SNP per les seves sigles en anglès) és clara: cal baixar d’un autobús, el del Brexit, que circula sense fre i cap a un penya-segat.

El Parlament a Edimburg no té l’autoritat legal per celebrar un referèndum i és per això que dimecres votarà demanar al govern britànic que li transfereixi aquest poder. Previsiblement l’SNP guanyarà la votació amb el suport dels verds, 63 i 6 parlamentaris respectivament, sobre un total de 129. Arribats a aquest punt, i tenint en compte que el referèndum no ha estat rebutjat sinó més aviat posposat, quines són les opcions que l’independentisme s’imposi a les urnes?

LES ENQUESTES: UNA FOTOGRAFIA VARIABLE

Les últimes enquestes d’opinió ofereixen missatges diversos per a la primera ministra escocesa, Nicola Sturgeon. El suport a la independència ha crescut en els darrers anys i oscil·la entre un 45% i un 50%, excloent els indecisos. Les xifres, però, varien de manera notòria en funció de la font. El ‘no’ i el ‘sí’ estan frec a frec, fet que donaria encara més pes a la campanya del plebiscit.

Font: ScotCen

Tot i que la perspectiva d’un Brexit dur desperta recels a Escòcia, que va votar majoritàriament per quedar-se a la UE amb el 62% de l’escrutini final, l’euroescepticisme a la regió també ha crescut. Mentre que el 2014, quan va celebrar-se el referèndum d’independència, només un 17% dels escocesos apostava clarament pel Brexit, la xifra se situava en el 25% el 2016. De la mateixa manera, el nombre de ciutadans que volen romandre a la UE, però reduint-ne els poders, també ha crescut d’un 36% a un 42%. Dit d’una altra manera, actualment un 67% dels escocesos mostra recel envers Brussel·les.

Les enquestes mostren que no hi ha una correlació exacta entre els partidaris de la independència i els de romandre a la UE. De fet, s’estima que un terç dels votants independentistes van apostar pel Brexit. Tal i com apunta John Curtice, professor de polítiques a la Universitat de Strathclyde, el moviment independentista és més heterogeni del que sovint es considera. Tot i que hi ha vincles evidents entre les actituds favorables a la UE i la independència d’Escòcia, aquestes no són posicions sinònimes.

Sturgeon haurà de persuadir, per tant, molts dels votants euroescèptics perquè donin suport a una Escòcia independent i dins la Unió Europea. No obstant, potser també ho tindrà més fàcil per captar aquells que el 2014 van votar ‘no’ a la independència perquè consideraven que era l’única garantia de romandre a la UE.

Sturgeon haurà de persuadir molts dels votants euroescèptics perquè donin suport a una Escòcia independent i dins la Unió Europea

“El Brexit potser no serà el factor decisiu en el resultat, però la percepció del seu impacte econòmic potser sí”, assegura Jan Eichhorn, professor de política social a la Universitat d’Edimburg. Sembla que hi ha consens entre els experts pel que fa a la importància de l’economia en una campanya pel referèndum.

La posició financera d’Escòcia és ara més dèbil que al 2014. La caiguda del preu del petroli va incrementar el dèficit de la despesa pública fins a 17,2 bilions d’euros l’any passat. Sturgeon ha de respondre, tanmateix, preguntes clau com quina moneda farà servir una Escòcia independent i si necessitarà acceptar l’euro en el futur. Altres dubtes que sorgeixen fan referència al pagament de la quota escocesa del deute d’1,9 bilions d’euros del Regne Unit, així com a la gestió d’un comerç en igualtat de condicions amb Londres i Brussel·les.

Font: ScotCen

L’ECONOMIA, EL MAJOR REPTE DEL ‘SÍ’

El 2014, l’SNP va basar gran part del seu argument econòmic en les xifres fiscals que aportava l’informe ‘Les despeses i els ingressos del govern escocès’ de l’exercici 2011-12.  “Tot i que l’estudi compta amb moltes dades, en context de referèndum les xifres que més se citen són les que fan referència als ingressos fiscals que genera Escòcia i el nivell de despesa pública que rep”, explica Stuart Brown, cap de redacció d’EUROPP. En els informes posteriors al del 2011-12, el saldo entre els ingressos i la despesa, però, ha canviat. Segons les últimes dades, 2015-16, Escòcia genera el 7,9% dels ingressos del Regne Unit, incloent els ingressos del Mar del Nord, mentre que rep un 9,1% de la despesa total del sector públic.

Tal com apunta Brown, aquest no era l’únic argument econòmic i el govern va presentar el 2013 un Llibre Blanc, on s’especificaven diversos punts.  L’expert alerta que l’efecte de la independència en l’economia escocesa, especialment a llarg termini, “és molt més complex que el que les xifres d’un any de despesa i ingressos poden capturar”. Aquestes, per tant, “no poden usar-se per fer càlculs definitius sobre si la independència és factible o beneficial en termes generals”, explica Brown.

Romandre a la Unió Europea també comporta un futur incert i que depèn de les negociacions amb els estats membres

Cal tenir present, tanmateix, que el Brexit alterarà sense dubte la dinàmica de la campanya. Mentre que el 2014, el ‘sí’ a la independència era l’opció més incerta, ja que suposava trencar amb l’statu quo, ara romandre a la Unió també comporta un futur incert i que depèn de les negociacions amb la UE.

EL BREXIT ALIMENTA L’ARGUMENTACIÓ POLÍTICA

Si finalment s’aprovés la celebració del referèndum, doncs, la campanya econòmica dels independentistes seria més complicada que el 2014. La política, no obstant, és ara molt més rica en argumentació. Davant les crítiques per l’anunci d’un nou referèndum, tan sols dos anys després de la celebració del primer, l’SNP s’escuda en el manifest electoral amb què va guanyar les parlamentàries l’any passat quan va obtenir una majoria insòlita. Aquest manifest atorga al govern el mandat per pressionar per un nou plebiscit si hi ha “un canvi significatiu o material” en la posició constitucional d’Escòcia. Aquest canvi té nom i cognom: ‘hard Brexit’.

Font: What Scotland Thinks

L’SNP argumenta que la voluntat d’Escòcia, que va votar per romandre a la UE, s’ha vist revocada per la dels votants anglesos i presenta el plebiscit com un mecanisme per no perdre la condició d’estat europeu. El govern està pressionant Westminster per negociar un acord que li permeti romandre al mercat únic. També busca més influència en polítiques agrícoles i de pesca, uns poders que se li podrien transferir directament de Brussel·les si May ho permetés. No hi ha indicis, però, que apuntin que la primera ministra actuarà en aquesta direcció.

Escòcia ha estat tradicionalment una regió socialista. El col·lapse del partit laborista, que va passar d’un 42% de l’escrutini al 2010 a ser la tercera força al parlament escocès el 2016, podria contribuir també a la campanya pel ‘Sí’. No fa pas gaires anys, els laboristes eren percebuts com una bona alternativa per fer contrapès als governs conservadors de Westminster. Aquesta visió, però, s’ha debilitat i la independència podria ser vista ara com l’única alternativa per fugir de la dreta britànica. Si l’SNP juga bé les seves cartes, el missatge més contundent en la campanya per la independència serà la imatge de May a Downing Street i la perspectiva s’hi quedi per molt temps.

revista hemisferia banner