El seu nom és Alberto Sicilia, tot i que popularment és conegut com a Principia Marsupia. Doctor en física, Sicilia va deixar la seva carrera com acadèmic per recórrer el món cercant històries. “Els meus pares encara no m’ho perdonen”, bromeja. Sense haver estudiat Periodisme, Sicilia s’ha anat formant a força de viure l’actualitat en primera persona. Com a periodista autònom, ha estat a Gaza, Síria, Ucraïna, Grècia i, recentment, al Kurdistan iraquià, on ha cobert el referèndum d’independència que es va celebrar el passat setembre.
Les seves cròniques es caracteritzen per un estil gairebé telegràfic, concís i contundent, que s’entén quan Sicilia recorda com va començar a narrar històries: enviant correus als seus familiars i amics explicant què veia quan viatjava. D’aquí a ser periodista només van caldre unes quantes casualitats i abandonar la seva passió per la física.
I, per què Principia Marsupia? “Volia un nom que sonés bé i que, a la vegada, no signifiqués res”, indica. Sicilia explica que Principia ve del “llibre més famós que té Isaac Newton”: Principis matemàtics de la filosofia natural. Marsupia combinava bé. “Fins i tot, els meus amics m’han acabat dient així”, confessa.

Vens de cobrir el referèndum d’independència kurd en què la secessió ha guanyat per golejada. En quin estatus es trobava fins ara el Kurdistan iraquià?

El Kurdistan iraquià és pràcticament independent des d’abans de la invasió de l’Iraq de 2003. Excepte pel que fa al reconeixement internacional, els kurds tenen el seu propi parlament, el seu govern, el seu pressupost, les seves forces armades – els peixmergues- i comercien el seu petroli. Si voles a Erbil, la capital del Kurdistan iraquià, obtens un visat kurd que no et permet accedir ni a Bagdad ni a la resta de l’Iraq. A quasi tots els efectes, funciona com un estat independent.

És diferent el nivell de vida del Kurdistan respecte el de les ciutats iraquianes?

El Kurdistan és l’única zona segura de l’Iraq. Des de fa un any no s’ha produït cap atemptat i, sent l’Iraq, això és gairebé impossible. El govern kurd sap que el futur del país depèn de la seva seguretat, ja que, fora del Kurdistan, la situació és un desastre. El seu govern ha estat intel·ligent per atraure així als estrangers, tant per la seguretat com per facilitat en obtenir visats, sense comissions, a diferència de la resta de l’Iraq. És per això que totes les grans empreses i organitzacions no governamentals tenen la seva base central al Kurdistan i, després, per qüestions burocràtiques, tenen una oficina petita a Bagdad.

“A quasi tots els efectes, el Kurdistan iraquià funciona com un estat independent”

Què es buscava amb la celebració del referèndum d’independència?

Bàsicament, aconseguir una cadira a l’ONU. També cal tenir en compte la pròpia estratègia del govern autònom kurd. El Partit Democràtic del Kurdistan ha perdut molta popularitat i l’ha intentat recuperar amb la convocatòria de la consulta. Això ha provocat crítiques per part de l’oposició, que reclama que el referèndum hauria d’haver estat acordat amb les altres forces kurdes.

És un pas previ per la reunificació de la nació kurda dispersa en quatre estats?

La reunificació és una idea que, en teoria, tothom defensa per un futur, però que actualment està molt atomitzada. Cadascú va a la seva. Ara mateix, no crec que es pugui produir aquesta reunificació. Cal tenir en compte que hi ha hagut conflictes entre els dirigents kurds de l’Iraq i el Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) que actúa a Turquia.

Com pot el Kurdistan iraquià afrontar ara la repressió de Bagdad, que no ha tolerat el referèndum?

Bagdad amenaça molt però no crec que tingui forces per lluitar contra els kurds i menys amb el Daesh encara present al territori iraquià. Les represàlies han estat econòmiques com ara el bloqueig de l’espai aeri o el fet que Turquia i l’Iran, que també tenen minories kurdes, deixin de comprar el petroli del Kurdistan iraquià. L’any vinent se celebraran eleccions a l’Iraq i el primer ministre ha de demostrar mà dura amb els kurds.

Entrevista periodista Alberto Sicilia Principia MarsupiaSicília defensa que el Kurdistán iraquià ja funciona com un estat independent, tot i que no té el reconeixement internacional | Eduard Ribas

Tanmateix, el Govern iraquià ha dut a terme una ofensiva militar per recuperar els territoris que els kurds havien ocupat des que va començar l’ofensiva del Daesh.

Sí. Aquestes zones on els kurds han retrocedit, conegudes com a “territoris en disputa”, eren, principalment, la ciutat de Kirkurk i les zones petrolíferes al seu voltant, que Bagdad ha acabat reconquistant.

És per això que el Kurdistan iraquià ha anunciat la voluntat de no aplicar, de moment, els resultats del referèndum?

És la manera que té el Govern kurd d’iniciar un diàleg amb l’Iraq. O almenys intentar-ho. Després del bloqueig aeri, les represàlies econòmiques i de perdre territori, els kurds han de negociar com sigui. Amb aquesta mesura els kurds estan demanant perdó per fer que la negociació sigui més fàcil.

“Suspenent els resultats del referèndum els kurds estan demanant perdó per fer que la negociació amb Bagdad sigui més fàcil”

Quina petjada ha deixat el Daesh a l’Iraq?

Cal tenir en compte que el Daesh va conquerir ràpidament el nord de l’Iraq perquè l’exèrcit iraquià era tan corrupte que es va desfer. L’exèrcit establia punts de control cada dos per tres i obligava a pagar per poder travessar-los. Fàcilment, et podies comprar el càrrec de general de l’exèrcit i lucrar-te amb aquests controls. Quan va arribar l’ofensiva del Daesh, els primers a fugir van ser els generals i els soldats no tenien la munició necessària per poder lluitar contra els islamistes. Molta gent va donar la benvinguda al Daesh perquè estaven farts dels militars. I quan el Daesh es va establir les coses van començar a funcionar: hi havia seguretat als carrers, tribunals que funcionaven… De sobte, hi havia ordre.

Però això es va acabar de pressa.

Les coses es van enfosquir. Van començar a prohibir la música, van obligar a portar barba i van començar les detencions i les execucions. Tot i això, una vegada alliberada la ciutat de Mossul, hi ha ciutadans que m’han insinuat: “si per alliberar-nos havien de tirar-nos bombes, no calia que ho fessin”. El Govern de Bagdad ha d’anar amb molt de compte perquè molta gent encara dóna suport al Daesh.

A través dels teus “capítols” has anat descrivint la batalla per Mossul que ha enfrontat l’exèrcit iraquià amb el Daesh. Com ha estat?

Mossul és una ciutat molt gran, la segona o tercera per mida de tot l’Iraq. És per això que els combats no tenen res a veure amb els que succeeixen a zones obertes, sinó que es fan carrer a carrer. Per l’exèrcit iraquià, moure’s per la ciutat implica que hi ha franctiradors del Daesh a banda i banda i que disparen a tothom, sense diferenciar entre civils, banderes blanques… No hi ha regles.

Entrevista periodista Alberto Sicilia Principia MarsupiaMolts iraquians van agrair l’arribada del Daesh, segons el periodista | Eduard Ribas

L’única manera de guanyar-los és bombardejar la ciutat fins a arrasar-la. Al principi, l’exèrcit iraquià va optar per aquesta tàctica, però això va suposar destruir edificis en els que s’hi resguardava població civil. Amb un parell de bombes, es mataven de cop 300 persones. Davant d’això, la pressió internacional va forçar a l’exèrcit perquè canviés la seva tàctica. D’aquesta manera, sense utilitzar mitjans aeris, quan l’exèrcit iraquià avança pels carrers estrets de Mossul, perd bona part de les seves unitats i, fins i tot, algunes han arribat a perdre fins al 70% de la seva capacitat. Com els soldats iraquians són més en quantitat acabaran guanyant, però cauen com mosques.

Al capítol 18 del teu relat sobre aquesta batalla parles d’un noi que s’escapa del Daesh, després d’unir-se a ells per lluitar.  Què se n’ha fet d’ell?

És molt probable que sigui mort. El govern iraquià està matant tots aquells que van participar amb el Daesh o se sospita que ho van fer. Els detenen i se’ls acusa de col·laborar amb ells. Però, com ho demostres? Quines garanties hi ha que tothom a qui agafen participés realment amb el Daesh? Es fan judicis en què ningú pot entrar i on se’ls condemna. Diuen que els fiquen a presons, però estic segur que se’ls estan carregant. Corren imatges on es veu com els soldats iraquians els tiren per barrancs. No hi haurà un procés just, la gent està molt cremada. I no passarà res, ningú es queixarà si els maten. Quan veus tot això, no saps qui és pitjor. Uns porten uniforme i els altres tenen barba, però són cosins germans.

Per exemple, el primer dia que vaig entrar a Mossul, em va venir a buscar un soldat iraquià. Tot rient, em va voler ensenyar un vídeo al seu mòbil. Sortien ell i els seus companys, tots ells vestits amb uniforme, amb un home detingut per ser del Daesh. L’estaven decapitant. Mare de déu! I se suposa que aquests són l’estat… És un desastre. No són el Daesh, però fan gairebé el mateix amb la gent.

I què passa ara amb els habitants de Mossul?

L’exèrcit iraquià va admetre totes les milícies xiïtes i aquestes són les que tenen controlada la zona de Mossul, que històricament ha estat sunnita. Aquestes milícies llueixen les seves banderes, les xiïtes, als punts de control i altres llocs i això genera malestar entre la població sunnita, que s’adona que ha perdut el poder enfront els xiïtes. I que a més també són ells els qui tenen les armes. A més, quan els sunnites veuen què s’està fent amb aquelles persones acusades d’haver participat amb el Daesh pensen que els següents poden ser ells. Pinta molt malament. 

Entrevista periodista Alberto Sicilia Principia MarsupiaPer Sicilia, el Govern de Bagdad ha d’anar amb compte perquè molta gent encara dona suport al Daesh | Eduard Ribas

Aquesta situació és el resultat de la invasió de 2003?

La caiguda de Saddam Hussein va suposar un cop molt gran per a la població sunnita en un país amb una majoria xiïta (60%) i dues minories: la sunnita (30%) i la kurda (10%). Amb el dictador derrocat, van perdre el poder que havien tingut històricament i els governs xiïtes posteriors han cobrat la seva venjança. Per això, en ciutats alliberades recentment tornen a aparèixer cèl·lules sunnites que es rebel·len contra el Govern de Bagdad. L’Iraq és un estat fallit en tota regla. Han servit de poc els milions de dòlars que els Estats Units van repartir a líders tribals per contenir la violència i que segurament, amb el temps, han acabat en mans del Daesh.

Alberto Sicilia: “L’Iraq és un estat fallit en tota regla”

Com es pot resoldre? Com es poden pacificar les rivalitats ètniques?

No en tinc ni idea. L’Iraq i Síria són com vespers, quan treus la tapa tot rebenta. El de Hussein era un règim molt dur i opressor que contenia els problemes ètnics i garantia la seguretat. Ara hi ha crisi econòmica i demogràfica, els joves de 25 anys no tenen feina i molta gent et diu que preferirien a Saddam perquè, tot i que feia el que volia, garantia la seguretat als carrers. Si algú cometia un delicte, se’l pelava i ja està. Potser la lliçó que hem d’extreure de l’Iraq és que la seguretat passa per davant de la democràcia.

Com és la cobertura mediàtica dels temes internacionals?

Els temes internacionals interessen poc al públic general. Hi ha formats periodístics, com un seguiment en directe d’una jornada política o la notícia de l’última piulada d’un personatge conegut, que donen moltes més visites i rèdit que les històries internacionals. I, a més, surten molt més barates.

Existeix un discurs que defensa que a certes elits no els interessa que coneguem la realitat d’arreu del món, però jo crec que, més aviat, el que passa és que a la gent no l’atrau gaire aquest tipus d’informació