“Deu milions d’indígenes van quedar en fora de joc quan vam entrar al primer món, com si no fossin mexicans, perquè mai havien estat tractats com a tals […] El neoliberalisme els va portar a decidir: o permanència i lluita o desaparició i mort.” Gairebé 20 anys després, aquestes paraules pronunciades pel subcomandante Marcos l’any 1999 segueixen vigents i representen l’estat d’altres comunitats indígenes arreu del continent.

Tot va començar un 12 d’octubre, quan Cristòfol Colom va desembarcar a Amèrica. Amb ell, ho va fer també l’inici del saqueig, la dominació i l’extermini dels pobles indígenes. Moltes comunitats originàries, però, van sobreviure -com posteriorment han sobreviscut a l’atac de cabdills, governs i multinacionals-. Cinc segles després, aquests pobles segueixen lluitant per preservar la seva llengua, cultura i territori. A HEMISFÈRIA us en presentem cinc casos.

 

EQUADOR: RESISTÈNCIA CONTRA LA VIOLÈNCIA MINERA

“Jo em quedo aquí. És casa meva i no en penso marxar”. Té els ulls plorosos, però sacseja els braços amb fermesa. La Maria Luisa Utitiaj està asseguda sobre un tronc que fa de banc a l’interior de la construcció de fusta on vivia fins fa dos mesos, quan l’arribada de centenars de militars i policies a San Carlos de Limón -la seva comunitat- va obligar-la a ella i altres famílies shuar a buscar un altre lloc on establir-se.

El 19 de gener, jornada d’eleccions a l’Equador, coincidia amb el final de l’estat d’excepció de dos mesos a la província de Morona Santiago, i va ser també dia de retorn a les comunitats per molts. La militarització de la zona es produïa el desembre del 2016 a partir de l’enfrontament entre la població de Nankintz i la policia, quan els indígenes estaven intentant recuperar el seu poble, d’on havien estat expulsats per construir un campament miner. Seguir llegint…

 

Dones shuar a l'Equador amb les seves fillesL’arribada de grans empreses extractives trenca amb la l'estil de vida dels shuars, molt lligats a la terra. Alba Crespo

 

MÈXIC: PRESERVAR LA INDENTITAT LINGÜÍSTICA

L’Eduardo Osiel Martell va néixer a Naucalpan l’any 1990. Eminentment metropolità, porta anant i tornant de la Ciutat de Mèxic des de jove per estudiar, com els milions d’habitants que a diari viatgen de les ciutats dormitori de la perifèria al centre de la capital.  L’Eduardo és un mestís més d’una societat extremament plural, filla de les comunitats originàries d’arreu del país i de la conquesta colonial espanyola a sang i foc.

Conscient del racisme històric que condemna als parlants de llengües originàries a Mèxic, un dia va decidir començar a treballar pels drets lingüístics de la parla de la seva família materna, el hñähñu. L’activisme polític sempre ha sigut una constant a la seva vida, pel que ara escriu poesia, rapeja en la seva llengua originària i treballa al municipi per conservar i protegir els drets culturals dels pobles indígenes de la ciutat. Seguir llegint…

 

Eduardo Osiel MartellA Mèxic tenir arrels espanyoles dóna prestigi, mentre tenir avantpassats dels pobles originaris no està ben vist. Maria Rubio

 

XILE I ARGENTINA: RESISTÈNCIA MAPUTXE

Xile i l’Argentina, tot i que el percentatge de població indígena és molt baix, els conflictes i les reivindicacions segueixen latents. En aquests 500 anys els pobles originaris han hagut d’enfrontar-se a nombrosos obstacles. Primer va ser l’expansió hispànica pel continent i després el triomf de les repúbliques criolles que es van independitzar i van iniciar un atac frontal contra els pobles i territoris indígenes. El resultat va ser la desaparició completa de molts d’aquests pobles i l’aïllament dels supervivents en petites comunitats.

Però entre tots els que van quedar subordinats sota la jurisdicció d’aquests països, el poble maputxe, principalment instal·lat a Xile i amb una petita presència a l’Argentina, és una excepció. Segons l’historiador maputxe Fernando Pairican“la particularitat d’aquest poble és que va generar una resistència política i també militar, la qual va permetre detenir l’expansió del món hispànic”.  Seguir llegint…

 

Manifestació a Santiago de Xile en motu del dia 12 d'octubreEl 12 d'octubre s'ha convertit en un dia de reivindicació en tota l'Amèrica Llatina, tot i que cada estat el defineix diferent. Pol Rovirosa

 

ELS UROS: PRESERVAR LA TRADICIÓ I L’ESTIL DE VIDA ANCESTRALS

A la badia de Puno, damunt del llac Titicaca, s’hi divisen les “illes flotants” del poble ancestral Els Uros. Unes 90 illes, actualment habitades per aquella població que forma part de la comunitat originària dels Aimara i on, repartides, viuen unes 2.700 persones.

La població dels Uros construeix, gràcies a la totora – una planta que s’aixeca al llarg i ample de tot el llac -, parcel·les flotants on s’hi assenten les seves cases. La importància de la planta és cabdal i l’ús d’aquesta és tota una habilitat que transmeten de generació en generació. Amb la totora, però, no només construeixen aquestes bases o parcel·les flotants sinó que també construeixen les cases on viuen o les barques amb les quals es mouen. Seguir llegint…

Titicaca índigena illa flotantL'equilibri del seu estil de vida és fràgil, i el turisme i la modernitat l'amenacen. Núria Rius

 

CANADÀ: LLUITAR CONTRA UNA LEGALITAT COLONIAL

“El 1815 s’aprova l’Acta dels Indis al Canadà. El govern comença a signar tractats amb els indígenes. Volen que renunciïn als drets ancestrals sobre el territori i intercanvien terres tan grans com França per reserves de 20 km², on prometen privilegis com l’exempció d’impostos”, explica Jean Leclair, professor de Dret Constitucional a la Universitat de Montreal. L’Acta dels Indis, vigent avui dia després de diverses modificacions, va comportar la destrucció de l’estructura política original, del dret autòcton i, sobretot, del criteri cultural de determinació de la identitat dels indígenes. El govern decideix unilateralment qui és i qui no és indígena utilitzant el criteri sanguini.

“La introducció de l’estatus d’indi -l’anomenat Indian Status– és per donar-nos a tots un nombre. Estrènyer la minoria. Tenir-nos sota control”. La Vanessa Gray té 23 anys i és activista. Membre de la Primera Nació Aamjiwnaang, al sud d’Ontario, està acusada de desobediència civil per sabotejar un oleoducte a Sarnia en defensa de territori indígena: “el govern canadenc no pot qualificar-se de racista perquè racista és la seva naturalesa. Si al principi l’únic indi bo, com deien, era l’indi mort”. Seguir llegint…

 

Vídeo realitzat per Indigenous and Northern Affairs Canada (INAC).