Una ciutat amb centenars d’anys d’història. Antigament anomenada Vijayanagara, capital de l’imperi homònim, també se la coneix com Ciutat de la Victòria, pel seu nom en canarès, llengua de la regió.

Gràcies als seus temples (2000 en tota la regió i 350 dins el centre històric), s’ha convertit en un punt de pelegrinatge molt important al país i un gran focus de turisme tant nacional com internacional. Des de la dècada dels 80, també se l’ha considerada Patrimoni de la Humanitat de la Unesco.

La creixent popularitat de la ciutat es manifesta en xifres: des del  2010, els visitants s’han duplicat. Encara que això ha suposat una empenta econòmica per la regió, moltes persones han estat desplaçades sota la passivitat governamental. A través d’aquest fotoreportatge de Viewfinders Project, ens endinsem a la realitat d’Hampi.

dona resant mentre turistes miren

Aquesta és una de les estampes més comunes a Hampi: turistes occidentals contemplant, com si fos una atracció turística més, la quotidianitat dels locals. Utkarsh Patil

Temple de Hampi

Més enllà del turisme internacional, moltes persones índies viatgen tant per veure els monuments com per motius religiosos. En aquesta imatge, UNA DONA RESA AL PROTECTOR DEL DÉU SHIVA, NANDI, AL TEMPLE DE VIRUPAKSHA, UNA DE LES GRANS ATRACCIONS DE LA CIUTAT. UTKARSH PATIL

Pelegrí a Hampi

Encara que la majoria dels temples d’Hampi són al centre històric, les muntanyes que voregen la ciutat també amaguen alguns punts de pelegrinatge. Tot tipus de devots, independentment de les seves condicions físiques, pugen fins a la cúspide per pregar i estar en comunió amb els déus als temples. Alba Cobos

 

Per tal de preservar els monuments i que “la zona sigui el més autèntica possible”, les autoritats d’Hampi, amb el suport del departament arqueològic del Govern de l’Índia, van començar un pla de desallotjament marcant amb creus vermelles quines cases havien de ser destruïdes perquè interferien a l’estètica històrica. Les més de 300 persones que vivien en aquestes llars van ser desnonades i desplaçades.

Encara que des del govern es va assegurar que les famílies rebrien ajudes i residències alternatives, segons denuncien algunes organitzacions i mitjans indis, aquestes no van arribar. Les persones que no tenien diners per llogar un altre habitatge o familiars amb qui residir es van veure forçades a viure en tendes als carrers.

Habitatge a Hampi

La majoria de les persones que viuen a les antigues llars del centre són d’origen humil i amb pocs recursos. Alba Cobos

Temple de Hampi

A la foto, una treballadora del temple espera amb bosses. Moltes de les persones que treballen als monuments viuen el més a prop possible d’aquests per no gastar diners en transport. En ser desplaçats, molts van veure’s forçats a canviar el seu estil de vida. UTKARSH PATIL

 

Encara que els principals desallotjaments es van produir el 2012 a les cases del centre històric, el 2015 la UNESCO va comunicar la seva preocupació per les pràctiques agricultores a la regió, que podien suposar “una amenaça” per a la preservació dels monuments.

L’arròs, un cultiu que exigeix molta aigua, és un dels principals productes agrícoles de la regió. Utkarsh Patil

Cultius a Hampi

L’informe de la UNESCO va concloure que el regadiu per mantenir els camps de cultiu podia deteriorar els temples. Tot i així, tota l’economia regional depèn de l’agricultura, pel que, segons l’informe, no es podia executar un desallotjament sense parlar amb els residents. Alba Cobos

 

Un any després de les declaracions de la UNESCO, el 2016, les famílies que residien a la zona agrària de Virpapur Gadda van ser desallotjades per força, tal com denunciava el diari The Hindu.

Les autoritats no els van oferir cap refugi alternatiu perquè “no disposaven de cap” i desenes de famílies van ser abocades al carrer i expulsades de les seves terres on treballaven com agricultors. Actualment, la situació segueix en stand by, sense cap solució efectiva.

Riu i temple a Hampi

Moltes persones han estat desallotjades per mantenir l’àrea històrica de la ciutat. Des del govern no han rebut cap alternativa i han perdut les seves llars i forma de vida. La prioritat estatal és, doncs, el patrimoni material i no l’humà. Alba Cobos

 

Aquest fotoreportatge ha estat cedit pels fotògrafs Alba Cobos i Utkarsh Patil. Podeu seguir el seu projecte, Viewfinders project, a Facebook i Instagram