PUNE (L’Índia). L’Índia està vivint un any amb un dèficit de monsons d’un 14%, la tercera pitjor xifra des de l’any 2000. Aquestes pluges són vitals pels agricultors, especialment pels que conreen cotó i arròs, ja que reguen en abundància una terra que necessita grans quantitats d’aigua.

Després d’arrossegar un 2014 de sequera, la catàstrofe ecològica d’aquest any s’ha vist reflectida en l’augment d’un 13% de suïcidis a l’estat de Maharashtra respecte l’any anterior. El govern xifra la quantitat de suïcidis en 2.234: una mitjana de vuit suïcidis al dia. Tot i així, el professor d’economia a l’Asian College of Journalism de Chennai, K. Nagaraj,  assegura que el govern ha falsejat els informes oficials descomptant de la suma final tots aquells suïcidis d’agricultors que no es devien, segons els seus criteris, a la situació econòmica del país.

Per què els suïcidis?

Els sectors més crítics de la societat culpen el govern i les seves polítiques d’ofegar els pagesos. El periodista Palagummi Sainath, exeditor de la secció d’assumptes rurals al diari The Hindu, acusa frontalment l’Estat de Maharashtra de provocar els suïcidis amb “les seves polítiques que agreugen el deute, la hipercomercialització, la inflació i la privatització i l’encariment de l’aigua”.

Tot i així, el govern no s’ha manifestat sobre aquesta postura, però ha recalcat la importància de conservar l’aigua amb polítiques de tallament i racionament. En els barris més humils de ciutats com Pune, es va començar a tallar l’aigua durant unes hores cada dia. Les mesures van resultar insuficients i la política es va aplicar a tots els barris, però amb períodes de temps de restricció desiguals i abusius pels més desafavorits socioeconòmicament.

Jawandhia: “El govern s’ha dedicat a ridiculitzar els pagesos dient que necessiten assistència psiquiàtrica perquè s’estan suïcidant”

Vijay Jawandhia, activista a favor dels drets dels pagesos a la regió de Vidarbha, acusa l’executiu de mantenir polítiques inflacionistes que empobreixen els pagesos i es queixa que “el govern no hi està treballant prou. En comptes d’oferir una solució a llarg termini pels problemes que existeixen, s’ha dedicat a ridiculitzar els pagesos dient que necessiten assistència psiquiàtrica perquè s’estan suïcidant”.

Família llaurant un camp de cultiu a la ÍndiaNens orfes d’una població rural aprenent a cultivar. ALBA COBOS

 

Agricultura i escanyament polític

L’Índia és un país eminentment agrícola, amb més d’un 60% de la població dedicada al sector segons l’India Brand Equity Foundation (IBEF). Els camps de cultiu condicionen, a més del paisatge, la vida de les persones: a causa de les polítiques del govern, tenir una parcel·la agrària “és més una maledicció que no pas una oportunitat”, assegura V. Chavhan, una exagricultora que va abandonar el camp per anar a la ciutat. “És com si la teva feina fos un mal crònic que el país hagués de suportar”.

Vijay Jawandhia denuncia que el govern tan sols pensa en les empreses exportadores i distribuïdores i no en els agricultors que proporcionen la matèria prima. Les polítiques estatals promouen l’exportació a preu de cost, que suposa vendre grans quantitats a tots els mercats, que els agricultors produeixin molt més i que aquests obtinguin uns beneficis més reduïts per kilogram mentre les empreses s’enriqueixen. A això s’hi suma que els pagesos no reben cap tipus de subsidi o ajuda del govern, i, per tant, veuen la seva capacitat adquisitiva reduïda fins que ni tan sols poden pagar els deutes originats pel sistema econòmic de l’agricultura. “Quan la situació és un cicle de desesperació que es retroalimenta, es veuen abocats al suïcidi”, afirma.