BARCELONA. El 8 de març és una jornada de commemoració de la vaga laboral de dones que va tenir lloc l’any 1908 a la fàbrica tèxtil Cotton de Nova York i que va acabar amb la mort de 146 dones a l’interior de l’edifici, assassinades per un incendi provocat per la mateixa patronal. Dos anys més tard, Clara Zetkin proposava al Congrés Internacional de Dones Socialistes que el 8 de març servís com a homenatge a aquelles dones que s’havien convertit en unes de les primeres treballadores organitzades contra l’explotació capitalista.

Més de 100 anys després d’aquell 8 de març de 1908 resulta pràcticament impossible quantificar totes les organitzacions, grups o assemblees feministes. Des d’HEMISFÈRIA fem una instantània d’algunes de les organitzacions de dones que sovint són silenciades pels mitjans de comunicació convencionals. Volem visibilitzar-les i reconèixer la seva lluita.

 

ÍNDIA, ABRAÇADES ALS ARBRES CONTRA LA DESFORESTACIÓ

La paraula chipko vol dir abraçar en hindi i per això dóna nom a un moviment ecofeminista de l’Índia que utilitza tècniques de la desobediència civil, com ara abraçar-se als arbres per impedir la seva tala, per defensar el medi ambientEl moviment va néixer el 1972 de les tesis de Mira i Sarala Bhen, dues dones menystingudes per l’Acadèmia, que les ha relegat a meres deixebles de Gandhi i ha obviat la seva aportació a la promoció del desenvolupament social de base i a la sostenibilitat ambiental en les comunitats de muntanya d’Uttarakhand.

 

El documental “On the fence: Chipko Movement Re-visited” va ser realitzat per commemorar els 25 anys de la lluita mediambiental. FONT: PRAMOD MATHUR.

 

La desforestació dels boscos va començar fa gairebé un segle a l’Índia i s’està accelerant de forma alarmant. Per a les dones rurals de la zona salvar el medi ambient és crucial per a la seva supervivència econòmica, ja que és la seva font primària d’aliment, de farratge per als animals i de recol·lecció d’aigua. Però el moviment Chipko s’ha anat estenent a diverses comunitats i ha aconseguit victòries en forma de moratòries o prohibicions de tala que han utilitzat per salvar el terreny i sembrar cada vegada més llavors.

 

PERÚ, LA RÀDIO PER TRENCAR EL SILENCI

La ràdio és el principal mitjà de comunicació entre les comunitats amazòniques. Ofereix informació general i programes d’entreteniment. Però també proposa una eina de formació i apoderament per a les dones shipibes, un poble originari de l’Amazònia peruana. De forta tradició patriarcal, les dones d’aquesta comunitat són forçadament casades i sotmeses a l’ablació del clítoris.

Relegades a l’àmbit privat, les shipibes no parlaven en presència d’homes. Però han revertit la seva quotidianitat perquè la ràdio els ha donat veu. Comenten, xerren i debaten entre elles a partir de les ones que emet l’aparell. Gràcies a l’empenta de les paraules, han decidit organitzar-se i formar-se per trencar els rígids lligams patriarcals que les impedien accedir a altres tipus de tasques dins de la comunitat. Assídues de l’artesania, ara també desenvolupen funcions administratives, algunes pesquen i d’altres es dediquen al xamanisme, una funció atribuïda socialment als homes.

Les dones shipibes han traslladat a les ones l’auto-organització i el debat sobre la forta tradició patriarcal que les envolta

Ara, tot i que formen part de l’assemblea, encara topen amb la dificultat d’accedir a llocs de poder. Com explica la líder shipiba Cecilia Brito a la revista feminista Pikaral’organització de base serà la fórmula perfecta per revertir aquesta situació.

 

RUANDA, TERÀPIA COL·LECTIVA I DESAFIAMENT CULTURAL

Els tambors són un element tradicional de l’escena cultural de Ruanda. Tradicionalment tocats només per alguns homes, són l’element base de la dansa més famosa del país, l’intore. Quan el genocidi de 1994 entre les ètnies hutu i tutsi es va cobrar la vida de 800.000 persones en un període de tan sols cinc mesos, segons dades de l’ONU, milers de dones van quedar vídues, orfes de pare o sense els seus fills, donat que l’arma principal dels hutus contra els tutsis va consistir en l’assassinat dels homes i la violència sexual contra les dones. Aquestes van ser torturades, mutilades amb matxets i àcid, i violades repetidament per persones portadores del virus VIH que els mateixos hutus havien forçat a sortir dels hospitals amb aquest propòsit.

Deu anys després d’aquest negre episodi en la història de l’Àfrica neix Ingoma Nshya, un col·lectiu de dones que cerca passar el dol, reconciliar-se i apoderar-se socialment. El canal per fer-ho? Els tambors. Ingoma Nshya és el primer grup de dones timbaleres del país. Dones hutus i tutsis s’han unit per apropiar-se de l’element que pertanyia als homes ruandesos i per fer una teràpia col·lectiva que, a través de la creació i de l’art, les ha ajudat a sanar ferides i a imaginar un futur diferent per al seu país després de la devastació del genocidi.

 

Documental “Ingoma Nshya, tambores que curan mujeres en Ruanda“. FONT: PERIODISMO HUMANO.

 

La fundadora d’Ingoma Nshya, l’artista i activista Odile Gakire Katese, explicava en una entrevista al mitjà online Pacifista que totes “arriben molt vulnerables al grup. Però després, amb els tambors, es converteixen en dones molt poderoses. […] Una d’elles va dir que dins d’Ingoma Nshya havia adquirit una identitat”.

 

ESTATS UNITS D’AMÈRICA, LES OPRESSIONS INTERCONNECTADES

La transfòbia i el racisme són els eixos de combat de l’organització TransWomen of Color Collective (TWOCC), un col·lectiu fundat i format per dones trans negres que cerca “enaltir les narratives, el lideratge i l’experiència viscuda de les persones trans de color”, tal com s’especifica al seu lloc web. Per a les dones del TWOCC, una cosa és indestriable de l’altra: la interseccionalitat de les seves lluites és, precisament, el que les porta en la mateixa direcció.

“L’alè de cada persona trans de color és ja de per si un acte revolucionari”. El lema guia la lluita de TransWomen of Color Collective.

La cofundadora del col·lectiu Lourdes Ashley Hunter es defineix com una “revolucionària negra i trans”, a més d’una “trencadora de sistemes opressius, descendent d’africans esclavitzats i lluitadors de la llibertat”, però també es considera “reina, deessa i germana”. L’activista denúncia que les ONGs LGTBI+ convencionals “mimetitzin una assimilació” al discurs hegemònic i cerca un impacte i un missatge diferents de la resta per part del TWOCC.

Recentment, l’organització ha convocat concentracions i manifestacions arreu del país per recordar les persones trans que han estat agredides, maltractades o assassinades, així com per demanar el dret a l’operació de canvi de gènere per al jovent trans. El lema de l’entitat, que té la seu a Washington DC., llegeix: “cada alè d’una persona trans de color és un acte revolucionari”.

 

KURDISTAN, LES YPJ CONTRA EL PATRIARCAT I EL CAPITALISME

“A primera línia del front no combatem només contra l’enemic, sinó també contra la dominació de l’home sobre la dona i contra el capitalisme” expliquen les combatents de les Unitats de Protecció de la Dona. Més conegudes com les YPJ, són una milícia exclusivament de dones de la regió siriana del Kurdistan que defensen la població dels atacs del règim de Bashar al-Asad, del Front al-Nusra i de Daeix.

Sota la premissa bàsica d’aconseguir un Kurdistan lliure i una Síria democràtica, compten amb més de 7.000 dones voluntàries a les seves files que lluiten colze a colze amb les Unitats de Defensa Popular (YPG). Funcionen amb un sistema polític alternatiu d’autogestió per aconseguir una societat igualitària i ecològicament sostenible, que ja han implantat a Rojava.

 

Documental sobre les YPJ. FONT: FIAT NUCE.

 

Aquestes dones són tota una icona per als moviments feministes d’arreu del món que han vist en elles l’oportunitat de crear una revolució. “Els governs europeus no donen suport al moviment kurd perquè això significaria estar amb el nostre projecte de democratització progressista, que és l’antítesi del capitalisme que ells defensen”, argumenta la representant del Moviment Europeu de Dones Kurdes, Nursel Kiliç.

 

SÈRBIA, EL CERCLE INCLUSIU

Voivodina és la província autònoma de la República de Sèrbia, situada al nord del país, que dóna nom a l’organització no governamental Out of circle – Voivodina, l’única institució sèrbia que vetlla per oferir suport a les dones i als nens i nenes amb diversitat funcional. El projecte té com a missions el suport professional i la informació sobre la situació i els drets d’aquestes persones, crear igualtat d’oportunitats per a la seva participació equitativa en la societat, generar un espai on poder parlar de sexualitat i, sobretot, oferir ajuda davant de la violència masclista.

L’organització ha estat la primera institució en oferir tot aquest suport a un col·lectiu fins aleshores invisibilitzat, com són les dones i infants amb diversitat funcional. Actualment es poden consultar alguns dels estudis elaborats a partir de les experiències de les dones de Voivodina. Un exemple és l’informe de les expertes en psicolingüística Veronika Mitro, Dajana Damjanovic i Svetlana Timotic, i l’experta en sexualitat de les dones, Marijana Canak, que fan un recull d’experiències sobre sexualitat de les testimonis amb diversitat funcional.

 

TURQUIA, SORORITAT CONTRA LA VIOLÈNCIA MASCLISTA

Hi ha milers de maneres de construir la identitat de gènere. A Turquia, en un context on el principal enfocament dels debats feministes passa per aquesta identitat o per les posicions de poder, existeixen més de 250 grups de dones organitzades en associacions, clubs, grups de pressió, cercles feministes, revistes, biblioteques de dones, blogs i portals webs. Paral·lelament, hi ha una gran xarxa de solidaritat entre elles degut al gran nombre de dones víctimes de la violència masclista que necessiten suport mèdic o jurídic, com s’explica a Amargi Istanbul.

Va ser al gener de 1989 quan es va crear un servei d’atenció telefònica per oferir suport legal i pràctic per a les dones. Però ben aviat aquesta aplicació va quedar-se curta i la necessitat d’un refugi per a dones era evident. El 1990 va néixer així el Refugi Mor Cati de la Dona per tal de continuar les consultes amb les dones i enfortir la lluita contra la violència domèstica.

 

Campanya sobre com la violència domèstica és visible als carrers. FONT: MOR CATI.

 

Actualment Mor Cati és la fundació i refugi que proporciona suport judicial, social i psicològic per a les dones exposades a la violència masclista més reconegut del país. L’entitat ha pogut estudiar la violència domèstica dins les estructures familiars, l’analfabetisme femení i la desocupació. Però encara queda molt camí.

 

AUSTRÀLIA: EL FEMINISME I L’ART CONTEMPORANI, EN SINTONIA

“Onegem una bandera vermella. Fem una crida a totes aquelles persones artistes, escriptores, estudiants i pensadores creatives que tinguin interès o passió pel feminisme”. Aquesta és la presentació del Contemporary Art and Feminism (CAF), el projecte australià que pretén atraure participants tant del país com a escala internacional que vulguin representar els vincles entre l’art contemporani i el feminisme.

Actualment es troba a la Universitat de Sydney però el CAF és una plataforma independent. El dirigeixen persones acadèmiques i amb gran compromís per la documentació, l’anàlisi i la promoció de la pràctica de l’art i del feminisme, amb la intenció de contribuir una mica més a comprendre el món des d’una perspectiva de gènere. El CAF no deixa de ser el resultat d’un fenomen que a Austràlia s’ha materialitzat en creacions artístiques en combinació amb l’activisme feminista. Un museu d’art, un recull de projectes i manifestacions amb un rerefons que tenen la dona com a protagonista. A través de les xarxes es poden consultar les diferents activitats, exposicions i conferències que es duen a terme actualment, totes aquestes orientades tant a crear per primera vegada en la història una comunitat d’artistes, escriptores i pensadores amb perspectiva feminista fins a consolidar un arxiu de materials que puguin contribuir a la lluita feminista.

 

revista hemisferia banner