Els mitjans de comunicació europeus han estat pendents de les eleccions catalanes. Per això hem volgut fer una mirada transversal a les informacions que han publicat els principals diaris dels països on hi tenim corresponsals. Malgrat que tots els mitjans tenien la vista posada en la jornada d’ahir, el cert és que el seguiment ha estat dispar. Mentre alguns han dedicat pàgines -i diversos dies- a parlar dels comicis, altres n’han escrit quatre línies superficials. Això sí, tots coincideixen en assenyalar el separatisme com el vencedor del 27S.

 

Itàlia

Tant els mitjans italians com els francesos van estar molt pendents de les eleccions, no només el mateix 27S sinó que ja en parlaven des de feia dies. Il Corriere della Sera i La Repubblica, els dos diaris més llegits a Itàlia, van seguir de forma exhaustiva la jornada electoral i el posterior escrutini. Durant el vespre i fins a altes hores de la nit, les novetats relatives a la qüestió catalana van ocupar la primera posició de les respectives versions digitals. De Il Corriere della Sera, d’una banda, en destaca una peça que van llançar durant el dia: el cas excepcional de Gallifa, una de les localitats que paga els corresponents impostos a l’Agència Tributaria Catalana i no a l’estat espanyol.

El diari italià La Repubblica va observar amb força interés les eleccions, fent un seguiment en temps real

El diari italià La Repubblica va observar amb força interès les eleccions, fent un seguiment a temps real

 

Resumia Enric Juliana a la seva manera els sentiments que desperta l’actual situació política catalana en bona part de la societat italiana: “Davant la qüestió de Catalunya, la majoria dels italians solen tenir una reacció en tres temps: els encanta Barcelona, tendeixen a comprendre la diferència cultural catalana, però els disgusta el concepte secessió. Garibaldi, cap per avall, no”.

Les portades dels principals diaris italians, en menor o major mesura, emeten missatges que van en aquesta línia. Són tres els punts en comú que es poden trobar entre les diferents capçaleres: victòria independentista a mitges, molt alta participació -que dóna força i legitimitat als resultats- i escenaris de futur incerts.

La Repubblica, que ha seguit amb intensitat les novetats relatives a Catalunya durant l’última setmana, titula sense pal·liatius: “La victòria dels separatistes”. En el subtítol destaca, a més dels elements ja comentats, un expressiu “stangata -garrotada- a Rajoy”. El titular de Il Corriere della Sera segueix la mateixa tònica –“A Catalunya guanyen els separatistes”-. El rotatiu milanès dedica les dues primeres pàgines a analitzar els resultats electorals: un punyent perfil d’Artur Mas, president de la Generalitat, i una entrevista a l’escriptor Javier Cercas -qui declara: “No són més que populistes emmascarats, però ara cal un referèndum”- són les principals peces. En un racó queda un comentari amb grans dosis d’ironia sobre la manera en què el Mariano Rajoy, president espanyol, ha tractat la situació catalana.

 

 

França

Els diaris Le Monde, Le Figaro i Le Parisien, els més llegits a França, s’han fet ressò durant tota la setmana passada, i especialment durant els dies 27 i 28, de les eleccions al Parlament de Catalunya.

 

Durant la setmana abans a les eleccions, el rotatiu Le Monde va començar el seguiment de la situació a Catalunya, publicant diversos articles com per exemple el titulat “La independència, línia de fractura a Catalunya”, el·laborat pel seu corresponsal a Madrid, en què es feia referència a les manifestacions a favor de la independència de l’Onze de Setembre, o l’article “Catalunya, aviat independent?”, que proporcionava enllaços a altres textos que ampliaven el tema de la independència a Catalunya. Les eleccions catalanes han aparegut a la portada del mateix diari durant els dies 27 i 28 i, a més, l’editorial del dia 28, sota el titular “A Catalunya, la urgència d’una negociació”, ha estat dedicat a la relació entre Catalunya i Espanya.

Per altra banda, el rotatiu  Le Parisien ha dut a terme un seguiment exhaustiu de les eleccions a través d’un article que va publicar a la seva pàgina web el dia 27 a les 8 del vespre i que va anar ampliant fins el matí del dia 28. El dia següent de les eleccions, Le Parisien ha publicat tant articles destacant l’alegria dels independentistes pel resultat de les eleccions (amb un especial de fotografies), com d’altres en què es feia referència al futur de la relació entre Catalunya i Espanya de manera no tan positiva. A més, el rotatiu va afegir el tema “Catalunya” a la seva barra “À suivre” (“A seguir”), durant els dies 27 i 28.

Le Figaro va començar a cobrir el tema de les eleccions catalanes des de fa més d’una setmana. Aquest diari ha fet un seguiment semblant als anteriors, tot i que sembla ser el que té una visió més contrària a una possible independència de Catalunya.

En els tres diaris s’ha destacat tant l’alegria dels independentistes amb el resultat de les eleccions, com les reaccions contràries del govern central espanyol, i els tres rotatius semblen coincidir que, en aquest moment, la situació de Catalunya és incerta i no se sap què signifiquen exactament els resultats del 27S.

 

 

Països Baixos

Si França i Itàlia han dedicat paraules i hores al seguiment del 27S, més superficial ha estat la cobertura mediàtica holandesa, sobretot la que han fet el De Telegraaf i el Algemeen Dagblad, els dos diaris més llegits als Països Baixos. Tots dos s’han fet ressò  de la jornada electoral catalana, però el seguiment ha estat superficial. Aquests dos diaris de caire conservador no han anat més enllà i s’han limitat a informar dels resultats de les eleccions en articles curts i amb predomini de fotografies protagonitzades per estelades.

Però tot l’anàlisi que no han fet els diaris conservadors l’ha fet el De Volkskrant, el tercer diari més venut al país. Aquesta publicació d’esquerres amb un públic majoritàriament jove ha fet un seguiment exhaustiu de tot el procés català. Han intentat explicar als holandesos la situació que s’està vivint a Catalunya fent un esforç gràfic considerable i aprofundint en les causes i les conseqüències del procés independentista.

 

 

Regne Unit

No només els anglesos han vist les notícies que la BBC ha fet en relació a les eleccions, tots els catalans ho han llegit a causa del ressò dels mitjans de casa nostra. I és que el mitjà per excel·lència del Regne Unit publicava ahir que “Catalunya ha votat: els partits pro-independència guanyen les eleccions”. D’aquesta manera es referien als resultats de les eleccions catalanes. Una valoració que la cadena ha completat amb una gran quantitat de xifres i informació de context de primera mà. Tom Burridge és el periodista expressament enviat a Barcelona que ha analitzat la situació en primera persona. En els últims dies, la BBC ha dedicat nombrosos espais a fer ressò de la situació catalana. De fet, el mitjà també va publicar una entrevista amb el candidat de Junts Pel Sí, Raül Romeva.

No han estat els únics. The Guardian, un dels diaris amb més influència del Regne Unit, també ha fet un cobertura continuada del procés polític català. El seguiment ha culminat amb anàlisi sobre els possibles escenaris que es desencadenen dels resultats electorals. Un desenllaç que, segons la capçalera, passa perquè “els independentistes prenguin el control del govern”. També fan referència al paral·lelisme entre Catalunya i Escòcia destacant que, en el cas català, el govern espanyol no ha col·laborat en l’aprovació d’un referèndum. Més enllà de les dades, The Guardian també destaca per fer ús d’infografies explicatives i de material audiovisual.

El diari The Independent, d’altra banda, es refereix a les eleccions d’ahir com la culminació de “la crisi constitucional més seriosa d’Espanya”. Destaquen, també, la victòria dels partits. La cobertura, en aquest cas, pren més distància que en els casos anteriors i fa més èmfasi en quina és la visió des de la globalitat d’Espanya que, segons The Independent, té “problemes constitucionals”.

 

 

Suïssa

A Suïssa el seguiment ha estat més dispar. La varietat lingüística del país helvètic fa que, de la mateixa manera que no existeix un idioma comú, tampoc hi hagi cap mitjà que englobi les notícies per a tota la regió i, així, cada zona lingüística compti amb diaris i televisions pròpies que utilitzen les llengües respectives locals. Mentre la part francòfona segueix les eleccions més enllà del 27S, els diaris de parla alemanya en fan un seguiment menys exhaustiu i la premsa de parla italiana mostra els resultats electorals com a primera notícia internacional.

Le Tribune de Genève (Le TdG), Le Matin i Le Temps són els diaris de referència per la població de parla francesa. En tots hi destaca l’ampli seguiment de les eleccions catalanes, en especial el de Le TdG, diari que més intensament ha seguit el procés electoral, de fet, va començar el passat tres d’agost, quan Artur Mas, president de la Generalitat, va convocar oficialment la data de les eleccions. Destaquen les portades de Le TdG, que en la versió en paper d’avui publica els resultats electorals i, Le Temps, en la qual es pot llegir el titular “Catalunya inicia l’esquizofrènic camí cap a la independència, acompanyat d’una imatge de Ciutadans.

Le Matin, un diari que basa les seves publicacions amb molta presència de fotografies ha actualitzat durant el dia d’avui les seves informacions publicades anteriorment amb imatges de les portades de diaris espanyols com La Vanguardia i El Mundo així com també imatges de les celebracions dels resultats a diferents punts de Catalunya.

Per la seva banda, són remarcables les enquestes que Le Matin i Le TdG han proposat als seus lectors, on s’hi preguntava sobre el dret de Catalunya ha decidir el seu futur respecte Espanya. Si bé l’enquesta del primer diari, que compta amb 1555 vots, atorgava una majoria del 48.7% a favor del sí, i un 38.4% pel no, els resultats a Le TdG són a la inversa: dels 275 enquestats, el no obté un 48.3% i el sí un 34.2%.

A la part germànica del país helvètic, la cobertura del procés català ha estat força tèbia i s’ha reduït, en alguns diaris de força tirada com el Tages-Anzeiger, publicat a Zuric, o el Berner Zeitung, a la capital suïssa, a la repercussió del dia i l’endemà de les eleccions. No obstant això, cal destacar el rotatiu Blick, també de Zuric, que, a part de fer-se ressò de la manifestació de l’Onze de Setembre, ha cobert de forma intermitent el procés, publicant diverses peces sobre la corrupció dels partits o la seva distribució a les llistes. Pel que fa a la jornada posterior a les eleccions el Blick no ha publicat cap peça i, manté els resultats d’ahir, on va destacar la victòria dels independentistes.

Com a curiositat, és destacable que tant el diari Berner Zeitung com el Tages-Anzeiger han remarcat la irònica piulada d’Antonio Baños, on s’acomiada de l’estat espanyol al ritme de la música de Los Ronaldos. Ambdues publicacions situen la notícia com a principal a la secció d’internacional i, en canvi a Blick no se’n fa esment fins la desena notícia.

Corriere del Ticino i Gionarle del Popolo són els dos diaris amb més repercussió a la part suïssa de parla italiana. Aquests diaris han seguit les eleccions catalanes de manera bastant similar. Entre els dies 18 i 20 de setembre van publicar notícies en referència a les eleccions i a les conseqüències de la possibilitat d’una Catalunya independent; per exemple van especular sobre què passaria amb el futbol o amb els bancs. A partir d’això les noves publicacions sobre el tema van ser el un dia abans del 27S parlant sobre els sondejos.

Ahir, els dos mitjans van tancar la informació electoral amb l’auge de participació i, avui, han exposat els resultats amb peces actualitzades a les publicades ahir, sobretot amb imatges. La rellevància de la notícia a la secció d’internacional ha estat aclaparadora ja que en ambdós casos ha aparegut en primera posició i, en el cas del Giornale del Popolo el titular ha destacat la victòria independentista de la següent manera.