TILBURG (Països Baixos). Rubens, Vermeer, Hals. Algunes de les obres artístiques més importants del Segle d’Or dels Països Baixos s’exposen al Rijksmuseum, Amsterdam. Obres, però, que en alguns casos també reflecteixen el tracte despectiu cap a determinats col·lectius a l’època. Fins a 300 títols i 23 descripcions contenen termes ofensius, degradants o deshumanitzants, com negro (forma despectiva que utilitzaven els blancs per cridar els esclaus negres) o eskimo (nom amb connotacions discriminatòries en referència a pobles com l’Inuit o el Yupik). Ara el Rijksmuseum substitueix aquests termes en el marc del projecte d’Ajustament de Terminologia Colonial.

Els casos en què el títol és part del treball original, aquest es mantindrà al costat del nou títol, explica Martine Gosselink, Cap del Departament d’Història del museu, en resposta a les crítiques per voler “censurar i canviar la història”. En els casos en què el títol es va afegir més tard, que són la majoria, l’original es podrà consultar en els registres i a Internet.

Hawthorne: “L’Edat d’Or del país només va ser possible per la subjugació social, política i econòmica de grans sectors del món”

De fet, que els noms originals siguin accessibles és molt important: el canvi no pot ser un punt final, sinó que ha de donar peu a una “conversa inclusiva i crítica sobre la història” explica Camilla Hawthorne, manager de Black Europe Summer School i investigadora en temes de racisme, diàspora africana i llegats colonials a Europa. Aquest projecte del Rijksmuseum és fruit de “dècades de lluita de les persones negres dels Països Baixos, incloent els afrodescendents de les antigues colònies del Carib”. És una oportunitat per entendre que l’Edat d’Or del país només va ser possible per la “subjugació social, política i econòmica de grans sectors del món”.

IMG_5673El Rijksmuseum posseeix la col·lecció més famoses del Segle d’Or neerlandès. Maria Rubal

 

Que el museu es converteixi en un espai per a la formació és més important que el canvi de terminologia en sí, ja que l’esclavatge i el colonialisme no només es reflecteixen en els textos sinó en les pròpies obres, recorda Hawthorne. A més, tot i que “eliminar determinats termes del llenguatge quotidià fa que quan apareixen cridin més l’atenció, aquesta no és una solució definitiva: els racistes trobaran noves paraules per expressar-se”, explica la lingüista Tessa van Charldorp, de l’Institut Lingüístic d’Utrecht.

Sigui com sigui, el projecte d’Ajustament de Terminologia Colonial forma part d’un debat més ampli en la societat neerlandesa, acompanyat d’altres projectes d’emancipació com el moviment contra el “Swarte Piet”, un patge negre que ajuda Sant Nicolau a repartir els regals nadalencs. Com explica Hawthorne, el debat és necessari per resoldre la “profunda tensió entre la pròpia imatge del país com a progressista -en particular pel que fa a certes polítiques sobre gènere i sexualitat-, mentre es refuta entaular una conversa seriosa sobre la penetració del racisme i la xenofòbia d’innumerables maneres”.