SHEFFIELD/EDIMBURG. La senyoreta Davison és una de les dones més notables del moviment sufragista. És una militant d’entre moltes altres, i sens dubte, s’ha guanyat per si mateixa la descripció que un dels funcionaris de les oficines de la WSPU va dir ahir al Daily Sketch: “Una dona que no tem res; la seva adreça permanent és la presó de Holloway”. ( … ) Els seus delictes i empresonaments van començar al març de 1909. ( … ) És una guerrillera, i com a regla, les altres sufragistes no tenien coneixement del que pretenia fer. D’acord amb una de les dones, aquest va ser el cas en l’accident Derby. “Ella és una dona sensata”, va dir un funcionari al diari, “i quan es va llançar al cavall segur que se’n va adonar que estava llançant la seva vida. N’estic segur que si ella va decidir fer alguna cosa, la por a la mort no li va provocar cap mena de dubte en cap moment”. 

Aquesta és la història d’una de les moltes militants sufragistes que van decidir lluitar pel vot femení a Regne Unit, Emily Davison. L’activista va morir per les ferides que li va causar el cavall del rei George V al derby d’Epsom del 4 de juny de 1913, després de llançar-s’hi a sobre amb la intenció d’enarborar la bandera sufragista davant de les televisions i fer així ressò del moviment sufragista davant de la societat. Segons Emmeline Pankhurst, fundadora de Women’s Social and Political Union (WSPU), una de les organitzacions sufragistes, “Emily Davison creia que una gran tragèdia posaria fi a la tortura intolerable que patien les dones. I per això es va llançar sobre el cavall del rei, davant del rei i de la reina, i una gran multitud d’altres súbdits del rei”. 

“Emily Davison creia que una gran tragèdia posaria fi a la tortura intolerable que patien les dones”

Concretament, el moviment feminista va sorgir a Anglaterra a finals del segle XIX amb el que es coneix com la primera onada feminista.

 

Segons la doctora en Història Feminista a la Universitat de Sheffield, Julie Gottlieb, la dificultat per definir i per encasellar les dones dins de les campanyes i les ideologies del feminisme després de la Primera Guerra Mundial explica, en certa mesura, “el relatiu abandonament del període després del sufragi”. Gottlieb considera que es tracta d’un moment que destaca “per la multiplicitat d’opcions personals i polítiques, per una majoria de dones que es van centrar en noves campanyes contra una minoria que va tractar de mantenir l’impuls i la memòria dels dies de lluita pel sufragi, i per les formes en què es va integrar i normalitzar gran part del discurs feminista entre les guerres”.

Per tot això, conclou la historiadora, el feminisme entre la Primera Onada i la Segona amb el Moviment d’Alliberament de la Dona és un important punt de referència per a aquests grups i aquestes generacions de dones -i homes- que s’identifiquen amb el feminisme en moments anàlegs de la història, “quan el moviment en si es troba en un punt més baix”.

NOVES AMENACES PEL MOVIMENT FEMINISTA

Tal com apunta Gottlieb, durant la dècada de 1930 “les feministes occidentals es van sorprendre per l’ascens del feixisme i el nazisme”. Segons la historiadora, van ser especialment sacsejades per la forma en què aquests règims no només van fer tornar el rellotge enrere en termes d’igualtat sexual, sinó per com d’explícitament agressius i violents eren contra les dones. Hi va haver una sèrie de casos de dones que van ser mantingudes com a presoneres pels seus marits a la Itàlia feixista i l’Alemanya nazi.

Gottlieb apunta que “no podem deixar de recordar aquests fets de cara a la naturalesa obertament anti-feminista i profundament misògina de moltes formes de terrorisme contemporani”. Potser el moviment feminista encara pot ser “revitalitzat” amb una “nova energia per aquestes amenaces cap a les dones i cap als principis feministes fonamentals de la mateixa manera que en el període d’entreguerres les feministes van trobar un nou propòsit en combatre els feixismes”, conclou.

En aquest sentit, la doctora en Gènere i Desenvolupament de la Universitat de Leeds, Lata Narayanaswamy, considera que no hem de pressuposar que sabem on i com les pràctiques culturals que posen en perill la igualtat de gènere es manifesten, “perquè aquestes no sempre són òbvies i, sovint, ni tan sols visibles”. Avui dia, explica Narayanaswamy, “el nostre principal repte és descobrir les pràctiques quotidianes que perpetuen les desigualtats de gènere”, ja que sovint correm el risc de passar per alt “aquelles pràctiques i percepcions més profundament arrelades”.

“El nostre principal repte és descobrir les pràctiques quotidianes que perpetuen les desigualtats de gènere”

A tall d’exemple, Narayanaswamy explica com als països més rics, la menstruació no suposa un problema en quant a la manca d’accés a tampons o compreses, però sí continua sent un tema tabú que ens força a parlar del període com “quelcom vergonyós”, en comptes de tractar-ho com “un procés natural i un símptome de salud”. Hem de poder reconèixer com les formes més invisibles i subtils de desigualtat de gènere són les que encara sustenten una desigualtat molt més àmplia i profunda a la nostra societat, apunta.

CAP A UNA NOVA ONADA FEMINISTA?

Gottlieb considera que des de fa uns anys al Regne Unit hi ha hagut alguns intents de reviure el moviment feminista i anunciar l’arribada d’una Tercera o Quarta Onada -depenent si s’assumeix com a vàlida la historigrafia de Rebecca Walker-, “però avui dia predomina una certa percepció que després de les dues primeres onades es va aconseguir arribar a una suposada igualtat de gènere”. Així mateix, la historiadora sosté que “sovint s’oblida que el patriarcat no ha deixat de ser el model hegemònic de la nostra societat”. Així doncs, segons la historiadora, “no podem adormir-nos sobre els llorers i assumir aquest suposat ampli consens”.

Segons apunta Kira Cochrane, periodista de The Guardian i autora de Women of the Revolution: Forty Years of Feminism, el Regne Unit es troba ja avui dia davant la Quarta Onada del feminisme: “el que està passant ara se sent com una cosa diferent de nou”, tal com va passar amb l’adveniment de la Segona Onada, i “es defineix per la tecnologia: eines que estan permetent a les dones construir un moviment popular, fort, actiu, en línia”. No obstant, la periodista opina que hi ha, per descomptat, diferències d’opinió sobre aquelles matèries que el feminisme actual hauria d’abordar, però creu que no podria ser d’una altra manera quan es tracta “d’un moviment que representa la meitat de la població i aspira a aconseguir l’alliberament de la mateixa”.

Per Cochrane, les preocupacions del moviment estan sempre canviant i és probable que ho facin encara amb més força quan les joves activistes d’avui dia es trobin amb les diferències salarials, les despeses de guarderia o la discriminació per embaràs a les seves pròpies vides. “Educades per saber que són iguals que els homes, les feministes de la Quarta Onada tenen més que suficient confiança per cridar de nou. Misògins, aneu amb compte”, alerta.