“Seguiu amb la lluita, farem fora aquests policies de l’escola, ens desfarem d’aquests escorcolls aleatoris i estarem orgullosos del color de la nostra pell!” exclama una professora amb un micròfon a la mà rodejada d’estudiants, mares i pares que l’aplaudeixen i criden amb els punys ben amunt. Som davant de la seu de Los Angeles Unified School District (LAUSD) a Downtown Los Angeles, on els estudiants de diferents escoles públiques del districte, organitzadors de la campanya #StudentsNotSuspects, han decidit manifestar-se per expressar el seu rebuig cap als escorcolls dels quals són subjectes diàriament per part de la policia dins de les seves escoles.

“LAUSD destina al voltant de 7 milions de dòlars en policia escolar cada any. Imagineu-vos què podríem fer amb 7 milions de dòlars a les escoles…!” crida una estudiant, que lamenta el fet que objectes com perfums o inhaladors s’hagin convertit en raons potencials per ser arrestats: “No som criminals i per tant no ens mereixem ser tractats com a criminals!”

EFECTE CONDUCTOR, EFECTE DEVASTADOR

Angela Davis escrivia: “L’ús excessiu de l’empresonament és la conseqüència de l’erosió d’oportunitats educatives, les quals es minimitzen utilitzant l’empresonament com a falses solucions per una pobra educació pública. La pobresa que persisteix al cor del capitalisme global porta a una major població carcerària, la qual reforça al seu torn les condicions que reprodueixen la pobresa.” 

El vincle entre l’escola pública i el sistema penitenciari ve de lluny, però actualment a Estats Units ha arribat a tal nivell –un de cada tres estudiants estatunidencs serà arrestat abans dels 23 anys– que es parla de l’existència d’un “conducte escola-presó”. Aquest fenomen fa referència al fet que certes escoles públiques estan buidant les seves aules per omplir les presons de joves que no només passen per experiències traumàtiques d’empresonament a edats molt primerenques sinó que, a més, els seus estudis en pateixen conseqüències sovint irreversibles.

escola presó

Els centres educatius compten amb un alt nivell de seguretat. Mar Millet Catalan.

“Va començar als noranta, quan les escoles van adoptar les polítiques anomenades tolerància zero, les quals consisteixen en no tolerar absolutament res que sigui percebut com a amenaça, fet que converteix portar ganivets de plàstic o parlar malament a un professor o professora en raó suficient per arrestar els alumnes dins les escoles”, explica el professor del Departament d’Educació de la Universitat de Califòrnia – Los Angeles (UCLA), Pedro Noguera.

“Entraven gossos rastrejadors, els policies podien entrar en qualsevol moment de la classe per triar ‘aleatòriament alguns alumnes i fer-los sortir per escorcollar-los… Jo no recordo patir per ser arrestada però només el fet de tenir la presència de la policia era molt intimidant, feia por”, confessa Rosie Rios qui, abans de ser estudiant a UCLA anava a un institut de doble mur (double gated) situat a Pomona, a Los Angeles County.

El resultat després de dues dècades d’aquestes estrictes polítiques, segons l’informe de Prison Policy Initiative, són 34.000 joves empresonats en institucions juvenils actualment als Estats Units. La majoria, arrestats per delictes no violents i dels quals 7.200 són delictes que ni tan sols es consideren com a crims. Per exemple, els 6.600 joves empresonats per “violacions tècniques” de les condicions que comporta estar en llibertat vigilada, o els 600 arrestats per fets no considerats com a delicte per als adults, com escapar-se de l’escola o fer campana.

QUAN EDUCAR SIGNIFICA REPRODUIR L’ORDRE SOCIAL: LA QÜESTIÓ RACIAL

Si aquestes dades ja són alarmants, encara ho és més la seva desigual afectació segons la procedència dels alumnes. I és que més del 50% de les detencions escolars són a estudiants no blancs, resultat d’una major criminalització de les seves comunitats. “En la història de tirotejos escolars, en el 90% dels casos el crim va ser comès per alumnes blancs. És curiós com són gairebé sempre les escoles que es troben en comunitats no blanques aquelles sobre les quals s’apliquen les polítiques més dures”, assenyala Kim McGill, integrant de la Youth Justice Coalition (YJC), una organització que treballa per construir un moviment de joves, famílies i persones detingudes per combatre l’empresonament a Los Angeles.

“Les persones més vulnerables són les que tenen més números d’acabar entre reixes”

Pedro Noguera, Doctorat en Sociologia, explica: “En moltes societats, les persones que són més vulnerables, les persones que tenen menys drets, són aquelles que tenen més números per acabar entre reixes. Als Estats Units, tendeix a ser gent pobra, desproporcionadament gent pertanyent a minories racials. No dic que la gent més enriquida no faci coses malament, però sí que tenen més recursos per trobar maneres d’evitar la presó.” Avui, el 40% de les persones empresonades als EUA són homes negres, que només conformen el 14% respecte la població total. 

La Rosie ho exemplifica a partir de la seva experiència a l’institut: “A aquells que arribaven tard els posaven una falta; si n’acumulaven tres, els multaven amb 500 dòlars. Hi havia alumnes que tenien raons serioses per arribar tard però no es tenien en compte: si no podien pagar la multa, se n’havien d’anar a judici i si no podien anar a judici, podien acabar a la presó.”

mobilització empresonaments

El biaix racial en els empresonaments de joves ha portat a nombroses mobilitzacions civils. Mar Millet Catalan.

Les detencions per aquests estudiants tenen conseqüències fatals per al seu futur, ja que ser arrestat durant l’etapa escolar incrementa les probabilitats de delinquir en un futur. La Kim, que ho viu de primera mà com a professora a FREE LA High School, un institut destinat a oferir educació a aquells que han estat expulsats, explica: “Sovint no només són expulsats de l’escola sinó de tot el districte escolar, així que no obtenen una educació de qualitat que els permeti accedir a la majoria de professions. Això provoca que molts acabin al carrer, on és més probable patir violència policial, empresonaments i deportacions. Quan et fixes en les presons juvenils de Califòrnia, t’adones que el 90% dels presos van ser expulsats de l’escola abans de ser arrestats.”

Segons l’experiència de Juan Ledesma, ara estudiant d’Educació i Ciències Polítiques a UCLA, els seus professors d’institut no tenien en compte les circumstàncies en les quals alguns dels seus companys es trobaven: “Si algun d’ells deixava els estudis, simplement assumien que era mal estudiant. A les comunitats ocorren moltes coses que des de les escoles es passen per alt; jo crec que és crucial fer aquesta connexió.” La Kim, que va tenir la seva primera experiència amb el sistema penitenciari quan tenia dotze anys, opina que “la història del nostre sistema educatiu públic ha consistit en gran part a encarrilar els joves cap a una banda o una altra.”

Quan la solució que proposa una escola a fer campana és l’expulsió o detenció de l’estudiant, s’evidencia que les escoles públiques no només estan fallant a l’hora d’oferir una educació real –entesa com el fet de proveir d’eines per millorar o superar certes circumstàncies socials– sinó que reafirma el seu paper com a institució clau de reproducció de l’ordre social.

Durant el segle passat, les escoles públiques estatunidenques preparaven els estudiants de classes populars perquè treballessin a les fàbriques. Avui, en uns Estats Units on el sistema penitenciari és una de les principals indústries –produint així el que ha estat anomenada l’era de l’empresonament en massa–, les escoles i instituts són un espai on les circumstàncies de pobresa i discriminació racial estan sent utilitzades per convertir certs estudiants en criminals i encarrilar-los a unes presons que no semblen tenir límit d’aforament.

“LES PRESONS COM A SÍMBOL D’UNA HISTÒRIA DE VIOLÈNCIA I EXPLOTACIÓ RACIAL”

Així és com descriu l’advocat i professor del Departament d’Estudis Afroamericans a UCLA Bryonn Bain el que ell veu com la versió contemporània d’una llarga història d’estratègies de control i segregació racial que ha existit des de la creació dels Estats Units: “Des del genocidi dels pobles nadius que van ser reclosos en reserves i l’esclavitud d’aquells provinents de l’Àfrica, fins a la legislació Jim Crow una generació més tard i la creació de ghettos al Nord per mantenir els negres aïllats i confinats.”

 

Als EUA hi ha més de 2,3 milions de persones preses, una xifra mai vista que situa el país al capdavant del rànquing mundial en població empresonada. FONT: Prison Policy Initiative

“Les presons en aquest país representen una operació multimilionària, per la qual cosa hi ha inversions i compromisos molt seriosos en mantenir aquesta indústria. Són com hotels: si els llits no s’emplenen, no se’n treu el mateix benefici, per tant una manera d’emplenar-los és sortir al carrer i tancar persones per fer coses per les quals no haurien de ser tancades”, explica Bain, que va ser arrestat per primer cop quan tenia 22 anys per un delicte que no havia comès. Com a estudiant de Dret a Harvard en aquell moment, va escriure Walking While Black, un article que posava sobre la taula la qüestió de la violència racial per part de la policia als Estats Units.

Per la seva banda, Pedro Noguera analitza el paper actiu que juga aquest cos quan parlem de criminalització: “Moltes vegades perceben el seu rol com a agents de control sobre certa població, més que com a encarregats de mantenir la població segura. El resultat d’això és una actitud molt més agressiva cap a determinades comunitats i com a conseqüència, una major tendència a tancar, ferir i fins i tot matar gent provinent d’aquestes comunitats, principalment negres pobres.” La violència policial és una de les formes de violència estatal contra la qual el moviment Black Lives Matter lluita activament a escala nacional.

 

LES DONES, LA POBLACIÓ EMPRESONADA QUE CREIX A MÉS VELOCITAT

Quan es parla de l’empresonament en massa sovint es tendeix a invisibilitzar la població femenina entre reixes a causa de la desproporció de gènere que existeix: les dones conformen el 51% de la població estatunidenca, i són el 9% de la població empresonada. No obstant això, actualment hi ha més de 200.000 dones a les presons d’Estats Units: dins dels centres penitenciaris, és el sector de la població que ha crescut més des de 1980, esdevenint fins a vuit vegades més gran. Aquest fet és resultat de les estrictes polítiques antidroga que s’han aplicat des d’aleshores: els crims no-violents relacionats amb consum o tràfic de drogues és la primera causa de les detencions femenines, especialment en dones negres, les quals conformen dos terços de la població femenina entre reixes.

Les dones acostumen a ser arrestades per crims relacionats amb la droga

Els aspectes de gènere més importants quan parlem d’empresonament femení són, en primer lloc, que entre el 85% i el 90% han estat víctimes de violència. En segon lloc i com explica el professor Bain, “l’impacte en les famílies és encara més devastador, especialment en comunitats no blanques, on les mares conformen la majoria de famílies monoparentals”, i és que més del 64% de les mares empresonades –en oposició al 44% dels pares– vivien i tenien cura d’un o més fills abans d’entrar a la presó.

En l’àmbit escolar, la Rosie assenyala que els joves no blancs a les escoles són més fàcilment criminalitzats a causa de l’atribució social de violència amb masculinitat. Tanmateix, creu que les joves no blanques afronten un repte de dimensions iguals: “Ambdós gèneres pateixen discriminació però l’experimenten de manera diferent”, explica la Kim.

 

DESMUNTANT EL CONDUCTE

Tot i la complexitat del fenomen, Kim McGill veu amb positivitat la feina que s’està fent per acabar amb tot allò que permet i alimenta l’existència del conducte escola-presó. Veu en l’organització i els moviments de base la manera més efectiva de lluitar-hi, com demostra la seva participació en una escola autoorganitzada per persones amb experiències d’empresonament i “fracàs” escolar. Apunta que ja hi hagut canvis en polítiques que han fet baixar el nombre d’expulsions a les escoles, “tot i així, queda molt per fer”, diu. A curt termini aspira a prohibir els escorcolls escolars; a llarg termini, a fer desaparèixer la discriminació racial.

escola presó

El cos de policia té reservades unes places d’aparcament als centres educatius. Mar Millet Catalan.

Pedro Noguera, qui és coautor del llibre Disrupting the School-to-Prison Pipeline, treballa per canviar l’educació que rep el jovent que es troba empresonat per tal que s’adeqüi més a les seves necessitats i els ajudi un cop surten de la presó. També és professor a UCLA on, conjuntament amb el professor Bain, ofereix una classe d’Estudis Afroamericans que es basa en crear eines per desmuntar el conducte. La particularitat d’aquesta classe és que els estudiants assisteixen setmanalment a una presó juvenil de Los Angeles per construir un espai d’aprenentatge bidireccional amb els joves presos. La Rosie, que ha estat una de les participants i que seguirà treballant com a voluntària a la presó, explica: “El que estem fent aquí és part de la revolució perquè aprendre d’aquells qui han estat expulsats de la societat no és habitual: estem anant contra la norma.”

I és que, com apunta Bryonn Bain, qui dedica parcialment el seu temps a connectar art i activisme –com en el projecte Lyrics from Lockdown– “no pots construir un moviment feminista sense les dones al capdavant, no pots construir un moviment d’alliberament de la població negra sense la gent negra al capdavant, i no pots construir un moviment contra l’empresonament en massa sense la gent empresonada al capdavant.”