En sortir de l’estació de trens d’Agra, la capital històrica de l’Índia coneguda per albergar el famós Taj Mahal, un allau de conductors d’auto-rickshaws s’abalança sobre tota aquella persona que porti maletes o sembli estrangera. D’entre la multitud de conductors, vaig decidir-me per un d’ells que m’oferia un bon preu sense la necessitat de regatejar exageradament. Ell, però, em va deixar amb un altre conductor; l’encarregat de dur-me al lloc on deixaria les maletes en consigna.

Després d’un trajecte conversant, el conductor, de nom Kaka i de 56 anys d’edat, em va oferir un tour per tota Agra a canvi de 900 rupies. Després de regatejar i rebaixar el preu a 700 rupies, vaig accedir-hi. Durant tota la ruta, a part de visitar els monuments més emblemàtics, em va portar a veure diferents botigues, per les quals no vaig mostrar gaire interès. Després de passar gairebé un dia junts, Kaka va accedir a ser entrevistat.

 

Ets conductor d’auto-rickshaws per vocació?

M’agrada conduir, hi porto 36 anys treballant. A més, he de viure d’alguna forma. Tinc cinc fills, amb edats dels 18 als 10 anys, tots estudien i he de pagar la seva educació. I tampoc no és que sàpiga fer res més.

Bé, tampoc no és qüestió de treure-li cap mèrit: saber conduir bé a l’Índia és difícil!

Per què difícil?

No seguiu les normes de trànsit, a Europa les carreteres són més endreçades.

Aleshores no és difícil, només diferent.

L’auto-rickshaw és de la teva propietat, o pertany a alguna empresa?

No en tinc la propietat, no. Una empresa em contracta com a conductor i jo tan sols en puc fer ús. No tinc cap dret sobre l’autorickshaw, però sí plenes responsabilitats: si li succeeix alguna cosa, en sóc jo el màxim responsable.

Un tour costa 900 rupies. Quantes són per tu i quantes per a l’empresa?

De les 900 rupies (12 euros) que guanyo en unes set o vuit hores de treball, jo em quedo amb 75 (un euro), la resta és per a l’empresa.

Tot i així, cobres un sou fixe?

Jo visc de les propines, que no solen passar les 50 rupies (70 cèntims). En comptades ocasions m’han arribat a donar 100 rupies (1,14 euros).

És a dir, que si un dia no tens clients, no el cobres?

No.

Creus que és just que l’empresa es quedi un tant per cent tan elevat?

No ho sé. Hi ha gent que està pitjor, suposo. Jo visc així, no m’he de plantejar aquestes coses.

Abans de parlar amb tu, vaig haver de negociar el preu del viatge amb un company teu. Qui és?

És una espècie d’administrador i coordinador. Ell regateja, busca preus i mira quant està disposat a pagar el client. L’estudia i després el condueix cap a un de nosaltres, que serà l’encarregat de vendre-li el tour si l’administrador creu que el client dóna el perfil.

Per tant, formeu tots part de la mateixa empresa?

No tots, però sí la majoria. També hi ha altres empreses que ens fan competència directa, com les de taxis, que ofereixen el mateix servei però amb cotxes.

Durant el trajecte m’has dut a moltes botigues. Cobres comissió?

No, però tinc un tracte amb elles que ens beneficia als dos. L’empresa propietària de l’auto-rickshaw no paga la benzina, l’hem de pagar de la nostra butxaca. Per això, si porto turistes a les botigues i estan més de cinc minuts a l’interior, em donen un val per la benzina, i així no l’he de pagar del meu sou.

 

Després de la breu estada a Agra vaig anar a Jodhpur, a l’estat del Rajasthan. Allà vaig interessar-me per comprar espècies, una de les principals exportacions de la ciutat. Vaig anar a la botiga de l’Abdul, de 42 anys, i li vaig preguntar el preu d’un sobre de cardamom. Encara que a l’embolcall deia que costava 400 rupies, ell me’l venia per 175.
Abdul a la seva botiga d'espècies a Jodhpur
Abdul a la seva botiga d’espècies, Jodhpur. ABEL COBOS

 

A l’embolcall diu que costa 400, per què 175?

Perquè véns sol. Si t’hagués apropat un auto-rickshaw et costaria el preu que està escrit. És una forma d’augmentar el negoci: ell em porta clients, jo li dono comissió sense perdre ni una rupia, ja que són els clients qui paguen l’increment.

I aquest tracte el tens amb un conductor en particular, o amb una empresa d’auto-rickshaws?

Amb un conductor de confiança. No hi ha empreses d’auto-rickshaws amb finalitat turística a Jodhpur, aquí tu vas a casa d’algú que en sigui propietari i el llogues. Normalment els conductors han de pagar unes 200 rupies per dia (2,70 euros). La resta del que guanyin és per ells.

Quants diners costa un auto-rickshaw?

Que jo sàpiga, unes 200.000 rupies (2.700 euros) si és nou. Però en pots trobar de més barats de segona mà.

A Agra hi havia una empresa d’auto-rickshaws que contractava conductors i els pagava una petita quantitat per portar a turistes a fer un tour, és un fet comú a l’Índia?

Sí, però només a algunes grans ciutats i a punts molt turístics. Als monuments i estacions de tren munten barricades d’auto-rickshaws i intenten convèncer els estrangers de pujar al seu vehicle. Això és pur teatre, ja que cap dels cotxes és seu i tots formen part de la mateixa empresa, però dóna la sensació que són diferents individus regatejant i lluitant per un mateix client.

Així doncs, el model de turisme a Jodhpur és menys abusiu?

Depèn. Jodhpur és més petita i no hi ha cap gran empresa perquè sempre s’ha utilitzat el mateix sistema. Però així com aquí moltes persones treballen pel seu compte, a les grans ciutats no tots els conductors són explotats per una empresa, també n’hi ha que treballen en llocs no turístics i, o bé són propietaris, o bé el lloguen, però només atenen a gent autòctona i per això guanyen un sou just.

Consideres que el turisme és un problema?

No, el turisme és bo. Gràcies a ell, jo puc exportar espècies (riu). Però els turistes porten diners i algunes persones veuen en els llocs massificats d’estrangers una oportunitat de negoci i els és igual si estan abusant dels seus treballadors mentre obtinguin benefici. El problema no és l’arribada de turistes; són els empresaris, que no pensen en les persones.