Eleccions de confirmacions i sorpreses. Com es preveia, la dreta s’ha convertit en la primera força política de Xile després de la victòria de Sebastián Piñera a la primera volta de les eleccions presidencials i de la coalició Chile Vamos a les legislatives. Però els comicis de diumenge han deixat un resultat molt més incert de l’esperat de cara a la segona volta.

Durant la nit electoral, l’alegria i la celebració es va reproduir als comandaments dels principals candidats. I és que Piñera, que es presentava apostant per l’enderrocament de les reformes fetes en els últims anys i l’aprofundiment en el model neoliberal xilè, se sent el guanyador, tot i que ha obtingut uns resultats molt inferiors als que esperava i perilla la seva victòria a la segona volta.

El candidat de la Nueva Mayoría, Alejandro Guillier, en canvi, es mostra satisfet d’haver aturat el cop de l’oficialisme i ja es veu guanyador en una segona volta que promet ser d’infart. Però la gran sorpresa ha estat Beatriz Sánchez i el Frente Amplio, una força d’esquerres impulsada per alguns dels líders del moviment estudiantil del 2011 i que ha donat el primer cop per convertir-se en una alternativa real a la política xilena tradicional.

VICTÒRIA DE PIÑERA

Era el gran favorit i no hi ha hagut massa sorpresa. Piñera s’ha imposat amb claredat a la primera volta de la cursa cap a La Moneda i ningú ha estat capaç de disputar-li la primera posició. Amb el 36,64% dels vots, l’expresident ha guanyat a totes les regions del país però no ha aconseguit una victòria tan contundent com s’esperava i el fet de no arribar al 40% de l’electorat li pot complicar seriosament la segona volta.

La divisió del vot de centre esquerra ha estat el factor més determinant per la seva victòria però l’ascens de la dreta també s’explica perquè ha aconseguit atraure el vot de sectors que tradicionalment han votat a l’esquerra i ha sabut transmetre la “promesa de major creixement i major eficiència en l’administració de recursos”, segons Osorio.

El gir a la dreta de Xile no ha estat tan pronunciat com s’esperava i una part important de la població ha reivindicat la necessitat de fer profundes reformes

Tot i això, no ha recollit prou la desafecció que semblava que hi havia per l’esquerra després del govern de Michelle Bachelet, després que les enquestes assenyalessin que l’última legislatura havia estat perjudicial per la centre esquerra xilena. Les promeses de reformes per fer canvis profunds en el sistema, com la modificació del sistema de pensions, redactar una nova Constitució o la gratuïtat universal en l’educacióno s’han acabat de complir i han provocat un gran descrèdit de la centre esquerra.

Però a les urnes aquesta desafecció no ha esta tan gran. La candidatura oficialista i continuista de Guillier ha obtingut un 22,70% dels suports i la renovació de l’esquerra alternativa que representa Beatriz Sánchez i el Frente Amplio un 20,27%, que sumats sobrepassen a Piñera i el 40%. Per tant, encara que s’haurà d’esperar a la segona volta, el gir a la dreta de Xile no ha estat tan pronunciat com s’esperava i una part important de la població ha reivindicat la necessitat de fer profundes reformes.

 

hemisfèria.cat

A l’esquerra, Guillier no ha estat capaç de mobilitzar prou el vot continuista i tradicional de la Nueva Mayoría. La politòloga Claudia Heiss considera que “no és un bon candidat” perquè l’han escollit per donar la imatge d’un polític de fora de l’establishment però que li manca experiència i capacitat de lideratge. Però precisament ser un relatiu nouvingut a la política pot ser el seu principal baluard per rebre el suport de l’electorat del Frente Amplio a la segona volta. Per la seva banda, la candidatura de Beatriz Sánchez ha superat amb escreix totes les expectatives i s’ha quedat a tan sols 160.000 vots de passar a la segona volta, un gran resultat per un partit amb menys un any de vida.

 

LA DIVISIÓ DE L’ESQUERRA

Per primer cop des del retorn de la democràcia la centre esquerra xilena es presentava separada a les eleccions. La Nueva Mayoría ha sofert moltes tensions des de l’entrada del Partit Comunista l’any 2013. La coalició ha hagut de fer equilibris en l’última legislatura però no ha pogut evitar el trencament i el Partido Demócrata Cristiano (PDC) ha decidit anar per lliure. I, a més, ha aparegut el Frente Amplio, que renega del sistema sorgit de la Transició i s’ha guanyat bona part de l’espai de l’esquerra.

Tot això, ha provocat la fractura del vot de la centre esquerra i ha servit en safata la victòria a Piñera a la primera volta. De fet, la suma del vot cap a les principals candidatures de la centre esquerra –Nueva Mayoría, Frente Amplio y PDC– superen clarament el resultat de Piñera.

El Frente Amplio ha irromput amb força a la política xilena i “ha arribat per quedar-se”

Aquesta divisió s’ha convertit en el factor determinant que ha decantat la victòria cap a la dreta. Però, mentre la Democracia Cristiana s’ha endut un dur revés i ha obtingut un resultat nefast que demostra que no té autonomia per anar sola, la diferència entre Guillier y Sánchez no ha estat tan gran com s’esperava. El Frente Amplio ha irromput amb força en la política xilena i “ha arribat per quedar-se”, reivindicaven diumenge a la nit. Ara queda veure com afrontarà la centre esquerra la segona volta però el que ha quedat clar és que l’arribada del Frente Amplio ha rebentat l’espai tradicional de la Nueva Mayoría.

hemisfèria.cat

INCERTESA A LA SEGONA VOLTA

Piñera i Guillier es jugaran la presidència a la segona volta el 17 de desembre. Els resultats de diumenge, amb un Piñera que no arriba al 40% i una esquerra que junta suma més, ofereixen una gran incertesa sobre el que pot passar a la segona volta.

La incògnita és saber si la centre esquerra unirà forces per evitar la victòria de Piñera i la clau la tindrà l’electorat del Frente Amplio

La primera incògnita és saber si la centre esquerra unirà forces per evitar la victòria de Piñera. I aquí la clau la tindrà l’electorat del Frente Amplio. Heiss vaticina que no és tan important el que diguin els partits, sinó el que facin els votants i veu probable que “la gent vulgui votar pel mal menor i prefereixi votar pel candidat de la centre esquerra perquè no guanyi Piñera”.

També poden ser determinants alguns partits marginals, que, tot i tenir un percentatge escàs de vot, “poden marcar la diferència en una segona volta competida”, apunta Osorio. En aquest sentit, la direcció del vot dels electorats del PRO de Marco Enríquez-Ominami (5,7%), la Democracia Cristiana (5,9%) i de la candidatura d’extrema dreta de José Antonio Kast (7,9%) pot acabar definint el resultat.

 

hemisfèria.cat

 

Un altre aspecte clau serà la campanya que duran a terme els dos candidats les properes setmanes. Previsiblement, Guillier sortirà a recollir el vot del Frente Amplio i buscarà mobilitzar l’abstenció amb el vot útil per evitar un govern de la dreta. Més imprevisible és com enfocarà la campanya Piñera per consolidar la seva avantatge. I és que pot accentuar el seu discurs cap a la dreta per atraure l’electorat de Kast, que té pràcticament assegurat, o virar cap al centre per intentar dividir a la Democracia Cristiana i els sectors més desencantats de la Nueva Mayoría.

 

L’ABSTENCIÓ, UN FACTOR DETERMINANT

Les eleccions han corroborat l’alta desafecció per la política a Xile i una abstenció que comença a ser preocupant. Tant sols han anat a votar el 46,70% de xilens i l’abstenció s’ha enfilat al 53,30 de la població, la més alta des del restabliment de la democràcia.

El gran damnificat de l’abstenció pot haver estat l’esquerra. I és que tant Heiss com Osorio coincideixen en que l’abstenció afecta molt més a la centra esquerra, ja que els votants de la dreta estan més mobilitzats. Però on pot ser veritablement determinant l’abstenció serà a la segona volta.

hemisfèria.cat

 

 

Ho explica Heiss, que considera “probable que més gent, que la seva primera preferència no passa a la segona volta, es quedi a casa i no vulgui anar a votar pel candidat de centre esquerra perquè no és la seva primera preferència”. Precisament per això, la lupa estarà posada en els votants del Frente Amplio, que hauran d’escollir entre l’abstenció o votar pel candidat de la Nueva Mayoría, que representa el sistema polític que ells volen canviar.

D’altra banda, Osorio assenyala que la percepció de la població sobre la igualtat que hi ha entre Piñera i Guillier també serà determinant. Per tant, serà més possible que els votants del Frente Amplio o de la Democracia Cristiana vagin a votar a Guillier si creuen que el seu vot pot ser útil per evitar que guanyi Piñera.

 

L’EFECTE DEL NOU SISTEMA ELECTORAL

A banda de les eleccions presidencials, el diumenge també es van celebrar les legislatives, on s’escollien els diputats de la Càmera de Diputats i la meitat del Senat. Com es preveia, cap de les dues grans coalicions ha aconseguit una majoria clara. La coalició de la dreta Chile Vamos s’ha imposat a les dues cambres però la suma dels grups de centre esquerra deixen un panorama d’empat tècnic.

Així doncs, el president que surti escollit no tindrà una majoria àmplia al Congrés per tirar endavant grans reformes, “però això mai ha passat a Xile. El sistema està dissenyat perquè les dues grans coalicions arribin a un consens i s’aconsegueixin posar d’acord en les lleis que aprovin”, recorda Osorio. Per tant, com diu Heiss, “és probable que no hi hagi grans canvis en el pròxim govern”.

hemisfèria.cat

 

La peculiaritat d’aquests comicis és que han estat els primers en què s’ha utilitzat el nou sistema electoral xilè, aprovat l’any 2015. Fins ara, les eleccions legislatives es feien a través de l’anomenat sistema electoral binominal, dissenyat per la dictadura de Pinochet i que dividia el país en circumscripcions molt petites on només s’escollien dos representants.

Això provocava que, en pràcticament totes les circumscripcions, sortissin escollits un representant de cada una de les grans coalicions, la Concertación (ara anomenada Nueva Mayoría) de centre esquerra i la Alianza (ara Chile Vamos) de la dreta, evitant l’aparició d’altres forces i provocant un empat tècnic que feia impossible la reforma del sistema polític.

El nou sistema electoral és més proporcional i s’ha comprovat que permet l’aparició de partits més petits. Gràcies a això han entrat alguns grups minoritaris, a banda del Frente Amplio, que ha entrat al legislatiu amb una important representació, i la Democracia Cristiana, que ha aconseguit 13 diputats i 6 senadors anant sola, encara que són les pitjors xifres de la història del partit.