El veterà laborista mobilitza els joves amb la promesa “d’una nova forma de fer política” 

No estava previst. Als seus 66 anys, Jeremy Corbyn no tenia pensat presentar-se a les primàries del Partit Laborista, i ni molt menys s’imaginava sortir-ne escollit. I mentre ningú no s’ho esperava, la seva nominació va mobilitzar ràpidament gran part dels votants de les primàries, que el van convertir en líder amb un 60% dels vots. “Els estudiants, la gent que sent que les polítiques convencionals no funcionen, es van organitzar i van votar per Jeremy Corbyn. Això va suposar una gran sorpresa per al Partit Laborista”, explica Steve Coulter, expert en política laborista i acadèmic de la London School of Economics.

La seva elecció ha causat malestar entre les files laboristes, i ha generat una divisió interna al partit sobretot en dues qüestions: el programa nuclear britànic i la intervenció a Síria. Els conservadors, per la seva banda, el creuen inelegible, i intenten desautoritzar-lo pintant-lo com una figura estrambòtica, que es nega a cantar l’himne nacional i simpatitza amb l’Exèrcit Republicà Irlandès (IRA), grup paramilitar d’Irlanda del Nord, i Hamàs. Durant la conferència dels conservadors a Manchester, el primer ministre David Cameron el va acusar “d’odiar els britànics”.

 

QUÈ FA CORBYN TAN ATRACTIU? 

Mentrestant, però, el suport per Corbyn creix. “La raó per la qual és tan popular és perquè la gent està farta de la política. Molta gent pensa que Corbyn és un insurgent i és alguna cosa diferent”, apunta Coulter. El veterà laborista –diputat per Islington Nord des de fa 23 anys– té el suport dels sindicats, dels joves i els milers de nous afiliats al Partit Laborista, atrets per la seva promesa d’introduir “una nova forma de fer política”.

Després d’anys de blairisme i d’un partit laborista arrossegat cap al centre –i sobretot després de la derrota electoral de Milliband al maig, a mig camí entre el centre i l’esquerra–, l’arribada de Jeremy Corbyn s’interpreta com un retorn als orígens ideològics del partit. Les seves idees polítiques es van formar durant els anys 70 i s’han mantingut relativament estables. Corbyn defensa la fi de l’austeritat i les retallades, l’educació i la sanitat públiques, la renacionalització de l’energia i dels serveis ferroviaris.

“La gent està farta de la política. Molta gent pensa que Corbyn és un insurgent i és alguna cosa diferent”

“Corbyn és bo en identificar molts dels problemes actuals, com ara la desigualtat, la manca de competitivitat de la indústria o la mala gestió de les privatitzacions dels ferrocarrils”, argumenta Coulter. Problemes que el Partit Laborista, el partit dels treballadors, hauria de defensar i que havien estat oblidats. El problema, segons Coulter, és que “les suposades solucions radicals de les quals parla són bàsicament dels anys 70, però no sembla tenir idees genuïnament progressistes sobre com fer que el benestar funcioni millor o com fer el sector públic més eficient”. Per als joves, però, les polítiques de Corbyn sonen a nou, i “estan més disposats a donar-li una oportunitat”.

Noves o velles, les idees del líder laborista han reobert el debat polític als problemes que de veritat preocupen a importants sectors de la població. “Jeremy Corbyn dóna suport a moltes de les coses amb les quals estic d’acord i no veig representades en el Parlament”, explica Sam Mckeown, un jove que treballa en una cafeteria de Londres. “Crec que està retornant a la idea del polític com una persona que representa els canvis que la gent vol veure, i no només un polític de professió”, afegeix. Alexandra Stein, una jove que va votar per Corbyn en les primàries, afirmava a The Guardian: “Parla com un ésser humà, sobre les coses que són reals per a mi”.

 

POT GUANYAR LES ELECCIONS?

“Crec que Jeremy Corbyn té bones intencions, i vol retornar als valors del Partit Laborista, però ha de ser realista sobre el progrés a la societat. Si vol guanyar s’ha de moure més cap al centre per no ser atractiu només per l’esquerra i atraure també al centre i als conservadors. Necessitem un partit que doni suport a gent de tots els sectors de la societat”, argumenta Nikki Andrews, graduada en Ciències Polítiques i Relacions Internacionals per la Universitat de Cardiff.

De fet, el sistema electoral bipartidista del Regne Unit fa difícil als partits que s’allunyen de les polítiques de centre guanyar les eleccions. Així ho explica Coulter, que afirma que “la manera de guanyar és ocupar el centre”. Un estudi realitzat pel think tank Demos alerta que encara que Corbyn aconseguís mobilitzar tota la gent jove (18-34 anys) que generalment no vota, això “no seria suficient per guanyar una majoria laborista”. L’anàlisi apunta que els laboristes han de buscar recuperar vots dels conservadors i el Partit de la Independència del Regne Unit (UKIP), cosa que Coulter opina que només s’aconseguirà si el partit retorna a la ideologia de centre.

En tot cas, els britànics no són cridats a votar fins el 2020. Jeremy Corbyn encara té temps d’intentar guanyar-se l’electorat i demostrar si és, o no, possible que un partit amb propostes d’esquerres conquereixi Downing Street per primer cop en molts anys.