Normalment s’identifica Israel o Palestina com la terra santa de les tres grans religions monoteistes abrahàmiques: el judaisme, el cristianisme i l’islam. Però en aquesta zona, concretament a les ciutats de Haifa i Acre, s’hi troba també el centre espiritual de la Fe bahai, una religió molt desconeguda tot i ser la segona religió més estesa geogràficament després del cristianisme. Aquí hem conversat amb en Keivan Abtahi, un jove bahai nascut a Girona, descendent de familia iraniana i que ha estudiat a una escola de la República Txeca envoltat d’altres bahais. Quedem amb ell a Haifa on està complint un somni: servir com a voluntari durant un any al Centre Mundial Bahai

 

La teva família va haver de fugir de l’Iran perquè era bahai?

No exactament. La meva àvia va anar a viure a Espanya perquè la seva germana hi havia estat quinze dies i li va recomanar que hi anés. És cert, però, que va coincidir amb l’inici de la Revolució Islàmica, quan quedar-se a l’Iran va començar a ser perillós pels bahais. Posteriorment, els bahais sí que van haver de fugir del país de manera il·legal.

Hi havia algun motiu especial per anar a Espanya? Una comunitat gran?

Tampoc creguis. Anglaterra, Alemanya o Itàlia tenen comunitats més importants que la d’Espanya. Hi van anar perquè era un bon país on viure.

Malgrat això, no és una religió coneguda en aquests països.

La Fe bahai és una religió especialment desconeguda a Europa. En canvi, s’ha expandit molt millor a l’Àfrica, Sud-Amèrica o a les illes del Pacífic perquè són cultures menys materialistes. Pensa que al món sumem uns 7,5 milions de bahais i som la religió més estesa després del cristianisme. Això provoca que les nostres comunitats siguin molt petites. Per exemple, la més gran és la comunitat bahai de l’Índia, que compta amb uns 400.000 bahais.

“La Fe bahai s’ha expandit millor fora d’Europa on hi ha cultures menys materialistes”

Hi ha un temple bahai a l’Índia, cert?

Sí, de fet tenim temples d’adoració a cada continent. El més famós i bonic és el de Nova Delhi, que es tracta d’una de les set meravelles del món modern. Però també tenim un temple a la ciutat alemanya de Frankfurt, un altre a Xile… A més, ara s’està treballant en la construcció de nous temples a països amb comunitats bahais grans com ara Colòmbia, Cambodja, Congo o Vanuatu. Jo m’havia plantejat fer un voluntariat a l’Índia o a Xile si no m’agafaven aquí.

en keivan xerra emb el seu entrevistador

En Keivan és voluntari al Centre Mundial Bahai de Haifa (Israel). Eduard Ribas

 

Però vas tenir la sort de poder venir al lloc més sagrat.

Sí. Les ciutats israelianes de Haifa i Acre són els llocs més importants per la Fe bahai. Tots els bahais hi fem pelegrinatge cada cinc anys durant nou dies. Per tant, òbviament és molt complicat que t’acceptin a Haifa. Molta gent demana venir aquí perquè els bahais normalment dediquem un any de la nostra vida a servir a la comunitat. Però el percentatge dels acceptats a Haifa i Acre crec que és d’un 10%.

Què valoren per acceptar-te aquí?

Un cop ho has sol·licitat es posen en contacte amb tu per conèixer la teva motivació, la teva personalitat i la teva activitat com a bahai. Al final, tot depèn del càrrec que vinguis a fer. Per exemple, jo m’encarrego de la seguretat dels accessos al santuari. Per tant, buscaven algú que pugui tractar amb turistes. A part d’això, també es posen en contacte amb la comunitat bahai del teu país perquè ho valorin. Pensa que si ets molt actiu al teu país, no els interessa que vinguis a Haifa perquè llavors la teva comunitat es pot veure afectada.

Què fa tan especial a Haifa?

L’any 1844 el Bab, un missatger de Déu, va proclamar a l’Iran la Fe bahai. Poc després, va donar el títol de Bahá’u’lláh a un dels seus seguidors. Així doncs, teníem dues manifestacions de Déu al mateix temps. Però les idees que pregonaven, com ara la igualtat entre home i dona, eren massa revolucionàries per l’Iran. Així doncs, el Bab va ser executat i Bahá’u’lláh exiliat a Bagdad, després a Istanbul i finalment a la presó d’Acre (actual Israel). Des de la finestra de la seva cel·la veia la muntanya del Carmel on avui dia es troba Haifa. Bahá’u’lláh va demanar que allà s’hi enterressin les restes del Bab i per això ara hi ha el santuari i els jardins bahais a Haifa. Pel que fa Acre, és important perquè és on va viure i morir Bahá’u’lláh.

Viure aquí deu ser un orgull per a la teva família.

Per un bahai és una sort ser aquí. El meu germà va venir amb la seva dona i els meus pares saben que serà un dels millors anys de la meva vida. Aquí s’aprèn molt i es creix espiritualment.

Quina relació té la Fe bahai amb les altres religions en una terra tan disputada?

Un dels pilars de la Fe bahai és la unitat de les religions. Creiem que les diferents religions formen part d’una revelació progressiva. Els missatgers de Déu vénen per actualitzar el seu missatge ja que les societats evolucionen. Així doncs, abans del Bab va venir Jesús, Buda, Krishna, Zoroastre… Totes les revelacions són certes i per tant una església també és un espai d’adoració per a un bahai, així com Jerusalem o la Meca també són ciutats santes per a nosaltres. El nostre déu és el cristià i Allah a la vegada.

“Creiem en la unitat de totes les religions. Jerusalem i La Meca també són ciutats santes per a nosaltres”

I això no us ha provocat problemes a Israel?

Els descendents de Bahá’u’lláh van fer una feina molt important ensenyant a la població i als governs que els bahais no tenen res dolent. Llavors es va arribar a un acord amb les autoritats de Palestina que dura fins avui amb l’actual Israel. Els bahais podem tenir aquí el nostre santuari però no podem divulgar la nostra fe ni fundar-hi una comunitat bahai. Els únics bahais que vivim aquí són els que treballem al Centre Mundial Bahai. I és que els bahais no volem tenir poder sobre aquesta terra, simplement aquí hi ha enterrats els nostres profetes. A més, la relació amb els ciutadans és molt bona i de vegades ens visiten ministres d’Israel. El conflicte és inexistent.

 

 

Centre Mundial Bahai Haifa

Al Centre Mundial Bahai de Haifa hi ha enterrat el Bab. Abel Cobos

 

Comentaves que la unitat de les religions és un dels vostres pilars. Quins són els altres?

Creiem en la unitat de les religions, la unitat de déu i la unitat de la humanitat. És el que en diem unitat dins de la diversitat. Defensem l’existència d’un govern global i principis socials com l’abolició dels extrems de pobresa i de riquesa, la igualtat entre l’home i la dona, l’educació obligatòria, condemnem la corrupció…

Sembla una religió progressista.

Bé, la societat progressa constantment i la idea no és quedar-se aquí sinó anar-se actualitzant. No som una religió tradicionalista. Creiem en la lliure investigació de la veritat. Ningú t’ha de dir com són les coses, per això no tenim clergues i s’anima als bahais a que siguin científics… La nostra religió és molt jove i crec que s’adapta molt bé a la societat actual.

Per tant no hi ha ningú que et perdoni els pecats?

No, no existeix la confessió. Ningú té el poder de perdonar-te alguna cosa. Tot és una qüestió entre tu i Déu. De la mateixa manera que no existeix la vida monàstica. Viure només de l’oració no ajuda a que la societat es desenvolupi. Es canvia molt més el món fent petits gestos personals, com ara conservant la castedat fins el matrimoni, que no pas resant a Déu tot el dia.

“Crec que la nostra religió s’adapta molt bé a la societat actual”

I com s’institucionalitza la fe sense clergat?

Tot el poder administratiu de la Fe bahai és escollit democràticament per les assemblees espirituals. Cada comunitat escull nou persones, homes i dones, que formen l’assemblea espiritual local i que escullen l’assemblea espiritual nacional. Després, entre les assemblees espirituals de cada país s’escullen els nou homes de La Casa Universal de Justícia, amb seu aquí al santuari de Haifa. Aquesta assemblea és l’encarregada de guiar la fe des que la va instaurar el fill de Bahá’u’lláh.

Per què són només homes?

No ho sabem. Hi ha un motiu però encara no se’ns ha revelat.

Són ells els qui oficialitzen el matrimoni?

A molts països com Espanya el matrimoni bahai no està acceptat per les autoritats. Per tant, quan un bahai es vol casar, ja sigui amb un altre bahai o amb algú d’una altra religió, el més habitual és casar-se de manera civil i després fer una cerimònia. Per casar-se cal que l’home i la dona pronunciïn la frase “tots ens atendrem a la voluntat de Déu” davant d’algú de l’assemblea espiritual local i dos testimonis.  Així la parella es casa davant de Déu. Després, si es volen fer oracions, posar música o fer una festa ja és optatiu.

Parlaves de matrimoni entre home i dona.

Sí, no està acceptat el matrimoni homosexual.

I la homosexualitat?

És un tema molt delicat. Crec que aquesta postura pot provocar rebuig a algunes persones que descobreixin la nostra fe. Creiem que Déu va crear homes i dones perquè tinguessin descendència. Ara bé, no ataquem els homosexuals. Jo no puc dir a ningú el que ha de fer, tot queda entre la persona i Déu. Es pot ser homosexual i ser un bahai molt actiu en la fe i treballar per canviar la societat.keivan amb el santuari bahai de Haifa al fons

Les ciutats sagrades de Haifa i Acre es troben oposades, a banda i banda d’una badia. Eduard Ribas

 

Quin és el mecanisme per convertir-se a la Fe bahai?

Ser bahai és una qüestió espiritual. Segur que molts israelians són bahais espiritualment perquè es pot actuar com un bahai i no ser-ho. Per tant, a ulls de Déu és bahai qui actua com a tal. Ara bé, és cert que per ser-ho oficialment hi ha una mena de carnet d’identitat bahai expedit per les assemblees nacionals però no és obligatori tenir-lo.

“Jo no puc dir a una persona homosexual què ha de fer. És una qüestió entre ella i Déu”

Si la Fe bahai s’adapta tant al món actual, com l’expandiu a nous fidels?

Hi ha molta gent que actua com un bahai i que busca una fe amb la qual identificar-se. Persones que creuen en la igualtat i veuen el cristianisme o l’islam com creences antigues. Per això hi ha programes per difondre la Fe bahai. Tot i que no tenim clergues que expliquin com són les coses, donar a conèixer l’existència de la nostra fe és la nostra obligació. Això sí, és feina de cadascú aprendre la fe per si mateix.

Aquest santuari és realment espectacular. Qui ho paga?

Hi ha un rumor a Israel que diu que cada bahai dóna un dòlar al dia. No és així. La Casa Universal de Justícia recapta diners de mecenes privats que han de ser bahais. Ara bé, cap bahai té l’obligació de donar si no vol. El que es recomana és que a final d’any, una vegada s’ha gastat tot el que es necessita com ara compar-se una televisió, es doni un 19% dels diners que et sobren. Però sempre que hagis pogut cobrir les teves necessitats. És la nostra petita manera de contribuir.