Cop d’efecte per enterrar el kirchnerisme. Els argentins van acudir a les urnes el 22 d’octubre per donar un missatge clar: el suport electoral a Mauricio Macri no només no es qüestiona, sinó que augmenta. Els comicis, a mig mandat, eren entesos com un plebiscit a l’administració del president i la seva formació, Cambiemos, va acumular un 40% dels vots a tot el país. La Unidad Ciudadana de Cristina Fernández, segona en suports, en va obtenir un 22%.

El país es jugava trencar, sense matisos, amb el projecte polític que va regir l’Argentina durant més d’una dècada. Així ha estat. Macri ha vist reforçat el seu lideratge i legitimades les seves polítiques de liberalització econòmica i retallades socials. El president aprofundirà aquestes mesures, cridant a la unitat nacional, des d’una correlació de forces clarament enfortida i davant d’una oposició fragmentada. A dos anys de les eleccions presidencials, Macri sembla difícil de batre.

 

CAMBIEMOS, MINORIA MAJORITÀRIA

La formació de l’actual president ha estat la clara vencedora dels comicis. Cambiemos s’ha endut 62 dels 127 seients en joc a la Cambra de Diputats. Així, passarà a ocupar 109 dels 257 totals, convertint-se en primera força. Tot i els mals resultats, el kirchnerisme es manté com a segona força a la cambra amb 79 escons.

Un terç de les províncies argentines també escollien els seus tres representants al senat. Cristina Fernández, qui es presentava a senadora a la província de Buenos Aires -circumscripció clau en les eleccions presidencials on es concentra el 40% de la població-, ha entrat a la cambra. Tanmateix, ho ha fet com a tercera senadora, després que els dos primers representants més votats fossin oficialistes.

 

MACRI MILLORA ELS RESULTATS DE L’ESTIU

A l’agost, el país va escollir les llistes que els partits presentarien a cada elecció, en una votació que es coneix popularment com a PASO -eleccions primàries que totes les formacions fan de forma simultània-. Els suports rebuts per cada partit ja es van interpretar com a prèvia a les legislatives de diumenge i, fins i tot, com a primer indicador de les presidencials del 2019.

 

Congrés argentí a Buenos AiresEl suport del nuclis urbans poden donar una clara majoria a Macri al Congrés. Marc Corominas

 

El partit del govern ha millorat en cinc punts els resultats obtinguts a l’estiu. Aquesta dada és dramàtica per a l’oposició. El oficialistes han desfet i vençut en l’empat tècnic amb Cristina Fernández registrat fa tres mesos a la província de Buenos Aires -on viu el 40% del país-. No només això, sinó que s’ha consolidat com a primera força a  Córdoba, Santa Fé, Mendoza i la ciutat autònoma de Buenos Aires. Aquestes quatre demarcacions concentren els principals nuclis urbans del país i un 30% de la població. Així doncs, Macri venç amb més o menys claredat als territoris on viu el 70% del país.

A més, Cambiemos s’ha consolidat en aquelles províncies de tradicional domini kirchnerista on vencia per primera vegada a les primàries. Un exemple és Santa Cruz, d’on són originaris els Kirchner. “Cambiemos s’ha consolidat com una nítida primera majoria electoral, amplificant el seu abast al d’una autèntica força nacional” analitza Lautaro Rivara, sociòleg i investigador social.

 

L’ADÉU DE CRISTINA FERNÁNDEZ?

Dos anys després de deixar la Casa Rosada, Cristina Fernández segueix marcant i polaritzant la política argentina. Ja no és la política que vencia en la primera volta de les eleccions presidencials, però segueix comptant amb un vot molt fidel, sobretot a les demarcacions més populars de la província de Buenos Aires. Un suport que, tanmateix, no li ha valgut per ser la candidata més votada.

A l’Argentina tothom sobreentén que l’expresidenta es planteja postular-se com a candidata a dirigir el país l’any 2019. El suport de les múltiples i heterogènies faccions i organitzacions que configuren i envolten el peronisme dependenia en gran part dels resultats obtinguts en aquests comicis legislatius.  Fernández ha estat escollida senadora, però derrotada per l’opció oficialista. Ha perdut el seu feu on centrava la seva candidatura i, a més, no ha estat capaç d’articular una coalició competitiva a nivell estatal. El resultat la debilita. 

 

Després de conèixer els resultats, Fernández va reclamar a l’oposició fer on front comú contra les polítiques de Macri

 

Segons analitza Rivara, “l’expresidenta té una ferma minoria electoral amb enormes dificultats per estendre’s a capes desencantades de la classe treballadora o sectors històricament antikirchneristes”. En el primer sector s’ubicarien obrers industrials i treballadors de l’economia submergida, desocupats o precaritzats. “El kirchnerisme s’ha orientat cada vegada més a sectors de les classes mitjanes progressistes, disminuint la seva base electoral popular”, sentencia el sociòleg.

El cert és que el rebuig al llegat i la por al retorn de Cristina Fernández donen vots. A Macri i el seu partit, concretament. La formació, conscient d’aquest factor, ha dut a terme un discurs de campanya basat en aprofundir en el canvi i deixar enrere “la corrupció” del kirchnerisme. Una espècie de “si tu no vas a votar, ella torna” que ja va portar l’any 2015 a molts argentins a decantar-se per un vot útil que va beneficiar Macri.

“El kirchnerisme s’ha orientat cada vegada més a sectors de les classes mitjanes progressistes, disminuint la seva base electoral popular”

Paradoxalment, a dia d’avui el peronisme no compta amb cap altra figura capaç de plantar cara a Macri. Des de Unidad Ciudadana es reivindiquen com a primera força d’oposició i criden els altres partits a fer un front comú contra les retallades de Macri. Tot i que en el discurs post-electoral Fernández parlés d’aquesta elecció com “la votació fundacional” d’Unidad Ciudadana, el cert és que ella no pot desvincular-se de la seva gestió i és una figura que genera passions confrontades.

En aquesta elecció el peronisme es presentava dividit. A dos anys de les eleccions presidencials, aquest està obligat a mutar la seva forma i reformular la seva estratègia. Cap corrent intern ha sortit reforçat sinó que, fins i tot, han acabat més perjudicats. Tot i que el camí sigui incert, el peronisme està obligat a avançar per no estancar-se.

 

APROFUNDIR LES RETALLADES

Els bons resultats electorals no només reforcen Macri de cara a la reelecció, sinó que el govern els interpretarà com un missatge de suport popular a les polítiques governamentals. És esperable que aquestes no només es mantinguin, sinó que s’aprofundeixin, facilitades pel creixement de la majoria liberal al Congrés.

A grans trets, les mesures de Macri s’han basat en la liberalització de l’economia, les retallades socials i el retrocés en les condicions laborals. Aquest fet ha portat a un increment de la desigualtat, l’encariment de la vida, el creixement de la pobresa, el descens del consum i el creixement del deute extern del país.

 

Manifestació contra Macri a ArgentinaEls manifestacions contra el govern han crescut durant el 2017. Marc Corominas

 

Davant d’aquesta situació, sindicats i altre organitzacions socials han protagonitzat múltiples manifestacions i una vaga general durant el 2017. Un context de mobilitzacions que, tanmateix, no ha frenat la consolidació electoral de Cambiemos. Per a Rivara, això il·lustra “la incapacitat del kirchnerisme per capitalitzar electoralment les principals manifestacions de rebuig a les polítiques governamentals”.

Un triomf de Cambiemos suposaria la consolidació de la primera força electoral de dretes a l’Argentina des del 1930

Per al sindicalista i advocat Nahuel Nicolás el triomf de Cambiemos significarà la consolidació de la primera força electoral de dretes a l’Argentina des del 1930. Això portarà a “la reconfiguració del sistema de salut, seguretat social i de relacions laborals”. També tindrà un impacte en la geopolítica de la zona. Macri ha apostat per les relacions bilaterals amb els centres de l’economia financera occidental en detriment dels vincles amb l’Àsia i els països de la regió.

 

EL CAS MALDONADO NO DECIDEIX EL VOT

Els darrers dies de campanya han estat marcats per l’aparició del cos de Santiago Maldonado, ciutadà argentí desaparegut l’1 d’agost en un enfrontament entre la policia argentina i la població maputxe que ocupa i reclama la possessió de terres al sud del país. Durant gairebé tres mesos, s’han succeït les manifestacions reclamant l’aparició de Maldonado amb vida i les acusacions als agents per haver-lo fet desaparèixer. En tot moment, el govern ha tancat files amb la policia.

Tot i que l’autopsia no confirmarà la causa de la mort fins després de les eleccions i les primers estudis apuntin a l’absència de lesions, la comunitat maputxe denuncia que el cadàver va ser transportat a l’ubicació on va ser trobar. La hipòtesi que a Maldonado el va matar la policia s’estén i el govern no ha sabut gestionar el cas. Un error especialment greu tenint en compte que les desaparicions desperten els pitjors fantasmes de la memòria argentina. Tot i que és previsible que el tema es mantingui a l’agenda mediàtica i els carrers durant el propers mesos, la negligència del govern no l’ha danyat a les urnes.