STIRLING (Escòcia). Ara fa just un any que Escòcia va decidir continuar al costat del Regne Unit amb un 55,3% dels vots a favor del No. Tot i la forta campanya dels partidaris de la independència, la incertesa econòmica que generava la idea de viure fora de la unió i les prometedores transferències de poders anunciades per Cameron van acabar de capgirar la balança.

L’endemà del referèndum, el primer ministre britànic anunciava la creació de la Smith Commission, formada pels cinc partits escocesos i encarregada de dialogar amb Westminster per fer efectiu el retorn de poders. Entre les propostes de la comissió hi figuraven la transferència del control de l’impost de la renda, el 10% de l’IVA i la possibilitat que el Parlament escocès pogués autoregular-se com volgués sense haver de retre comptes a ningú. Els nacionalistes, però, no les van veure amb bons ulls i van considerar que era menys del que se’ls havia promès. Una de principals queixes era que no s’hagués traspassat el salari mínim, a part de més autonomia fiscal per a Escòcia.

Els bons resultats del Partit Nacionalista Escocès (SNP) en les eleccions al Parlament de Londres d’enguany, amb 56 parlamentaris dels 59 totals que es destina a Escòcia, però, van fer que l’executiu de Nicola Sturgeon i el de David Cameron -ambdós amb majoria absoluta- s’asseguessin a negociar un cop més. Aquesta victòria sense precedents dels nacionalistes, malgrat que acabessin de perdre un referèndum, va reforçar el partit.

L’SNP pateix molta pressió per parlar d’un altre referèndum” explica Peter Lynch, professor de política de la Universitat d’Stirling especialitzat en el nacionalisme i els partits escocesos. “Tothom vol saber si n’hi haurà un altre. I al maig s’enfronten a unes eleccions, i al cap i a la fi, els votants de l’SNP són els votants del Yes, que són més d’un milió i mig”. Però dur a terme un referèndum un any després de la derrota de l’anterior, sense cap canvi visible que pronostiqui un resultat diferent, tampoc beneficiaria els nacionalistes, malgrat que Sturgeon ja ha anunciat que portarà un segon referèndum al seu programa electoral.

Lynch: “Els votants de l’SNP són els votants del Yes, que són més d’un milió i mig”

Per Lynch, la situació política en què es trobava el país en el moment del referèndum era excel·lent, ja que el govern central era fonamentalment conservador, però la conjuntura econòmica global generava massa incertesa en els votants com per arriscar-se a deixar el Regne Unit, que es preguntaven si era possible que sent independents el país caigués en bancarrota. A més, apunta Lynch, no es va a començar a parlar seriosament d’independència fins just abans de dur a terme el referèndum, i per tant “hi havia un forat massa gros per omplir”.

La majoria de mitjans del Regne Unit es va posicionar, més o menys obertament, a favor del No. Un dels col·laboradors de The Guardian, un dels pocs diaris del Regne Unit que no té propietari, ja que forma part d’un conglomerat de mitjans dirigits per una charity -tot i que a causa de les pèrdues que ha sofert ha hagut de ser subvencionat per algunes companyies-, opinava en un article que “en el cas del referèndum escocès, ens hem quedat curts”.

Tot i això, la campanya del Yes va ser molt present, i malgrat que el 18 de setembre van perdre el referèndum, van aconseguir mobilitzar un gran nombre d’escocesos. Això és a causa que bàsicament la campanya en pro de la independència va tenir molta més presència on-line i especialment, a les xarxes socials com twitter o facebook.

Segons una enquesta duta a terme per Lord Ashcroft Polls, dos dies després dels resultats del referèndum, el vot pel Yes guanyava a tots els grups d’edat -excepte en el de 18 a 24 anys-, i a mida que l’edat dels votants creixia, també ho feia el suport al No, fins al punt que els de més de 65 anys, només un 27% defensava la independència. És a dir, que el sector de la població que estava exposat a les xarxes socials, i per tant, a la campanya del Yes, es va decantar per la independència, mentre que una majoria dels que utilitzen mitjans tradicionals van votar romandre al Regne Unit.

Lynch: “Es va començar a parlar seriosament de la independència just abans del referèndum”

Per això el fet que la Comissió Electoral hagi rebaixat l’edat de vot dels 18 als 16 anys pot ser un gran avantatge per l’SNP. I si els aproximadament 120.000 joves que estan cridats a votar el proper maig segueixen la tònica que presentava l’enquesta de Lord Ashcroft -la franja entre 16 i 17 anys tenia un percentatge del 71% a favor del Yes-, llavors és molt probable que després de les eleccions del maig, l’SNP surti tant o més reforçat que a Westminster.

Malgrat tot, fins a quin punt estaria justificat convocar un altre referèndum? Les enquestes presenten nombres molt similars entre el No i el Yes, i malgrat que la darrera opció a vegades surt amb un percentatge guanyador, el panorama econòmic no ha experimentat grans canvis, i per Lynch, podríem aventurar que el resultat d’un hipotètic segon referèndum no seria gaire diferent del del primer, malgrat que la població en demani un altre.

DSC_1023

Peter Lynch al seu despatx. AINA SOLEY

 

Segons Lynch, la principal qüestió que s’ha de plantejar l’SNP a l’hora de convocar un nou referèndum és com fer canviar de mentalitat els votants del No.  “Ha de succeir alguna cosa molt gran, que justifiqués la convocatòria d’un segon referèndum, i la més important i lògica és el referèndum sobre pertinença a la Unió Europea que Cameron i els conservadors es van comprometre a dur a terme si guanyaven les eleccions del maig passat.”

Als escocesos, com a votants, se’ls va dir que si s’independitzaven, sortirien automàticament de la Unió Europea, i que si seguien al Regne Unit, s’hi podrien quedar. “Ara, si el Regne Unit decideix sortir, i Escòcia ja va decidir quedar-s’hi, ens trobem en un problema enorme”, explica Lynch“I aquí hi trobem la condició material necessària per convocar un segon referèndum.”