TEL AVIV. “Israel estima les guerres. Les necessita. No fa res per prevenir-les i, a vegades, les instiga. No hi ha cap altra manera de llegir l’informe de l’interventor de l’Estat sobre la guerra de Gaza del 2014, i no hi ha cap altra conclusió més important per extreure’n”. Amb aquesta contundència es referia dijous 2 de maig el periodista del diari Haaretz Gideon Levy a l’informe de 200 pàgines que durant els últims dos anys i mig ha estat elaborant Joseph Saphira, el Defensor del Poble a l’Estat d’Israel, sobre la presa de decisions i la preparació de Tel Aviv abans de llençar l’ofensiva sobre la Franja de Gaza l’estiu del 2014.

En un moment en què alguns ja comencen a especular amb una nova escalada de tensió entre l’Estat d’Israel i Hamas amb l’arribada de la primavera, i amb els vents ultranacionalistes bufant amb força d’ençà que Donald Trump va prendre el relleu d’Obama a la Casa Blanca, l’informe de Saphira publicat a inicis de març no comportarà dimissions. Tanmateix, sí que deixa al descobert la mala gestió que va fer del conflicte el premier israelià, Benjamin Netanyahu, de la mà de l’exministre de Defensa Moshe Ya’alon, amb l’aleshores cap de les Forces de Defensa d’Israel (FDI), Benny Gantz, i el llavors Assessor de Seguretat de Netanyahu i actual cap del Mossad, Yossi Cohen.

 

MANU MILITARI

En primer lloc, l’informe de Saphira observa que el gabinet de seguretat encarregat de bregar amb l’afer no va intentar, en cap moment, apaivagar l’olla a pressió en què s’havia convertit la Franja de Gaza per altres canals que no fossin els estrictament militars. En aquest sentit, malgrat que ja l’any 2013 els serveis de seguretat els haurien advertit que la dura crisi humanitària que assolava Gaza i la mala situació en què es trobava Hamas podrien traduir-se en greus conseqüències per a l’Estat d’Israel, l’assumpte va ser ignorat i no hi va haver cap intent de rebaixar la tensió a la Franja abans que la situació pogués ser insostenible.

Tant és així, que l’informe resa en tres ocasions com Ya’alon va assegurar, després d’haver esclatat la guerra, que el conflicte es podria haver evitat si l’Estat d’Israel hagués pres a temps les mesures pertinents per frenar la pèssima situació en què es trobava immersa la paupèrrima població de la Franja, condemnada a una perpètua crisi econòmica i a unes infraestructures bàsiques col·lapsades.

 

Cartell Gaza

Benvinguts al control fronterer d’Erez, enuncia el cartell. Abel Cobos

 

OBJECTIUS INCOMPLERTS

Més enllà de reprovar l’estretor de mires del gabinet de seguretat en el seu camí cap a un conflicte previst i anunciat, l’informe també sosté que la seva preparació per afrontar-lo va ser completament deficient. Així, Saphira manifesta que les FDI no disposaven ni d’una estratègia ni d’una preparació adequades per acomplir amb el principal objectiu de la seva intervenció militar a Gaza, això és, destruir els túnels de què disposava el braç armat de Hamas per accedir a l’Estat d’Israel des de la Franja. En aquest sentit, no va ser fins al mateix juliol del 2014, quan els timbals de guerra ja feia dies que ressonaven, que el cos d’enginyers de l’exèrcit va començar a definir les directrius sobre com afrontar una intervenció tan específica.

Les FDI no disposaven ni d’una estratègia ni d’una preparació adequades per acomplir amb el principal objectiu de la seva intervenció militar a Gaza

En aquesta mateixa línia, l’informe recull que les forces aèries tampoc disposaven de la capacitat per dur a terme una intervenció efectiva i que malgrat els advertiments en aquesta direcció de l’aleshores Cap d’Estat Major de l’aviació i d’altres membres del gabinet de seguretat, que indicaven que bombardejar túnels des de l’aire podria ser contraproduent, Tel Aviv va decidir tirar pel dret i donar-hi llum verda. A més a més, l’informe exposa que la intel·ligència militar i el Shin Bet -el servei de seguretat interior- no van passar a considerar els túnels de Hamas un prioritat fins a principis del 2015, és a dir, mesos després d’haver acabat una guerra per esborrar-los del mapa.

Així les coses, Saphira revela que l’Estat d’Israel també va fracassar en el seu intent de destruir els túnels –i consegüentment, de justificar la guerra-, ja que només se’n van aconseguir destruir la meitat a un cost molt elevat: més de 18.000 cases destruïdes, gairebé un centenar d’instal·lacions mèdiques malmeses, més de 2.200 morts -dues terceres parts dels quals, civils- i més d’onze mil ferits a la balança palestina; per 67 soldats i sis civils morts a la banda israeliana.

 

INFORMACIÓ OPACA

D’altra banda, l’interventor de l’Estat també acusa Netanyahu i Ya’alon d’haver amagat informació sensible a la resta de membres del gabinet de seguretat. En aquest sentit, documenta que, durant els mesos previs a l’esclat del conflicte, el Shin Bet ja sospitava que el braç armat de Hamas podria dur a terme un atemptat a curt termini fent ús, presumiblement, dels túnels que connecten la Franja amb l’Estat d’Israel. El fet, però, que aquesta informació no es traslladés formalment a la resta de membres del gabinet fins a poques hores abans que es cregués que s’anava a produir l’atac, no va deixar marge de maniobra a la resta d’integrants per debatre i participar de forma efectiva en la presa de decisions.

 

mur de Gaza i no diplomàcia

Detall dels filferros que coronen el mur de Gaza. Abel Cobos

UNA CAPSA DE SANG

Segons recollia Shlomi Eldar en el portal on-line Al-Monitor, el de Saphira ha estat el primer informe elaborat per un alt funcionari israelià que traça una relació directa entre el setge imposat a la Franja de Gaza d’ençà que Hamas va guanyar-hi les eleccions el 2006 i va monopolitzar el poder el 2007, i la creixent força militar de l’organització islamista.

Hass: “la majoria d’israelians només pensen dins d’una capsa, una capsa de sang”

La periodista Amira Hass, al seu torn, se sorprenia en un article a Haaretz que l’interventor de l’Estat hagi fet el pas de criticar que “no es fes cap esforç per trobar una alternativa diplomàtica” a una guerra que suposa “una continuació de la política d’Israel de negar els drets de l’Altra”. El problema, assenyala Hass, és que “la majoria d’israelians només pensen dins d’una capsa, una capsa de sang”.

 

revista hemisferia banner