La setmana passada, coincidint amb la commemoració del Dia del Pres Palestí, més de 1.200 palestins retinguts en presons de l’Estat d’Israel van decidir sumar-se a una vaga de fam impulsada pel carismàtic líder de Fatah i membre del Comitè Central del partit Marwan Barghouti, amb l’objectiu de pressionar Tel Aviv per a què satisfés una llarga llista de demandes encaminades a millorar les condicions dels reclusos.

Entre les vint-i-set peticions exigides pels presos, destaca la demanda d’acabar amb les detencions administratives, un instrument que permet a l’Estat d’Israel retenir un reclús durant sis mesos prorrogables indefinidament sense deixar-lo anar a judici ni conèixer els càrrecs que se li imputen. Segons documenta l’organització israeliana en defensa dels drets humans B’Tselem, l’adopció d’aquest procediment està en auge des de fa tres anys, i de forma especialment rellevant des que va esclatar la “Intifada dels llops solitaris” el 2015.

L’Estat d’Israel pot retenir un reclús durant sis mesos prorrogables indefinidament sense deixar-lo anar a judici ni conèixer els càrrecs que se li imputen

Una altra de les principals demandes sol·licitades pels reclusos passa per millorar les seves condicions quan són transportats als tribunals o hospitals, especialment en el cas de les dones. Segons Laith Abu Zeyad, membre de l’oficina internacional de l’organització palestina en defensa dels drets dels presos Addameer, aquests trajectes poden durar fins a tres dies, durant els quals els presos són retinguts “dins de vehicles militars” on són “tractats com animals”. “Els mètodes de transport violen fins a l’extrem les necessitats més mínimes”, segueix Laith, abans d’apuntar que per a gairebé tots els presos que ha entrevistat “l’experiència més difícil [que recorden] és quan van ser transportats”, una vivència que “alguns consideren fins i tot més dura que la dels interrogatoris”.

 

Home palestí assegut davant cartell alliberament presos a Ramallah

Un grup de solidaritat amb els vaguistes ha aixecat al centre de Ramallah una carpa des d’on mostrar el seu suport i coordinar les accions de protesta al carrer. Marc Español.

 

D’altra banda, els presos també demanen que s’aboleixi el confinament solitari -una pràctica que els serveis penitenciaris van utilitzar des del primer dia de la vaga per aïllar-ne els impulsors com Barghouti-; s’instal·lin telèfons per a què els detinguts palestins puguin contactar amb les seves famílies; es millori el règim de visites i l’atenció mèdica; i es millorin en general les seves condicions de vida dins de les presons. Els presos polítics –que Addameer eleva a 6.300– estan mancats “de condicions humanes”, les presons estan permanentment “saturades” i hi “falten les comoditats més essencials”, conclou Shahd Bakir, membre d’Addameer. “Per aquestes raons han decidit començar la vaga de fam”.

A més, Bakir alerta que aquestes condicions són especialment preocupants si es té en compte que cada vegada hi ha més menors d’edat a la presó. Així, assegura que el grup de presos que més ha augmentat a causa de l’escalada de tensió que s’ha produït entre l’Estat d’Israel i Palestina des de finals del 2015 és el de menys de 18 anys, on “les xifres gairebé s’han triplicat”. En aquesta línia, apunta que només durant l’any 2015, i majoritàriament entre els mesos d’octubre i desembre, “van ser arrestats 900 menors” que, després, “han acabat rebent altes sentències”, en alguns casos de fins a 12 o 15 anys.

Les condicions infrahumanes, saturació i manca de les comoditats més essencials a les presons són algunes de les raons per les que s’ha iniciat la vaga de fam

El govern de l’Estat d’Israel, temorós que qualsevol tipus de concessió als presos sigui interpretada com un gest de debilitat, s’oposa frontalment a negociar les demandes dels reclusos. En aquesta mateixa línia, els serveis penitenciaris del país van emetre un comunicat abans de començar la protesta on recordaven que les normes dins la presó no permeten ni rebutjar el menjar ni dur a terme una vaga. Per aquest motiu, s’amenaçava que aquells qui decidissin sumar-s’hi “s’enfrontaran a serioses conseqüències”.

Segons el Comitè Palestí d’Afers dels Presos, ja el dia després d’iniciar-se la vaga les autoritats carceràries van començar a adoptar mesures contra els reclusos, algunes de les quals han estat fins i tot rebutjades pel Ministeri de Justícia. “Les autoritats israelianes estan fent tot el possible per tal d’aturar la vaga”, explica Bakir, que assegura que per ara s’estan prenent mesures “esglaonades” per desincentivar la vaga, com aïllar els presos o privar-los de visites, però que se’n prendran més “si d’altres decideixen sumar-s’hi”.

 

UNA PROTESTA TRANSVERSAL

Malgrat que l’acció de protesta va ser promoguda per un líder de la ja envellida “jove guàrdia” de Fatah, la figura de Barghouti, que compleix múltiples cadenes perpètues per la seva implicació en diversos assassinats durant la Segona Intifada, és de les poques que aconsegueix superar la profunda divisió partidista palestina. Prova d’això és que Barghouti ha sumat amb èxit a la reivindicació membres de gairebé tot l’espectre polític, inclosos presoners de Hamas, la Jihad Islàmica o el Front Popular (PFLP), que inicialment se n’havia desmarcat per falta de coordinació.

L’inici de la vaga de fam, batejada amb el nom de “Llibertat i Dignitat”, també va anar acompanyada de crides a la població per solidaritzar-se amb els vaguistes i portar el seu malestar fora de les reixes. En aquest sentit, el primer dia de la vaga i el primer divendres d’ençà que aquesta va començar es van convocar marxes pels carrers de les principals ciutats palestines que, tret d’enfrontaments aïllats, no han degenerat, per ara, en una escalada significativa de la tensió.

 

Dos homes parlen a Ramallah durant concentració de suport a la vaga de fam de presos palestins

La política de dispersió de presos aplicada per Israel provoca que les famílies sovint hagin de recórrer llargues distàncies per trobar-se amb els seus parents. Marc Español.

 

Per poder coordinar les accions de protesta, al seu torn, grups locals han plantat carpes permanents en algunes de les places més simbòliques d’aquestes ciutats. Una d’aquestes tendes és la que s’ha alçat a la plaça Yassir Arafat de Ramallah, on Amin Shouman, responsable de les activitats organitzades a la capital provisional de l’Autoritat Nacional Palestina (ANP), posa especial èmfasi en denunciar la política de dispersió de presos adoptada per l’Estat d’Israel. Per Shouman, entre les “miserables” condicions que reben els reclusos hi ha la d’allunyar-los de casa seva, fet que posa les coses “molt difícils” als familiars que volen visitar-los, especialment quan són persones grans o malaltes.

Aquest és el cas de la Faride Muhammad, mare d’un pres vinculat a Fatah i empresonat en un centre del desert del Naqab arran de la Segona Intifada, ara fa més d’11 anys. Segons explica la Faride, que assegura no saber res del seu fill des que va començar la vaga, els dies de visita ha de llevar-se a les quatre de la matinada i poques vegades torna a casa abans de les nou del vespre, malgrat haver-hi una altra presó escassos quilòmetres al sud de Ramallah.

Per a Faride, que no se separa d’una fotografia on apareix el seu fill fortament armat, el que explica que la vaga hagi esclatat ara és el fet que els reclusos “estan farts” del tracte que reben ells i les seves famílies a les presons d’Israel. “No tenen condicions”, sentencia.

 

CONTROLAR EL TEMPO

Tot i que formalment la protesta va aprofitar el Dia del Pres Palestí per donar el tret de sortida, la data escollida també coincidia amb el compte enrere cap al mes del ramadà, que comença el proper 27 de maig. Dur a terme la vaga de fam aleshores, tenint en compte que els musulmans estan obligats a dejunar durant el dia i trencar el dejuni a la nit, hauria dificultat a la majoria de presos conciliar la lluita política amb el respecte per un dels cinc pilars de l’islam.

El fet de convocar la vaga amb un ull posat en l’inici del ramadà permet controlar el tempo i augment esglaonat de la pressió de la protesta.

Convocar la vaga amb un ull posat en l’inici del ramadà, a més, permet controlar el tempo de la protesta, en la mesura que estableix un període marcat per anar tensant la situació esglaonadament i, alhora, evitar perdre’n totalment el control.

I és que el fet que siguin moltes les famílies palestines que tenen algun membre a la presó -sobretot des de finals del 2015- pot provocar que la violència amb l’Estat d’Israel torni a escalar si la vaga a l’interior de les presons es torça o la vida d’alguns presos comença a perillar. Pel moment, com a mínim un pres hauria abandonat la vaga de fam per una malaltia greu, mentre que uns altres tres -la xifra podria ser superior- han estat transferits a hospitals per un deteriorament sever del seu estat de salut.

 

UN APARADOR PER BARGHOUTI

Tot i que la vaga de fam ha aconseguit una participació transversal i s’intenta desvincular formalment de Fatah, el cert és que aquesta també respon a una lluita partidista. En aquest sentit, són conegudes  les aspiracions de Barghouti per convertir-se en el proper President de Palestina, encara que Mahmoud Abbas, actual president, no mostri per ara signes de voler abandonar el seu càrrec, i menys si és per fer-ho a favor de l’anterior.

Encara que Barghouti no hagi qüestionat obertament al lideratge d’Abbas -com sí que han fet altres figures avui desterrades com Mohammed Dahlan-, a l’actual President de Palestina no se li escapa ni el pes que té Barghouti dins de les pròpies files de Fatah ni tampoc el fet que genera molt més consens que ell entre la societat palestina, en part gràcies a la capacitat per aglutinar sectors diversos, com ha demostrat la vaga en curs.

Així, una protesta d’aquestes característiques és, tal i com la descriu l’investigador Grant Rumley a la revista Foreign Affairs, “un escenari de win-win” per a Barghouti, ja que podrà penjar-se la medalla tant si aconsegueix concessions per part de l’Estat d’Israel –una opció poc plausible- com si Tel Aviv es resisteix a acceptar les demandes i això condueix a noves protestes, com el Dia de la Ràbia convocat per Fatah el proper divendres.

Per tant, el que podria semblar un argument més per a Abbas es podria acabar convertint en un enverinat bumerang si la situació als carrers de Palestina es comença a esclafar. Un escenari que podria condicionar, a més, la seva visita a la Casa Blanca el proper 3 de maig.