EDIMBURG. El passat 5 de maig es van celebrar les cinquenes eleccions al Parlament Escocès, des de la seva recuperació l’any 1999. La victòria la va aconseguir el Partit Nacional Escocès (SNP), defensor de la independència i liderat per Nicola Sturgeon, amb 63 escons d’un total de 129. Malgrat guanyar per tercera vegada consecutiva uns comicis, l’SNP ha perdut la seva majoria absoluta i necessitarà el suport d’altres forces polítiques per formar govern, que probablement provindrà del també independentista Partit Verd Escocès.

Una setmana després, els resultats de les eleccions no han deixat de ser menys controvertits. El partit nacionalista ha aconseguit més vots però menys escons, i els mitjans escocesos i internacionals no es posen d’acord sobre si la nova configuració de Holyrood és un fet positiu o negatiu per Sturgeon. El que sí que és cert i indiscutible és que l’SNP ha tornat a ser el partit més votat tot i la victòria del Better together al referèndum del 2014, i després d’uns cinc anys de govern amb unes quantes controvèrsies, com  l’escàndol de la diputada Natalie McGarry per la desaparició de donacions econòmiques durant la campanya a favor de la independència.

 

DAVALLADA LABORISTA 

El Partit Conservador s’ha vist relegat a una tercera posició, amb només 24 escons. Ewen Cameron, professor d’Història escocesa de la universitat d’Edimburg, apunta diverses causes que explicarien l’enfonsament del partit liderat per Jeremy Corbin: “En primer lloc, el Partit Laborista ha patit les conseqüències en el canvi de l’estructura econòmica. La força del partit durant la dècada dels setanta i els vuitanta provenia bàsicament de comunitats industrials, especialitzades en l’extracció de carbó i acer i la construcció de vaixells. A més, en aquestes també tenien molta presència el sindicats, que els recolzaven. Tot això ja no existeix”. El canvi massiu cap una indústria de serveis i sense sindicats, ha fet que la cultura política en què es basava el seu suport hagi desaparegut completament amb la transformació de l’economia. “D’altra banda, també cal considerar el canvi demogràfic que han patit les persones que el voten. En aquelles zones on el partit era fort, la població ha disminuït”, relata Cameron.

Així, una demografia i un context econòmic adversos han fet que els laboristes perdessin la seva preeminència en l’escenari polític escocès. Cameron també considera que  l’SNP ha pogut superar-los per diverses raons paral·leles: “És un partit jove i, amb la devolució de competències a Escòcia ha obtingut molta més publicitat, més recursos i més representació que en el passat. També compta amb un sofisticat aparell de comunicació: són millors i més ràpids utilitzant els nous mitjans de comunicació i tenen una millor relació amb la premsa que els laboristes”.

OPOSICIÓ CONSERVADORA

Un dels altres trets característics de les eleccions ha estat el resultat que ha obtingut el Partit Conservador: 31 escons, guanyant-ne 16 respecte els comicis passats. Així, s’ha consolidat com la segona força al Parlament, malgrat la seva històrica tendència a la baixa. “Durant les últimes dècades, la marca conservadora era tòxica a Escòcia. La gent no volia votar-los, els seus resultats disminuïen eleccions rere eleccions”, assenyala Cameron.

Cameron: “Durant les últimes dècades, la marca conservadora era tòxica a Escòcia. La gent no volia votar-los, els seus resultats disminuïen eleccions rere eleccions”

Per entendre aquest increment i, conseqüentment, els resultats laboristes, Kennedy denota l’ambigüitat en la posició laborista sobre la independència: “De tots els partits escocesos, el Partit Laborista va ser el que presentava més divisió. Un terç de les persones que votaven als laboristes volien la independència i van acabar escollint l’SNP. Probablement, també han perdut vots d’aquelles persones que buscaven un partit que donés un suport més clar a la unió. És a dir, van fallar en posicionar-se distintivament sobre l’aspecte constitucional i, ara, n’estan pagant els costos polítics”.

Davant l’ambigüitat laborista, els altres actors de l’espectre polític van saber prendre partit d’una manera contundent. “Els votants entenen on se situa el SNP en la qüestió constitucional, persegueixen la independència; els votants saben què vol el Partit Conservador, protegir la Unió; però els votants no saben què defensa el Partit Laborista a Escòcia. Per això, i altres factors, el Partit Laborista ha obtingut uns resultats desastrosos en els comicis”, afegeix Cameron.

 

BREXIT O UN SEGON REFERENDUM PER ESCOCIA? 

El pròxim 23 de juny se celebrarà a Regne Unit un referèndum per decidir sobre la seva permanència a la Unió Europea. Un dels possibles escenaris presenta Anglaterra votant a favor de marxar i Escòcia volent-s’hi quedar. Aquesta situació obriria la possibilitat a un segon referèndum per discernir sobre la separació d’Escòcia de la resta de la unió. “L’últim sondeig indica que el suport a Escòcia per continuar a la UE es troba a prop del 60%, mentre que a Anglaterra és d’un 50%. Com que Anglaterra és un país molt més gran que Escòcia en termes poblacionals, només cal que a Anglaterra voti a favor del Brexit aproximadament un 50% de la població. Tot i que a Escòcia voti un 60%, els resultats a Anglaterra serien suficients per marxar”, apunta Kennedy.

Kennedy: “L’últim sondeig indica que el suport a Escòcia per continuar a la UE es troba a prop del 60%, mentre que a Anglaterra és d’un 50%. Tot i que a Escòcia voti un 60%, els resultats a Anglaterra serien suficients per marxar”

Si això succeeix, segons Kennedy, augmentarà a Escòcia el suport a la independència, però, remarca que això no conduiria a un fort i suficient suport per guanyar un segon referèndum.

Per la seva banda, el professor Cameron valora l’europeisme escocès com un resultat de la cultura política del país durant els últims trenta anys: “Sense cap mena de dubte, tots els partits han estat europeistes. L’SNP des de finals dels vuitanta, els laboristes i, fins i tot, els conservadors no tenen el mateix sentiment visceral antieuropeu que té el partit a Anglaterra. Això també queda testificat per la relativa debilitat de l’euròfob i racista UKIP a Escòcia, a diferència d’altres zones com el nord d’Anglaterra o Gal·les on és molt més fort”. D’altra banda, Cameron també assenyala com a causa les ajudes que han rebut zones rurals, com les Highlands, provinents de fons europeus.