SANTIAGO DE XILE. En Matías Castro té 20 anys, estudia tercer curs de Sociologia a la Universitat de Xile i pertany al 15% d’estudiants que aquest any, per primer cop, han obtingut la gratuïtat total en l’educació universitària. Aquest és un fet important tenint en compte que l’educació superior xilena és una de les més cares del món segons l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE). Una carrera universitària costa de mitjana uns 3.400 dòlars el curs acadèmic, és a dir el 22% de l’ingrés anual per càpita.

En Matías, com els altres 180.000 alumnes que han obtingut aquest ajut, pertany al 50% de la població xilena més vulnerable econòmicament. Gràcies a l’obteniment de la gratuïtat, en Matías no haurà de pagar ni la matrícula anual, ni l’aranzel real, és a dir, el cost que la institució cobra anualment a l’estudiantat, ni les tasses de titulació.

Matías UN DELS ESTUDIANTS BENEFICIARIS DE LA GRATUÏTAT, MATÍAS CASTRO. JUDIT FIGUERAS

 

Tot i així, aquesta iniciativa no és cap llei, sinó que es tracta més aviat d’una reforma pressupostaria que va aprovar el govern de la presidenta de la República Michelle Bachelet l’any passat. Una decisió que es va prendre enmig de les discussions sobre la reforma educacional que la mandatària havia promès en el seu programa electoral i que encara no ha complert.

Després de les massives mobilitzacions que va dur a terme el moviment estudiantil durant la legislatura de Sebastián Piñera (2010-2014), Michelle Bachelet va guanyar les eleccions amb el compromís de realitzar una reforma profunda en l’educació. Malgrat tot, després de molts mesos negociant i debatent, el govern encara no ha portat al Congrés cap projecte de llei. Així doncs, més que tractar-se de la reforma educacional que la presidenta Bachelet va prometre, el projecte de la gratuïtat és una iniciativa relacionada amb el pressupost que el govern destina anualment en matèria d’educació.

Des del moviment estudiantil es considera que aquesta gratuïtat té poc a veure amb la reforma que vénen demanant des de la legislatura de Piñera

Lluny de ser vista com un gran avenç, des del moviment estudiantil es considera que aquesta gratuïtat té poc a veure amb la reforma que vénen demanant des de la legislatura de Piñera. Segons la presidenta de la Federació d’Estudiants de la Universitat de Xile (FECH), Camila Rojas, aquesta iniciativa no deixa de tenir el mateix funcionament que qualsevol altra beca, però amb la diferencia semàntica que aquesta s’anomena gratuïtat. Una beca que, tot i suposar una gran ajuda, no satisfà amb les demandes estudiantils.

UN PAS ENRERE?

A més de considerar-la insuficient, alumnes com en Matías creuen que la gratuïtat, en alguns aspectes, ha significat un pas enrere en termes d’ajuts econòmics a estudiants. En aquest sentit, abans de ser beneficiari de la gratuïtat, en Matías ho era d’una altra beca anomenada Beca Bicentenario, un ajut econòmic que, tot i no cobrir el cost total de la carrera, li atorgava altres beneficis que ara no té. Un d’ells, per exemple, era la inexistència d’un temps límit per acabar els estudis.

La gratuïtat té una durada de cinc anys i, d’aquesta manera, obliga l’estudiantat a finalitzar la carrera en aquest període de temps si volen seguir obtenint l’ajuda. Això suposa un obstacle per a alumnes com en Matías, estudiants que cursen una carrera amb una durada que sol ser superior a cinc anys. També ha suposat un problema per a més de 500 estudiants a qui s’havia assignat la gratuïtat però que se’ls hi ha retirat pel fet que ja havien excedit la duració permesa.

chile-paga-620x330Massives mobilitzacions estudiantils a Xile van aconseguir que la reforma educativa passés a formar part de l’agenda política. Judit Figueras

 

A més, una de les condicions per a obtenir la gratuïtat és que l’alumnat deixa automàticament de ser beneficiari d’altres ajuts econòmics, com la Beca de Manutenció per a l’Educació Superior (BMES). Aquesta incloïa l’entrega de certes quantitats per cobrir les necessitats derivades dels estudis. Per la seva novetat, encara no està del tot clar amb quines altres beques serà compatible la gratuïtat. És per això que gran part de l’estudiantat, inclòs en Matías, que és beneficiari d’altres beques com la d’ascendència indígena, encara viuen en la incertesa de si seguiran rebent aquestes aportacions econòmiques.

La incompatibilitat amb altres ajuts no és l’únic problema que ha comportat aquesta nova llei pressupostària. La seva instauració també ha resultat ser confusa. No només perquè es va reduir el percentatge de cobertura del 60% al 50% de les alumnes més vulnerables econòmicament, sinó també perquè encara hi ha alumnes que desconeixen si en seran beneficiaries o no. Són alumnes renovables, és a dir, que a diferencia de les alumnes mechones, no inicien la carrera universitària enguany. Molts d’aquests estudiants han estat pre-seleccionats, però fins el 27 d’abril no sabran si són o no beneficiaris de la gratuïtat. D’altres, no només no han estat pre-seleccionats, sinó que, a més, se’ls han retirat altres beques que rebien anteriorment.

UNA TRANSFORMACIÓ TOTAL DEL SISTEMA EDUCATIU

Camila Rojas assegura que aquesta decisió no ha significat cap canvi substantiu i que el moviment estudiantil no només demana un canvi econòmic en el pressupost anual, sinó una transformació total de l’educació. La clau de la reforma recau, primer en una modificació del sistema i, després, en petites modificacions en termes pressupostaris. “De l’altra manera, estem tirant diners al mateix sac trencat”, afirma Rojas.

L’educació xilena és entesa no com un dret social, sinó com un bé de consum

El principal problema de l’ensenyament a Xile, un dels països més neoliberals del món, és que l’educació està molt mercantilitzada. Les universitats actuen com empreses i els manca el caràcter públic. L’educació xilena és entesa no com un dret social, sinó com un bé de consum. Prova d’això és que actualment l’Estat només cobreix un 15% del cost total de la matrícula, mentre que les famílies han de fer front al 85% restant.

Aquest fet provoca que la majoria d’alumnes hagin de demanar crèdits per poder pagar els seus estudis. Ho fan a través del Crèdit amb Aval de l’Estat (CAE), un préstec amb un interès molt baix que atorga l’Estat als estudiants que no poden afrontar el cost total de la seva carrera. Un cop finalitzats els estudis, l’alumnat ha de retornar aquest préstec amb un termini d’amortització molt llarg, que pot durar més de quinze anys. El problema, però, arriba quan no poden afrontar el cost del deute, provocant així casos extrems en què fins i tot se’ls ha embargat l’habitatge.

Manifestació per l'educació a XileL’any 2011, Xile va estar marcat per les marxes per l’educació, a favor d’una educació pública i de qualitat. Diego Figueroa González

 

 

D’altra banda, un dels principals objectius de la lluita estudiantil i que el govern pretén incloure a la nova llei educacional és la regularització del lucre en aquelles institucions que reben fons de l’Estat. Si bé, a l’educació superior de caràcter universitària el lucre està prohibit, a la pràctica és un fet habitual a les universitats privades. Moltes d’elles, a més de rebre l’acreditació de l’Estat, busquen finançament aliè.

Malgrat que la legislació actual obliga aquestes institucions a organitzar-se com a corporacions o fundacions sense ànim de lucre, moltes d’elles eviten aquesta prohibició mitjançant contractes amb altres empreses els propietaris de les quals són els mateixos socis de les universitats. En aquesta línia, hi ha hagut casos d’universitats privades que, tot i haver estat investigades per lucre il·legal, han accedit al sistema de gratuïtat. El conflicte rau en el fet que aquests recursos provinents de l’Estat es deixen d’invertir en projectes educatius i en investigació i es destinen a remunerar els propietaris de les institucions. D’aquesta manera, l’educació no només esdevé un negoci, sinó que a més, es perjudica greument la seva qualitat.