La veu de Birendra Krishna Bhadra fa dècades que pica a les portes de les llars de Bengala Occidental. Una vegada a l’any, el llegendari narrador radiofònic desperta les famílies al so de versos sagrats, cançons devocionals i mantres. És el Mahalaya, la invitació a Durga, la deessa mare de l’Hinduisme, a què emprengui el viatge des del mont Kailash fins a la seva llar paterna, la Terra. Un convit diví alhora que homenatge als difunts i preparació del Durga Puja, celebrat set dies més tard.

Durant deu dies, Bengala Occidental –acompanyada d’altres estats del nord-est i est de l’Índia, Bangladesh i Nepal-, és l’epicentre de la celebració anual de la victòria de Durga sobre el dimoni Mahishàsura, poderós monstre búfal. Emblema de la victòria del Bé sobre el Mal, el Durga Puja és també un festival de la collita, el qual beneeix la divinitat com el poder maternal darrere tota la vida i Creació. Arts escèniques, processions i elaborats escenaris on s’exposen les deïtats –els anomenats pandals– alteraran la ja de per si frenètica vida a Calcuta.

El Durga Puja rememora la victòria de la deessa Durga sobre el dimoni Mahishàsura, del Bé sobre el Mal

Ara bé, el trajecte de Durga a la Terra no només comença al mont Kailash sinó també als carrers de Kumartuli, el captivador barri d’artesans de Calcuta. Una quasi claustrofòbica successió d’estrets carrers on s’entrecreuen botigues, residències d’artistes i tallers on prenen forma els ídols i representacions, no només de la deessa mare sinó també dels quatre fills que l’acompanyen. Ganesh, déu amb cap d’elefant i portador de bona sort; Lakxmi, divinitat hindú de la fortuna i riquesa; Sarasvatí, deessa de les arts i les lletres; i Kartikeya, comandant dels déus i sovint representat amb sis caps. Tots ells seran creats a partir d’una estructura bàsica de bambú i palla seca farcida de fang, posteriorment decorada amb colors, vestimentes i ornaments.

Estàtua de Durga en un camió a Kumartuli que la portarà cap al pandal
Mahalaya el 19 de setembre. Vehicles amb les estàtues de les deïtats hindús surten dels tallers d’artesania de Kumartuli en direcció als diversos pandals de la ciutat. Raquel Pérez

 

Ganesh i Lakshmi
Maha Panchami el 25 de setembre. A l’esquerra i amb cap d’elefant, estàtua de Ganeix, déu de la saviesa i portador de la bona sort. Al seu costat, Lakxmi, deessa de la fortuna. Raquel Pérez

 

Kartikeya i Saraswati
Maha Panchami el 25 de setembre. A Durga també l’acompanyen la deessa del coneixement i música Sarasvatí, i el déu de la guerra Kartikeya. Raquel Pérez.

 

LA CALCUTA DELS PANDALS

Dels carrerons de Kumartuli als pandals o escenaris repartits per tota la ciutat. Arribat el Mahalaya, les estàtues són transportades amb els rostres de les deïtats tapats fins a arribar a les citades estructures temporals, construïdes especialment per albergar les representacions dels déus i sovint a imatge d’edificis ja existents –la Torre de Pisa o l’estàtua de la Llibertat en anys anteriors, o el tailandès Temple Blanc de Chiang Rai enguany al Parc Deshapriya-. Altres pandals optaran per altres ambientacions temàtiques, com el futbol a Suruchi Sangha o el submarí de Jagat Mukherjee.

 

Pandal hindu de Chetla Agrani

Maha Sasthi el 26 de setembre. El club Chetla Agrani celebra el seu 25è aniversari amb una deessa esculpida en fusta i que representa la “immortalitat”. Raquel Pérez.

 

Pandal al sud de Calcuta

Maha Sasthi el 26 de setembre. Exterior nocturn d’un altre pandal al sud de la ciutat. Raquel Pérez.

 

L’amplia oferta i diversitat d’escenaris dóna peu a l’anomenat pandal-hopping –salt d’indret en indret-. El Durga Puja no és només una festivitat religiosa sinó també l’esdeveniment social més gran de Bengala. Durant cinc dies, les famílies i grups d’amics viatjaran pels barris de la ciutat per admirar el major nombre possible d’escenaris. De l’antiga Calcuta de Shyambazar a la moderna New Town o la colonial BBD Bagh. Multituds al transport públic, llargues cues per veure les deïtats i perpètues retencions de trànsit; el que convertirà la capital bengalí de vora 5 milions d’habitants en un indret encara més caòtic de l’habitual i animarà a molts grups a emprendre les visites de nit en lloc de dia.

El Durga Puja no és només una festivitat religiosa sinó també l’esdeveniment social més important de Bengala.

Caminar per Calcuta durant el Durga Puja és rodejar-se de gent amb les seves millors gales. De colorits i cuidats saris –vestit tradicional de cos sencer- a impol·luts i blancs kurtas; cuidats estilismes per captar la curiosa mirada d’un breu romanç. Dinàmica desfilada entre casetes i carruatges de menjar per recuperar l’energia en tan llargues jornades de passeig. Gelats, crispetes i cotó fluix de sucre com un dels pocs reclams occidentals entre arroç biryani amb pollastre o cabrit, fideus chowmein, les picants boles d’aigua puchka, els dolços jalebis o el postre de llet misti doi.

 

Home davant d'un pandal a l'àrea de Shyambazar a Calcuta
Maha Saptami el 27 de setembre. Un home observa un dels pandals de l’àrea de Shyambazar. El Puja és sovint tractat com un esport a Bengala Occidental, on milers d’associacions, clubs i famílies competeixen per premis i patrocinis a les construccions més espectaculars. Raquel Pérez.

 

Interior d'un pandal del Durga Puja a Calcuta[email protected] | Hemisfèria
Maha Saptami el 27 de setembre. Interior d’un pandal a Shyambazar. Al fons s’aprecia la deessa Durga –centre- matant al verdós Mahishàsura mentre és custodiada pels seus quatre fills a ambdues bandes. Raquel Pérez.

 

Llaminadures del Durga Puja
Maha Saptami el 27 de setembre. La cultura bengalí estima els dolços. El paan és una fulla de betel que es ven en paradetes de menjar del carrer. Raquel Pérez.

 

Ofrenes a la deessa Durga durant el Ashtami
Maha Ashtami el 28 de setembre. Deliciosos plats vegetarians –cuinats amb oli de mostassa i ingredients com el khichdi o papad– són lliurats per dinar als assistents dels pandals, un dia després de ser oferts a les deïtats. Raquel Pérez.

 

Entre visites a pandals i tardes amb els amics també resta lloc per les celebracions religioses. Amb l’arribada del Maha Ashtami el 28 de setembre la ciutat es prepara per festejar el dia de la victòria de Durga sobre el dimoni. Plàtans, carabasses i cogombres substitueixen el sacrifici del búfal –animal amb què es representa Mahishàsura– que antigament era ofert a la deessa. Alhora, es realitzen adoracions a les armes de Durga o rituals com el Shodashopachar Puja, en el qual nou olles de terracota són empleades per invocar les nou formes de la divinitat. Els més devots celebren també l’anomenat Kumari Puja, ritual on nenes verges són reverenciades com reencarnacions de la “Deessa mare” i tractades com símbol del poder que regula la creació, estabilitat i destrucció a la Terra.

El temps transcorre fins a l’arribada del Bijaya Dashami, últim dia del festival, durant el qual es prepara el retorn de Durga a la llunyana casa dels seus sogres. Entre els diversos rituals per desitjar-li un bon viatge sorprèn el Sindoor Khela, quan les dones hindús casades preparen una ofrena amb fulles de betel, dolços i sindoor –tradicional pols cosmètic de color vermell o taronja fet a base de cúrcuma i que representa l’estatus de dona casada-. Amb aquest últim tocaran els peus de l’ídol de Durga i el seu front, alhora que li oferiran les fulles i situaran els dolços a la boca de la divinitat, per després posar la pols restant al front i pómuls de les altres dones casades i els propis.

 

Dona amb sindoor a la cara durant el Durga Puja
Bijaya Dashami el 30 de setembre. Feministes com la Premi Sájarov  Taslima Nasrin assenyalen la cara fosca i patriarcal de la tradició: celebra l’existència de la dona com companya d’un marit, i exclou a les no-casades, vídues o divorciades. Raquel Pérez.

 

Bijaya Dashami el 30 de setembre. El vibrant i colorista ritual és cada vegada més popular a les àrees urbanes de Bengala Occidental. Raquel Pérez.

 

Homes carreguen la deessa Durga cap a un camió
Bijaya Dashami el 30 de setembre. Homes desmunten els ídols d’un temple a Shyambazar, els quals seran portats en processó cap al riu Hooghly, on seran enfonsats com marca la tradició. Raquel Pérez.

 

Encara amb les vermelloses restes del sindoor als rostres i mans, la ciutat es prepara per acomiadar-se de les divinitats. Amb cura i destresa, les efígies són traslladades en una processó cap al mar o el riu –l’Hooghly, en el cas de Calcuta-, on se submergiran. Les pintures es dissoldran, les llàgrimes brotaran dels ulls de les persones més devotes i, mentre Durga retorna al mont Kailash amb Shiva, els assistents recordaran les promeses i resolucions que han promès realitzar una vegada finalitzades les festes. “Ho faré després del Puja”, s’escolta tímidament com a planificació de l’esdevenir futur.