PUNO (el Perú). A la badia de Puno, damunt del llac Titicaca, s’hi divisen les “illes flotants” del poble ancestral Els Uros. Unes 90 illes, actualment habitades per aquella població que forma part de la comunitat originària dels Aimara i on, repartides, viuen unes 2.700 persones.

Diàriament els homes surten a recollir totora per anar millorant les cases o per construir-ne de noves. Núria Rius

Diàriament els homes surten a recollir totora per anar millorant les cases o per construir-ne de noves. Núria Rius

 

La població dels Uros construeix, gràcies a la totora, – una planta que s’aixeca al llarg i ample de tot el llac -, parcel·les flotants on s’hi assenten les seves cases. Aprofiten blocs d’adob i terra que suren a l’aigua i hi afegeixen capes i capes de totora entrellaçada, formant una base sòlida que mantenen fixa i ancorada amb cordes i pals d’eucaliptus al fons del llac. La importància de la planta és cabdal i l’ús d’aquesta és tota una habilitat que transmeten de generació en generació. Amb la totora, però, no només construeixen aquestes bases o parcel·les flotants sinó que també construeixen les cases on viuen o les barques amb les quals es mouen.

 

Tot el procés de recollida i transport de totora cap a les illes es fa de forma manual. Núria Rius

Tot el procés de recollida i transport de totora cap a les illes es fa de forma manual. Núria Rius

 

Les cases dels Uros tenen una sola habitació on dorm i descansa la família. La cuina és comunitària i a l’aire lliure i s’aixeca damunt d’un bloc de terra per no cremar la planta de la totora. Per cuinar utilitzen tan sols estris, olles i plats; tots ells de ceràmica.

Les cases són petites i es reforcen amb quilos i quilos de totra, sobretot a les teulades. Les portes estan normalment obertes o bé utilitzen cortines per tapar-les. Núria Rius

Les cases són petites i es reforcen amb quilos i quilos de totora, sobretot a les teulades. Les portes estan normalment obertes o bé utilitzen cortines per tapar-les. Núria Rius

Olles de ceràmica per cuinar. Núria Rius

Olles de ceràmica per cuinar. Núria Rius

 

Les barques cada vegada estan més ben preparades i habilitades. Els Uros per moure aquestes barques s’ajuden sovint amb llanxes de motor petites. Per a ells són els taxis, autobusos o “Mercedes Benz”, com diu el coordinador de l’illa Machaka Marqa -“ciutat nova” en Aimara-, que utilitzaríem a les ciutats i pobles.

Les barques acostumen a ser grans perquè hi hagi lloc per a tota la família. Núria Rius

Les barques acostumen a ser grans perquè hi hagi lloc per a tota la família. Núria Rius

Dona Aimara de l’illa de Machaka Marqa. Núria Rius

Dona Aimara de l’illa de Machaka Marqa. Núria Rius

 

A les mateixes illes flotants hi ha serveis com educació, sanitat, petits tallers i mercats. De fet, respecte a l’escola els estudiants hi poden anar fins a primària. Després, per a estudis superiors s’han de moure fins a Puno.

L’hospital es troba en una illa pròxima a Puno, al principi de la gran comunitat dels Uros. Núria Rius

L’hospital es troba en una illa pròxima a Puno, al principi de la gran comunitat dels Uros. Núria Rius

 

Els Uros viuen principalment de la pesca interior del llac. També de l’intercanvi de productes i mercaderies entre ells i finalment del turisme que els visita. Tant els homes com les dones, en especial aquestes últimes, tenen un talent innat per l’art. Elaboren productes artesanals acabats al detall: coixins, teixits, mantes, atrapa somnis, calendaris inka i també objectes i detalls fets amb totora. La majoria d’aquestes artesanies són per vendre als turistes que s’apropen per conèixer la seva forma de vida.

Aimaras de l’illa Machaka Marqa fent artesanies per vendre. Núria Rius

Aimaras de l’illa Machaka Marqa fent artesanies per vendre. Núria Rius

Atrapa somnis. Núria Rius

Atrapa somnis. Núria Rius

 

Els Aimara, com la majoria de poblacions naturals i originaries d’Amèrica, veneren la mare terra i, en aquest cas, veneren en especial el llac: la seva font de vida. S’han adaptat al medi ambient i natural d’aquest i saben com i quan han de treballar, aprofitar i respectar els recursos que el Titicaca els proporciona.

Una de les moltes dones que van setmanalment a les illes flotants per vendre aliments o productes que tan sols es troben a Puno. Núria Rius

Una de les moltes dones que van setmanalment a les illes flotants per vendre aliments o productes que tan sols es troben a Puno. Núria Rius

 

Per a ells “no importa d’on vinguis, no importa el color de la pell, aquí ets benvingut”, canten unes nenes de Machaka Marqa quan diuen adéu a algú. I sempre  et tornaran a convidar.

A l’entrada de les illes sempre hi ha un control amb vigilants per observar qui entra i qui surt. Núria Rius

A l’entrada de les illes sempre hi ha un control amb vigilants per observar qui entra i qui surt. Núria Rius

 

Aquest fotoreportatge ha estat cedit per la periodista Núria Rius. Trobareu la peça original al seu blog