BOSTON. Un home en cadira de rodes visita un cop al mes el memorial als veterans de la guerra de Corea a Washington, DC. Els soldats que fan guàrdia davant del monument es quadren davant l’home que, impecablement vestit i amb totes les insígnies militars preses a la solapa de la jaqueta, els saluda i els explica experiències de la guerra. Aquest veterà de l’exèrcit va perdre un braç i una cama a Corea, “corrent els riscs d’un soldat”, però no dubta en afirmar l’orgull que sent “per haver lluitat pel meu país”.

La majoria de ciutats estatunidenques compten amb monuments d’homenatge a l’exèrcit, i cada 11 de novembre es commemora el Veterans Day, celebració nacional des de 1947 on s’honoren totes les persones que han servit en l’exèrcit. Durant els partits de qualsevol esport, sempre hi ha una pausa durant la qual es lloa el valor dels veterans, que s’aixequen per rebre els aplaudiments entusiasmats del públic.

Un 7,3% de tots els estatunidencs que vivien el 2014 havien servit en l’exèrcit en algun moment de les seves vides

El fort sentiment patriòtic dels Estats Units impulsa el reconeixement públic d’aquells que han defensat els interessos del país en el camp de batalla, així com una motivació gens desdenyable entre la població a formar part de les forces armades. De fet, el Departament d’Afers de Veterans xifrava el total de veterans de les forces armades entre la població del país en 22 milions de persones l’any 2014. Si s’afegeix a aquesta xifra el nombre de personal militar actiu durant el mateix any, es veu que un 7,3% de tots els estatunidencs (el 13,4% dels homes i el 1,4% de les dones) que vivien el 2014 havien servit en l’exèrcit en algun moment de les seves vides.

 

QUATRE ANYS A L’EXÈRCIT A CANVI D’UNA CARRERA UNIVERSITÀRIA

Un cop retirats de l’exèrcit, el govern proporciona als veterans una pensió, ajudes amb la vivenda, assessoria laboral i assistència mèdica i educativa. En un país on el deute estudiantil va superar els 1,3 bilions de dòlars el gener de 2016, les facilitats per accedir a la universitat són un dels principals motius pels quals molts joves decideixen entrar a formar part de l’exèrcit. És el cas de Pierre Darius, actualment agent dels Serveis Veterans a Boston, que va servir a bord d’un destructor de la Marina dels Estats Units (U.S. Navy) entre el 2009 i el 2013.

Darius havia acabat les classes i no podia trobar una feina que li permetés liquidar el deute que havia contret per pagar-se els estudis. “Així que vaig pensar en unir-me a l’exèrcit durant quatre anys, perquè així quan sortís podria continuar estudiant, i el govern pagaria la meva matrícula”, explica. El Departament d’Afers de Veterans també li va proporcionar una pensió per pagar el lloguer i la manutenció durant el temps que va estar estudiant al Bay State College de Boston.

 

Memorial Veterans Washington DC

Els visitants homenatgen els veterans de la Guerra del Vietnam deixant flors i altres objectes de valor sentimental als peus del seu memorial. CAROLINA AÑAÑOS

 

Ell ha tingut sort, diu, perquè després del seu pas per l’exèrcit ha tingut una vida “més o menys normal”. Molts veterans, sobretot els que han servit a les forces armades durant un període llarg, es troben amb tot tipus d’obstacles quan tornen a la vida civil. Entre d’altres, pateixen trastorns mentals, abús d’alcohol i drogues, trobar-se sense sostre i una alta taxa de suïcidis: cada dia del 2014 es va suïcidar una mitjana de 20 veterans.

 

DE LA GLÒRIA DE L’EXÈRCIT A LA MISÈRIA DEL CARRER

“Érem al camp de batalla i ens deien ‘sortireu als llibres d’història, i us cuidarem quan torneu a casa’”, proclama Herold Noel, que va combatre a la guerra d’Iraq. “Veus el Jeep vermell d’allà?” denuncia, assenyalant un cotxe aparcat a un carrer de Brooklyn, “allò és casa meva”. La seva història és el fil conductor del documental When I Came Home, que explica les dificultats que pateixen els veterans a l’hora d’aconseguir les ajudes que el Departament d’Afers de Veterans els va prometre en el seu dia.

Segons l’Annual Homeless Assessment Report del 2015 que elabora el govern, durant una sola nit de gener d’aquell mateix any hi havia 47.725 veterans sense sostre a tot el país, que constituïen l’11% de tota la població sense llar. El 24% es trobava a Califòrnia, l’estat que engloba més exmilitars sense sostre; un 8% estava a Florida, un 5% a Nova York i un altre 5% a Texas.

El 80% de les dones que serveixen a l’exèrcit han patit assetjament sexual, i el 25% han estat sexualment agredides

Molts veterans pateixen l’impacte personal d’haver servit en l’exèrcit: discapacitats físiques i mentals o l’abús de drogues i alcohol els dificulten trobar i mantenir una feina, cosa que a la seva vegada impossibilita pagar el lloguer o l’hipoteca. Darius apunta que alguns “no estan acostumats a tenir cura de si mateixos”, ja que “quan estàs a l’exèrcit, no passa res si et gastes tota la paga en un dia perquè t’alimenten i tens un lloc on dormir”.

 

Homeless Boston

L’any 2015, més d’un de cada deu adults sense llar eren veterans de l’exèrcit. CAROLINA AÑAÑOS

 

El problema més gran, però, són els trastorns mentals: “molts veterans són inestables, pateixen trastorns de personalitat o d’estrès posttraumàtic”, insisteix  Darius. En el cas de les dones, s’hi afegeixen els traumes d’haver patit agressions sexuals. Segons dades de l’Institut Nacional de Salut (NIH), el 80% de les dones que serveixen en l’exèrcit han patit assetjament sexual, el 25% han estat sexualment agredides i moltes denuncien haver estat estigmatitzades per ocupar un espai tradicionalment masculí o tractades com a objectes sexual per estar en minoria.

Els Serveis Veterans, on treballa Darius, és un dels diversos organismes que intenten ajudar-los quan es troben en risc d’exclusió social. “Si no tenen llar, els associem amb un centre d’acollida i en general els podem assignar 176 dòlars al mes, que no és molt però que els permet comprar-se coses com pasta de dents”, explica. També els assisteixen quan no poden assumir el lloguer del pis on viuen. Malgrat tot, aquestes ajudes semblen insuficients, i molts veterans sense llar culpen les institucions de la seva situació, i denuncien que no els han donat una assistència sanitària i laboral eficaç.

“Al país li importa, però a la vegada no li importa”, denuncia Wanda Borders, una veterana de la guerra d’Iraq que també es va quedar sense sostre, a When I Came Home. Els solemnes monuments i celebracions d’homenatge a l’exèrcit contrasten amb la precarietat dels milers de veterans que malviuen al carrer, una de les conseqüències nacionals de les guerres dels Estats Units.