Eva Analía Dejesús, més coneguda pel seu sobrenom Higui per la seva semblança física amb l’exporter colombià René Higuita, va passar 239 dies en presó preventiva per matar l’home que la va violar.

Era el 16 d’octubre del 2016 i es va decidir a tornar al barri Mariló de Bella Vista, a Sant Miguel, rodalia de Buenos Aires; una zona de la qual havia preferit allunyar-se amb només 13 anys, quan va fugir de casa per evitar patir més abusos del marit de la seva mare. Al vespre, Higui sortia de casa d’una de les seves amigues de la infantesa quan un grup d’homes la va arraconar. “Ara coneixeràs el que és bo”, li etzibà un d’ells. “Et faré sentir dona, forra (estúpida) lesbiana”, afegí un altre, abans de llançar-se-li a sobre per colpejar-la.

 

Higui lesbiana violador presó argentina defensaEva Analía Dejesús és coneguda amb el sobrenom ‘Higui’ per la seva semblança física amb l'exporter René Higuita. | Marc Corominas

 

Higui els coneixia. No era la primera vegada que intentaven violar-la. El 2002 va viure un episodi semblant a mans d’aquest mateix grup de veïns. Aquella vegada va rebre una punyalada a l’esquena per la qual va ser ingressada en un hospital de la capital argentina. En tornar a casa recuperada, li havien incendiat la llar. Ells mateixos també l’havien apedregat i l’havien increpat a crits de “lesbiana” en altres ocasions.

No volia reviure els abusos patits i va optar per començar una nova vida en una altra barriada. Però l’amenaça no desapareixia i, per això, sempre que sortia duia una petita navalla amagada als sostenidors. Aquell vespre d’octubre la van tirar a terra i, quan un d’ells va tombar-se amb violència sobre seu per penetrar-la, ella va maniobrar per agafar la navalla i l’hi va clavar al pit. Cristian Rubén Espósito va morir minuts després. Higui va ser detinguda i engarjolada en règim de presó preventiva.

 

VIOLACIÓ CORRECTIVA

La visió heteropatriarcal dels jutges fa que la causa es tracti com un homicidi qualsevol, pel qual es demanen de 8 a 25 anys de presó, i no com un acte de violència de gènere en el que l’acusada respon d’acord al seu dret a la legítima defensa.

L’advocada d’Higui, Raquel Hermida, membre de la Xarxa de Contenció contra la Violència de Gènere, al·lega que va actuar en legítima defensa davant d’una “violació correctiva“, tipificada per la Comissió Interamericana de Drets Humans com un “delicte d’odi en el qual una persona és violada a causa de la seva orientació sexual o de gènere, en el que l’agressor busca que com a conseqüència d’aquesta es corregeixi la seva orientació sexual i la seva identitat de gènere i que la víctima respongui actuant a partir de llavors d’acord amb el gènere socialment assignat“. Un eufemisme que amaga la intenció de “redreçar-la” al que demana l’heteropatriarcat a causa de la seva expressió trans masculina.

L’agressor pretén que la víctima “corregeixi” la seva orientació sexual, identitat i expressió de gènere a partir de la violació

En canvi, la fiscalia argentina considera que “no hi ha proves” que puguin demostrar la legítima defensa de l’acusada. Així i tot, el cert és que els únics testimonis que avala el jutge en la fase d’instrucció formen part del grup d’homes que van instigar l’abús. “Van discutir i ella li va clavar una punyalada al pit”, asseguren en la seva declaració.

 

Des de la defensa, apel·len que es tracta d'un cas de legítima defensa i no pas un homicidi. | Marc Corominas

 

Hermida critica el transcurs d’un procés judicial “ple d’irregularitats”. Explica que un dels agents que va intervenir en el succés va posar en dubte que haguessin intentat violar-la “perquè era massa lletja”, motiu pel qual no van aplicar el protocol de víctimes de violència masclista del país i, conseqüentment, no li van fer un peritatge de la seva roba per trobar ADN d’Expósito fins passats 10 dies i sense preservar la cadena de custòdia. La policia tampoc la va dur a un centre d’atenció primària per estudiar les seves lesions fins al cap d’una setmana, fet que va impossibilitar el reconeixement d’alguns signes de violència.

 

PRESA POLÍTICA DEL PATRIARCAT

“Ha estat presa perquè hi ha tot un sistema que ens castiga i ens vulnera”, assenyala Sabrina Montenegro, activista feminista membre de l’assemblea lèsbica permanent de Buenos Aires, que ha fet campanya per l’alliberament i l’absolució d’Higui. Reivindica una manca de defensió jurídica perquè l’acusada no tenia els coneixements necessaris per respondre a la instrucció del seu cas amb coneixença dels seus drets. “A l’Argentina, perquè ens fem una idea, només el 7% de les persones preses tenen una defensa privada, és a dir, es poden pagar un advocat; l’altre 93% no pot. Això evidencia que el que està a la presó és el pobre“, argumenta.

Hermida: “Higui rep un doble càstig: se l’ataca per dona i per lesbiana”

Per això, fins al febrer, el cas de l’Higui requeia en mans d’un advocat d’ofici que no va demanar la seva excarceració i va esgotar el termini per reclamar-la. “És una presa política del patriarcat”, resol Montenegro, i afegeix que la situació judicial seria diferent si no fos lesbiana i amb pocs recursos econòmics.

L’ambició de la defensa és que aquest cas marqui jurisprudència. “Tota violació és correctiva perquè un home creu que té el dret d’abusar d’una dona. Higui, en aquest cas, rep un doble càstig: se l’ataca per dona i per lesbiana”, explica, i reivindica que aquest procés es tracti com un “crim d’odi cap a una minoria sexual“.

 

CLAM ALS CARRERS

Aquest cas ha remogut la consciència col·lectiva argentina i milers de persones han inundat els carrers amb marxes per reclamar la seva llibertat i absolució sota consignes com “atacada per lesbiana, a la presó per defensar-se”. De fet, fins i tot el futbolista René Higuita va mostrar el seu suport a través de les xarxes socials a l’acusada i va demanar la seva llibertat.

 

Higui manifestació Argentina llibertat presó autodefensa Des que el cas va trascendir, les mobilitzacions pel seu alliberament i absolució es van repetir arreu del país. | Marc Corominas

 

Els moviments populars, especialment el feminista, han condemnat la legislació del país en matèria de drets de les dones, lesbianes i trans i han denunciat que l’INADI, l’organisme públic que fa la defensa de persones que són vulnerades per principis discriminatoris, ha patit les retallades pressupostàries de l’actual govern macrista.

Gràcies al suport d’organitzacions com Ni una menos, Higui va quedar en llibertat condicional el 16 de juny d’aquest any a l’espera de judici.

 

UN ASSASSINAT MASCLISTA CADA 30 HORES

El cas d’Higui se suma a una llarga llista de judicis que han estat denunciats per organitzacions de drets humans i feministes pel biaix patriarcal del procediment. Episodis com el de Belén, una noia de Tucumán que va patir un avortament espontani i per això va ser condemnada a vuit anys de presó dels quals va complir-ne dos fins que va ser alliberada i posteriorment absolta pel tribunal suprem de la província.

 

Feminicidis Argentina Higui violació defensaLa justícia argentina acumula denúncies de masclisme en els seus procediments i interpretacions. | Marc Corominas

 

Gairebé tres anys de presó també porta tancada Victoria Aguirre, una jove de la província de Misiones que afronta una pena de cadena perpètua per “no haver evitat” que la seva parella matés la seva filla. Ell està acusat d’homicidi simple, mentre que Aguirre està presa des del 29 de gener del 2015 a l’espera de judici, sota una acusació que contempla un agreujant per no haver denunciat els maltractaments que rebien ambdues sota la premissa jurídica “d’omissió impròpia”.

Higui continuarà esperant el judici que decidirà el seu futur mentre a l’Argentina les xifres de feminicidis continuen en nivells altíssims. Segons dades del Registro Nacional de Femicidios, publicat per l’organització MuMaLa, entre l’1 de gener i el 17 de novembre de 2017 s’han perpetrat 254 assassinats. És a dir, un cada 30 hores.