Chris Bryant és diputat del Partit Laborista al Parlament de Westminster des de 2001. Però no és un polític qualsevol. Bryant ha exercit com a pastor luterà sent obertament homosexual, mai no ha baixat del 50% dels vots al seu districte de Rhondda (Gal·les) i es va embarcar en una batalla judicial per haver estat vícima de l’espionatge dels diaris del magnat Rupert Murdoch. També va ser secretari d’Estat en el Govern de Gordon Brown i, recentment, ha abandonat el gabinet a l’ombra de l’oposició per desavinences amb Jeremy CorbinBryant, que es pren la política amb compromís i també amb una certa ironia gal·lesa, va ser a Barcelona per participar en una trobada amb periodistes organitzada per la Fundació Internacional Olof Palme. L’hem transcrita a tall de conversa. 

 

Vostè s’ha oposat al Brexit. Com creu que acabarà aquest procés?

És complicat. L’article 50 dels tractats de la UE que regula la sortida és poc clar. Des del meu punt de vista és possible que el Govern britànic arribi  a un acord amb el Consell Europeu que tingui el suport de la Comissió. Però el Parlament Europeu també haurà de dir-hi la seva i d’aquí dos anys hi haurà eleccions europees, per la qual cosa l’acord podria tenir problemes. I em temo que si d’aquí dos anys el Regne Unit marxa de la UE sense acord, s’aplicaran les regles comercials de l’OMC i tindrem tarifes del 10% per comerciar.

No sembla que Theresa May tingui un pla massa definit…

Al principi, May deia que “Brexit significa Brexit” però això és un tautologia, no vol dir res. Després deia que volia “el millor acord possible per als britànics”, la qual cosa és òbvia. I ara diu que no vol “un Brexit dur ni un Brexit blanc, sinó un Brexit vermell, blanc i blau”… Per tant podria ser un Brexit rus, francès o noruec, que tenen banderes similars! May parla sense dir res. Tinc amics a l’ambaixada de Brussel·les que m’han dit que van estar tres hores explicant-li com funciona la unió duanera…

A Brussel·les creuen que es farà un nou referèndum perquè els britànics expressin la seva opinió sobre l’acord final amb la UE. Com ho veu?

Jo sempre he defensat que el referèndum havia de ser entre sortir de la UE o renegociar les condicions de membre de la UE, però Cameron és un tòtil i no ho va fer. Ara ja és complicat. El problema és que, per exemple, el meu districte electoral, Rhondda, que sempre ha votat laborista des del 1985, va votar a favor de sortir de la UE. I mira que Gal·les rep molts diners de Brussel·les. Però per mi seria antidemòcrata no acceptar el resultat. Se’m genera un problema de consciència perquè sortir de la UE farà perdre diners, feina i drets al meu districte però és el que van votar… [Passada l’entrevista, Bryant va votar al Parlament en contra d’iniciar el procés del Brexit i va trencar així la disciplina de partit amb 46 laboristes més]

“Jo no puc dir al meu electorat que va votar Brexit que són ximples i que s’han equivocat. Seria superbiós!”

Però què caldria fer per convocar un nou referèndum?

S’hauria d’aprovar una nova llei però no és suficient. La mentalitat de la gent hauria de canviar perquè el vot en els referèndums és molt emocional. T’explico una anècdota. Quan feia campanya pel Remain porta a porta, un mestre d’escola em va dir que volia marxar de la UE perquè no li agradaven els EUA. Quan li vaig dir que els EUA no formen part de la UE em va dir que li estava mentint com fan tots els polítics. Què hi puc fer? Jo no puc anar a l’electorat i dir que són ximples i que s’han equivocat votant el que han votat. Seria superbiós! A més, n’estic segur que si Vladimir Putin va manipular les eleccions dels EUA, també ho va fer amb el referèndum del Brexit.

 

Chirs Bryant va votar el dia 1 de febrer en contra d’iniciar els tràmits del Brexit, malgrat el vot favorable del seu districte i la disciplina de partit

 

Com?

Estic absolutament convençut que Putin ha gastat diners per influir-hi. I farà el mateix amb les eleccions franceses. Quan vaig ser secretari d’Estat per Afers d’Europa i Rússia vaig aprendre que el Kremlin percep l’OTAN com una gran amenaça i això porta Rússia a adoptar una política de guerra. Intenten influir en tot, fins i tot en comissions parlamentàries. Fa quatre anys jo presidia la Comissió d’amistat russo-britànica però vaig ser destituït amb el vot de molts diputats conservadors. Curiosament havien sopat el dia anterior a l’Ambaixada de Rússia. David Cameron va ser un d’ells.

Quin paper han tingut els mitjans de comunicació en la decisió de sortir de la Unió Europea?

Des del meu punt de vista un dels grans problemes ha estat precisament el poder de la premsa conservadora. Pensa que el The Times pertany a Murdoch i el The Sun, que té grans beneficis, també. A més, el web del The Daily Mail és el portal de notícies en anglès amb més visites del món. I és molt de dretes! És un diari de postveritat que guanya molts diners…

“Estic segur que Putin va manipular el referèndum del Brexit i farà el mateix amb les eleccions franceses”

Parlant de Rupert Murdoch, vostè ha patit un assetjament mediàtic dels seus diaris.

Sí, jo era molt crític amb els seus mitjans i el 2003 em van intentar destruir. El Mail on Sunday i el News of the World van publicar fotografies de la meva vida sexual. De fet, un periodista em va arribar a dir que em destrossaria perquè em suicidés abans del Nadal d’aquell any. Però vaja, el que no et mata et fa més fort.

També va guanyar un judici contra la policia arran del cas d’espionatge del News of the World  de Murdoch, que va acabar tancant. Com va anar?

Van gravar converses meves de manera il·legal. Me’n vaig assabentar el 2009 quan un amic em va dir que hi havia informació sobre mi entre les 8.000 persones que havien estat espiades pel diari de Murdoch. Tot i això, la policia que havia confiscat tota la documentació no em va deixar veure què tenien sobre mi i jo no sabia si només es tractava d’un paper o tot un dossier. Per això vaig haver de portar la policia a judici.

I què hi va descobir?

Bé, poc després es va saber que la policia havia col·laborat amb Murdoch en l’espionatge. Em va costar dos judicis i 400.000 lliures poder llegir les pàgines que hi havia sobre mi amb tota la meva vida i algunes converses privades. Finalment, em van indemnitzar amb 30.000 lliures i ara tinc un nou lavabo a casa que l’anomeno Murdoch room.

 

chris bryant a la trobada de Olof Palme

Chris Bryant va ser espiat il·legalment per un dari de Murdoch. Fundació Internacional Olof Palme

 

Després de tot, segueix tenint influència Murdoch?

Domina un 40% dels mitjans britànics. Si la BBC recapta 3.000 milions de lliures amb el cànon que paguen les famílies, Murdoch guanya 14.000 milions només amb el canal de televisió Sky. Utilitza els seus tabloides per influir en les eleccions i em temo que sota el govern de Theresa May segueixen fent espionatge igual que ho feien amb Cameron i amb tants d’altres. Potser ja no espien il·legalment però hi ha altres maneres de fer-ho. Ho segueixen fent perquè tenen la necessitat de cridar l’atenció per augmentar lectors. I busquen escàndols sexuals de personatges públics perquè tenen una moralitat dels anys 50 que ja ningú comparteix.

“Els diaris de Murdoch segueixen espiant sota el govern de Theresa May amb una moralitat dels anys 50”

Canviant de tema, una vegada el UKIP ha aconseguit el seu objectiu de sortir de la UE, quin és ara el seu paper en la política britànica?

Volen ser la veu de la working class, sobretot al nord d’Anglaterra atiant el tema de la immigració, tot i que els conservadors també ho fan. El seu objectiu de cara el 2025 és que el Partit Conservador es mantingui al govern, ells ocupuin el nord, els nacionalistes escocesos dominin Escòcia i que el Partit Laborista es reduexi a Londres i a Gal·les. De ser així, tindríem un país molt de dretes i els primers ministres conservadors tendirien encara més a la dreta. Em temo que no vull viure en un Regne Unit així i cal que anem amb compte perquè només portem 100 anys de democràcia…

Què fa el Partit Laborista per evitar-ho?

Està molt dividit. Ara mateix el Partit Laborista sembla el PSOE, que no sap si ser un partit socialdemòcrata, Podemos o Ciudadanos. A més, hem descobert un populisme que no és gens popular. Les enquestes ens donen un 25% dels vots i això en un sistema majoritari és terrible, significa perdre-ho tot.

“El Partit Laborista ha descobert un populisme que no és gens popular, guanyem militants però perdem vots”

Diu que estan molt dividits però Corbyn ha estat reelegit per la militància de forma rotunda…

És cert que Corbyn té molt suport entre els militants del partit però en els últims mesos hem tingut eleccions en tres districtes amb resultats electorals molt dolents. En un d’ells vam perdre la meitat dels vots, en un altre vam tenir menys vots que militants i en l’últim vam caure fins a la quarta força. Corbyn ha reunificat l’esquerra però hem perdut la ciutadania. Guanyem militants i perdem vots. A més, la majoria dels 225 diputats laboristes no donen suport a Corbyn

Creu possible un nou referèndum d’independència a Escòcia?

No. Primer de tot, perquè necessita l’autorització de Londres i no la tindrà. I després, perquè les enquestes diuen que la independència tornaria a perdre. A més, cal tenir en compte que en l’anterior consulta, el valor del petroli del mar del nord era enorme. Ara, en canvi, una Escòcia independent seria el país més pobre d’Europa si seguís tan lligada al petroli.

revista hemisferia banner