Quan es va mudar a Berlín per començar màster i doctorat a la Humboldt Universität, Lana Sirri recorda ser la única persona àrab a la classe. Recorda també sentir tots els seus companys parlant de “la pobra dona musulmana que necessita ser salvada”, però sobretot recorda sentir-se violentada per aquell discurs, que no es corresponia amb la realitat que ella coneixia. Palestina criada a Israel, Lana Sirri (Yaffa, 1981) va treballar a la seva ciutat natal com a coordinadora de projectes al Centre Comunitari Àrab i Jueu, tractant majoritàriament amb dones palestines. Després d’estudiar Sociologia a Tel Aviv, s’especialitza en islam, gènere i sexualitat a Berlín, on estudia un màster i un doctorat a la Humboldt Universität. Actualment és professora assistent en Gènere i Religió a la Universitat de Maastricht als Països Baixos, i paral·lelament ha publicat el primer llibre sobre feminisme islàmic en alemany (Einführung in islamische Feminismen, 2017). En el pròxim projecte, vol tractar com afecten geopolítica i llenguatge  a la construcció del discurs feminista

 

Quan dius “tot coneixement és coneixement situat”, a què et refereixes?

Em refereixo a que la manera com llegim i entenem el món depèn del nostre context socio-cultural i polític. Com entenem “gènere” i “igualtat” depèn del context en el que discutim aquests temes.

Es pot relacionar aquesta idea amb el feminisme islàmic?

Fins ara la crítica ha sigut cap a algunes feministes blanques occidentals, que no són inclusives amb el discurs, ni de les feministes musulmanes ni d’altres minories. Sovint exclouen o menyspreen altres formes d’entendre la igualtat de gènere i la justícia social, i quant a la qüestió representativa, sovint parlen en el nostre nom. I si les feministes musulmanes que treballen des d’Occident ja estan en el marge, imagina’t les que ni tan sols són a Occident. Són inexistents.

Algunes feministes blanques occidentals exclouen o menyspreen altres formes d’entendre la igualtat de gènere

Amb tots aquests marges, és possible definir ‘feminisme islàmic’?

Jo ho considero un camp de coneixement molt ampli. Fins ara s’ha vist com un tema unidimensional –en el sentit que tracta només amb la teologia de l’alliberament feminista– i jo estic interessada en obrir aquest punt de mira; per això en el meu últim llibre defineixo les tres grans fal·làcies o equivocacions sobre el feminisme islàmic.

Quines són?

En primer lloc, el feminisme islàmic es veu com una idea nova, quan en realitat el tractament de qüestions de gènere per part dels musulmans es remunta als segles XVIII i XIX, part del moviment modernista de reforma de l’islam.

Però això no era sota l’etiqueta ‘feminisme’.

No, no ho era. Els musulmans topen amb el terme feminisme com a tal, inventat per les feministes occidentals, als voltants del segle XX. Per tant veiem com durant l’esclat de l’islam ja hi havia musulmans que demanaven igualtat de gènere, no sota l’etiqueta ‘feminisme’, però ho feien. Així doncs, la segona gran fal·làcia sobre el feminisme islàmic és que aquest sigui un oxímoron – com si islam i feminisme no poguessin anar junts. Aquest punt és molt prominent en els discursos de les feministes Occidentals blanques.

Durant l’esclat de l’islam ja hi havia musulmans que demanaven igualtat de gènere, però no sota l’etiqueta de feminisme

Per què?

Perquè no poden imaginar-se algú devot o creient en la seva religió i a la vegada essent capaç de subvertir i lluitar des de dins d’aquesta religió. Per tant veiem musulmans intentat reinterpretar i entendre millor l’islam per incloure-hi concepcions feministes, no és una creença immutable.

De quina manera no és mutable?

A través de rellegir l’Alcorà, la Sunna (actes del Profeta) i el Hadith (dites del Profeta). Això també mostra com s’ha entès històricament, format o practicat l’islam en societats de majoria o minoria islàmica. De nou, tot coneixement és coneixement situat.

Com funciona aquest procés de rellegir i reinterpretar, en relació amb el feminisme?

A través del que es coneix com a exegesis feministes. És el procés de mostrar com diferents lectures de textos sagrats són possibles: no només feministes sinó també sensibles a qüestions de gènere i sexualitat. El punt principal és mostrar que hi ha moltes maneres diferents de llegir un text, ja sigui l’Alcorà o una novel·la.

Des de l’islam es fan reinterpretacions dels textos sagrats en clau de gènere, no és immutable

Quins mètodes s’utilitzen per això?

Hi ha diversos mètodes per al Tafsir: contextualització històrica, lectura inter-textual i paradigma Tawhidic. El més important és que els musulmans i musulmanes s’involucrin en la Ijtihad, que és la lectura i raonament individuals dels textos sagrats. Per tant, es fan interpretacions amb consciència de gènere, i a través del que les feministes islàmiques anomenen ‘el passat utilitzable’, que consisteix en trobar exemples, ja siguin un model femení o diferents acadèmics amb diferents idees sobre gènere i sexualitat. Per exemple, utilitzant la feina d’Ibn Arabi (acadèmic musulmà del segle XI o XII) ningú et pot acusar de no ser musulmà.

Però tot i així encara has de basar les teves interpretacions en les idees d’altra gent.

Sí, les has de basar en aquests acadèmics musulmans per tal de guanyar autenticitat i legitimació, per a ser part del discurs islàmic, però en el feminisme islàmic trobem homes acadèmics i activistes que en formen part.

Llavors podem dir que el feminisme islàmic consisteix en rellegir l’Alcorà i trobar-hi lloc per al feminisme dins de l’islam?

No del tot. El feminisme islàmic és molt més ampli que això, i precisament aquesta és la tercera de les fal·làcies que he trobat. Igual que el moviment feminista negre, que va introduir la categoria de raça dins del feminisme, jo argumento que les feministes islàmiques varen portar la categoria de religió. La manera com nosaltres entenem el feminisme avui en dia és blanc, occidental, de classe mitjana i heterosexual; per tant l’islàmic, el negre, el chicana i altres formes de feminisme estan realment intentant descentralitzar-lo per tal d’incloure més veus.

La manera com entenem el feminisme avui en dia és blanc, occidental, de classe mitjana i heterosexual

De manera que podríem dir que el feminisme islàmic es converteix en una reacció envers “un discurs establert”.

Sí. Aquestes tres fal·làcies mostren com el feminisme islàmic ha intentat operar reaccionant sobre o contra dos discursos principals: en primer lloc, els discursos orientalistes o neo-orientalistes d’algunes feministes occidentals que veuen l’islam com la raó i explicació bàsica per a la terrible condició en que es troba la dona, o les dones musulmanes.

I en segon lloc, el feminisme islàmic també reacciona contra l’islam polític o el discurs fonamentalista islàmic que promociona el patriarcat o un estat musulmà i patriarcal en el nom de la religió.

 

Feminisme IslàmicSirri defensa que el feminisme hegemònic és blanc, occidental, de classe mitjana i heterosexual. Deborah Moses-Sanks

Quina és la posició de l’home en el feminisme islàmic?

El moviment feminista islàmic ha estat encoratjat per alguns homes i entorpit per d’altres. Els que l’encoratgen es veuen a si mateixos com a part del moviment reformista i també s’oposen a la idea d’un estat patriarcal en nom de la religió.

Què n’opines de la idea que l’home no pot ser feminista perquè és el subjecte opressor?

Crec que és un poc diferent en el cas del feminisme blanc respecte d’altres formes de feminisme. Si pensem en l’home blanc, ell no ha estat oprimit. Ell és l’opressor. Mentre que l’home negre o l’home musulmà poden ser l’opressor de la dona, però continuen sent oprimits per la persona blanca, ja sigui a través del colonialisme, el racisme o qualsevol altre tipus de discriminació. De manera que hi ha lluites que compartim, i d’altres que no.

L’home negre o musulmà poden ser l’opressor de la dona, però continuen sent oprimits per la persona blanca

Quins són els majors reptes del feminisme islàmic avui en dia?

Hi ha diversos focus de lluita a Europa i als Estats Units: la islamofòbia, el debat sobre el vel encara en marxa, i un tema del que darrerament es parla constantment: l’homonacionalisme, i el canvi del “salvar a la dona musulmana” cap al “salvar a l’homosexual musulmà”.

Què és això?

La idea darrere d’aquest concepte d’homonacionalisme de Jaspir Puarés és entendre com el musulmà és construït com a ‘altre’ i com es construeix l’islam diàriament. És la idea de mesurar cada país en base al seu nivell de tolerància o acceptació dels drets dels homosexuals. Si un país musulmà no és tolerant o no accepta drets per als homosexuals, és homòfob. És dolent. Per tant, si ells són els homòfobs, Occident és l’obert, el liberal.

Quan el colonialisme va topar amb el món musulmà es va sorprendre de com d’obert era amb les diverses formes de sexualitat

Descriu això la realitat?

No, aquest discurs no està en concordança amb el que passa. De fet, la història mostra que quan el colonialisme va topar per primer cop amb el món musulmà, els colons anglesos i francesos es sorprengueren per com d’oberts eren els musulmans envers les diverses formes de sexualitat; i varen argumentar que ells, els occidentals, eren els correctes, perquè coneixien la moral.

Avui en dia és ben bé al contrari.

Sí. Tradicionalment l’immoral era ser obert quant a sexualitat, i per tant els països musulmans eren els bàrbars. Però avui, l’immoral és ser tancat, per tant els països musulmans –que es varen adaptar a la moral colonial- són, un altre cop, els immorals.

Què passa a peu de carrer?

A Sudàfrica l’organització The Inner Circle no es limita a intentar promoure una nova interpretació de l’Alcorà sinó que també crea un espai per a que gent amb orientacions sexuals diferents s’ajunti. Especialment aquells que no rebutgen l’islam i que lluiten per encabir les dues identitats: ser musulmà i ser homosexual.

Hi ha persones que lluiten per encabir dues identitats: ser musulmà i homosexual

I a Europa?

A la mesquita turca de Berlín, l’imam volia organitzar una trobada amb l’organització LGTBQ berlinesa. Era obert i volia organitzar un diàleg, però hi havia molta política al darrere, i els conservadors turcs varen aconseguir prohibir la trobada.

De manera que el nivell d’acceptació d’aquestes noves idees no és molt alt.

És clar que les persones amb diferents orientacions sexuals continuen marginades, condemnades o vivint en la por en molts llocs. El tema és que l’islam no pot explicar per si sol aquesta terrible situació – de fet, és difícil explicar les dificultats d’aquests grups marginats sense referir-se a la història colonial que hi ha al darrere i les diferents formes de discriminació i opressió que pateixen les societats de majoria o minoria musulmanes.

A què et refereixes?

És molt difícil entendre com es relacionen els musulmans amb l’islam sense parlar d’història colonial, sobre la qual Europa, encara avui, no sap treballar. La manera com es construeix “la identitat musulmana”, igual que “la dona musulmana” només s’entén analitzant les històries colonials. Això pot explicar les diferents formes de discriminació a occident. Seria l’islam diferent si no hi hagués islamofòbia?

És important combinar la identitat musulmana i de l’estat on es visqui per promoure l’assimilació i l’integració

Ho seria?

No ho sé. D’una entrevista per al meu llibre vaig saber que a Munich hi ha una mesquita on la gent aprèn que és alemanya i musulmana. Crec que és important combinar les identitats per a promoure l’assimilació i l’integració. Tot i això, després de l’11-S aquesta mesquita es va tancar. La gent pensa que les mesquites són un niu per als extremistes, i per tant que l’islam és extremista. En realitat, però, com diu Olivier Roy, “no és que ells es radicalitzin per l’islam; és que ells estan radicalitzant l’islam”.

Parles d’assimilació i integració. Però pel que fa al feminisme islàmic, pot ser que la globalització vulgui dir la imposició d’una visió blanca i occidental?

Ho explicaré mitjançant una analogia: jo sóc palestina criada a Israel. Per descomptat que no voldré ser israeliana si ja de partida sóc tractada com a una ciutadana de classe B. Si se’m discrimina, voldré el meu propi espai, on aprendre, per exemple la meva història. I és que a Israel, els palestins aprenem de nosaltres que som “l’enemic”, així que imagina’t quina generació psicòtica s’està educant.

Creus que és possible unir tots els tipus de feminisme?

La manera com entenem el feminisme avui és blanca, occidental, de classe mitjana, heterosexual. El dia que el feminisme deixi d’entendre’s com a aquestes categories, no necessitarem etiquetes (islàmic, negre, chicana…) – serem feministes i prou. Però avui, si jo dic que sóc feminista s’entén d’una manera que exclou homosexuals, religió, gent negra, sovint no acaba de ser sensible a totes les formes de racisme. Només s’entén com a lluita per la igualtat de gènere.

Què necessitem per abolir aquestes etiquetes?

Avui dia hi està havent moltes col·laboracions. Grups marginats treballen junts, els que representen posicions de lluita estan aixecant la veu. També hi ha col·laboració entre feministes blanques i feministes que no ho són. Les etiquetes poden ser d’ajuda per localitzar-nos a nosaltres mateixes en el món, però no com a categoria essencial. Quan anem més enllà de l’essencialisme, serem capaces de treballar juntes i unir les nostres lluites.