La força del feminisme no té aturador. L’enèsima lluita de les oprimides ha fet vessar la frontera del gènere: els rols ja no escapen a crítica, els cossos trenquen models i la sexualitat flueix en totes direccions. Tot plegat, amb la resiliència de qui existeix resistint.

No obstant això, el poder transformador del feminisme s’ha creuat amb diferents sistemes d’opressió. Les dones blanques i occidentals s’han aprofitat durant molts anys del faristol del poder colonial per monopolitzar el relat i desbancar altres experiències. Ara són elles, les dones racialitzades, qui omplen amb lliçons de vivències el que és subvertir les ordres del gènere a contracorrent del món occidental. HEMISFÈRIA fa un recull de referents en la cruïlla de raça i gènere.

 

FEMINISME ISLÀMIC EN L’EUROPA DE L’AUGE XENÒFOB

Quan es va mudar a Berlín per començar màster i doctorat a la Humboldt Universität, Lana Sirri recorda ser l’única persona àrab a la classe. Recorda també sentir tots els seus companys parlant de “la pobra dona musulmana que necessita ser salvada”, però sobretot recorda sentir-se violentada per aquell discurs, que no es corresponia amb la realitat que ella coneixia.

 

Feminisme Islàmic"El feminisme hegemònic és blanc, occidental, de classe mitjana i heterosexual", afirma Sirri. Loraine Bodewes

 

Palestina criada a Israel, Lana Sirri (Yaffa, 1981) és professora assistent en Gènere i Religió a la Universitat de Maastricht als Països Baixos i, paral·lelament, ha publicat el primer llibre sobre feminisme islàmic en alemany (Einführung in islamische Feminismen, 2017). Contundent, afirma que hi ha autores blanques i occidentals que exclouen i menyspreen altres formes d’entendre la igualtat de gènere. Seguir llegint…

 

SER DONA, NEGRA I DE CLASSE TREBALLADORA

Angela Davis (Birmingham, Alabama, 1944) és filla d’una revolució frustrada. Activista, professora i militant del Partit Comunista dels Estats Units i del Black Panther Party, Davis s’ha convertit en una de les cares més visibles del Black Power, moviment per l’alliberament negre que va prendre especial rellevància durant la dècada dels 60.

El Black Panther Party va intentar, a vegades sense gaire èxit, abraçar el feminisme. “Potser era un signe dels temps”, considera Davis en una recent conferència a Barcelona. Crítica amb el feminisme hegemònic, reivindica el concepte “interseccionalitat”. “Cal reconèixer la relació entre les nostres identitats, però sovint dic que la interseccionalitat és encara més útil quan l’entenem en relació a les lluites per la justícia social”, analitza.

 

Angela Davis"Veig una estructura de lideratge que qüestiona les masculinitats tradicionals, individualistes, carismàtiques o heterosexuals amb què va haver de conviure la meva generació", analitza Davis. Capitán Swing

 

“En tant que m’identifico com a feminista, per mi està molt clar que qualsevol feminisme que beneficia a aquelles que ja tenen privilegi està condemnat a ser irrellevant per a les dones pobres, de classe treballadora, negres o trans”, afirma, i afegeix que l’esperança revolucionària resideix “en aquelles dones que han estat oblidades per la història” i que ara s’aixequen i demanen que les seves exigències siguin escoltades. Seguir llegint… 

 

DENUNCIAR EL VINCLE ENTRE MASCLISME I RACISME

L’escriptora nigeriana Chimamanda Ngozi Adichie no s’esperava ni de bon tros que la seva xerrada sobre feminisme al cicle TED Talks tingués tant d’èxit que acabaria fent-ne un llibre: Tothom hauria de ser feminista. Amb un to irònic i quotidià, Ngozi fa cinc anys que recorre el món predicant el feminisme de la igualtat amb el que contesta amb simplicitat les crítiques més tradicionals contra aquest moviment polític, de la mateixa manera que ha aportat una lúcida i necessària crítica des de la seva condició de dona racialitzada i africana a les feministes occidentals.

 

nigeriafeminisme"Sóc feminista perquè algun dia no necessitem més el feminisme", argumenta Adichie. Maria Rubio

 

Ngozi diu voler formar part de la reconstrucció del terme feminisme i no renunciar-hi per la necessitat de visibilitzar el conflicte: “Cal anomenar el feminisme per anomenar el problema. No sóc ‘humanista’ perquè el problema no és la humanitat. El problema és que les dones han estat oprimides d’ençà que el temps és temps pel simple fet de ser dones”.

Ngozi Adichie no només ha explicat de manera entenedora per què és necessari el feminisme. Un dels baluards dels seus postulats és la intersecció entre racisme i masclisme que planteja, tan oblidada pels feminismes occidentals, que han exclòs del relat la combativitat de les dones racialitzades tant dins d’occident com a fora. “Un dels grans mites que he de combatre és el que diu que el feminisme no és una cosa que vagi amb Àfrica, quan el feminisme occidental és el resultat de molts feminismes”Seguir llegint…