La manca de regulació i la recerca del màxim benefici han fet del turisme massiu i descontrolat una activitat econòmica que perjudica l’entorn on actua i les persones que hi habiten. En algunes latituds, els lloguers pugen i els residents es veuen forçats a marxar. En d’altres, es posa en perill l’equilibri i la supervivència d’ecosistemes o la conservació de monuments històrics.

Amb motiu del Dia Mundial del Turisme, des d’HEMISFÈRIA ressaltem sis indrets de diferents continents que, per motius diversos, han emprès mesures per començar a controlar els efectes perjudicials d’un fenomen global.

 

KOH TACHAI, L’ILLA QUE NO VOL TURISTES

L’octubre del 2016, el govern tailandès va decidir prohibir indefinidament el turisme a l’illa de Koh Tachai, al mar d’Adaman, per tal de protegir els seus coralls, flora i fauna. El tancament es va dur a terme per rehabilitar el medi ambient de la zona, abans que els danys ocasionats per la massificació turística fossin irreversibles. Fins aleshores, Koh Tachai s’havia convertit en un dels centres de busseig més famosos del país.

En paraules del director general de Departament de Parcs Nacionals, Fauna i Flora de Tailàndia, Tunya Netithammakul: “Koh Tachai s’ha fet popular entre els turistes tailandesos i estrangers, això ha suposat una gran saturació i degradació dels recursos naturals i del medi ambient. Hem hagut de tancar-la abans que els danys siguin irreparables“.

El tancament es va dur a terme per rehabilitar el medi ambient de la zona, abans que els danys fossin irreversibles

El vicedegà de la facultat de pesca de la Universitat de Kasetsart (Bangkok), Thon Thamrongnawasawat, explica que l’illa podia allotjar fins a 70 persones, però que sovint el nombre de visitants superava el miler, afegint-hi paradetes de menjar a la platja i vaixells turístics propers al litoral.

 

MACHU PICCHU, UN LLEGAT MIL·LENARI EN PERILL

L’afluència descontrolada de visitants ha deixat el Machu Picchu en una situació de risc. Així ho va posar de manifest la UNESCO, quan l’any 2015 va estar a punt d’incloure la mil·lenària ciutadella inca en el seu llistat de patrimoni mundial en perill. Des d’aleshores, el govern peruà va començar a endurir-ne les condicions d’accés.

Aquell mateix any, les autoritats estatals van xifrar en 2.500 el màxim de visites diàries que podia rebre la ciutadella per prevenir la seva degradació. Els objectius no es van assolir. Una mitjana de 3.682 persones van ingressar diàriament al Machu Picchu el 2016, arribant als 7.000 visitants en les èpoques de major afluència.

Turistes selfies Machu PicchuEntre les noves mesures, s'obliga els turistes a contractar tours per controlar les entrades i evitar saturacions. Alba Crespo

 

Enguany, els horaris d’obertura s’han reduït a dues tandes diàries, fent obligatòria la visita amb tours guiats i una ruta fixa. D’aquesta manera, les autoritats pretenen reduir la pressió que pareix el recinte arqueològic, evitant que els turistes hi romanguin més de quatre hores i la ciutadella se saturi. Abans d’aquesta mesura, qualsevol podia passejar lliurement per les runes sense existir un límit temporal.

Tot i que l’any 2017, la UNESCO decidís no catalogar el Machu Picchu de patrimoni mundial en perill, les xifres no són tranquil·litzadores. L’arribada de turistes nacionals va augmentar un 14% entre 2015 i 2016, mentre els estrangers ho van fer en un 10%. En total, més de 1.200.000 persones van trepitjar les pedres mil·lenàries de la ciutadella, 860.000 d’elles no eren peruanes.

 

SEYCHELLES, ATURAR ELS GRANS HOTELS

Aquest arxipèlag situat al nord-est de Madagascar és conegut per les seves platges de sorra blanca i aigües cristal·lines. Un tret que, amb la connivència de l’acció pública i privada, ha fet crèixer el sector turístic fins al punt que l’any 2016 la República de les Seychelles va rebre 304.000 visitants, una xifra que triplica la població resident. Es calcula que l’impacte directe del sector sobre el PIB voreja el 60%, amb unes xifres similars en termes d’ocupació.

El govern busca protegir la natura i potenciar els petits establiments turístics gestionats per població autòctona

Davant d’aquesta situació, el president del país, Danny Faure, va estendre fins l’any 2020 la moratòria en la construcció de grans hotels i complexos turístics aprovada l’any 2015 pel seu predecesor. Així, el país no permet construir nous hotels amb més de 25 habitacions. Aquesta mesura, però, exclou els 18 macroprojectes turístics -amb 4.000 noves habitacions- aprovats amb anterioritat a la moratòria.

Segons les tesis governamentals, la mesura té dos objectius principals. El primer, evitar la degradació de la flora i la fauna terrestre i marina del país. El segon, potenciar els petits establiments turístics gestionats per ciutadans autòctons, per tal que el rèdit econòmic de l’atractiu turístic de l’arxipèlag reverteixi en les butxaques dels petits negocis locals.

 

ÀMSTERDAM, RETORNAR LA CIUTAT ALS RESIDENTS

“Correm el risc de convertir-nos en la Venècia del nord si no actuem ja”. Tiers Bakker, regidor socialista de l’ajuntament d’Àmsterdam, resumia a principis d’any la situació en què es troba la capital holandesa. Una ciutat de 850.000 habitants, que l’any 2016 va rebre prop de 17 milions de visites, cinc més que al 2011.

Carrer d'Àmsterdam ple de turistes al nadal17 milions de turistes van visitar Àmsterdam l'any 2016, una xifra rècord. ELIAS EHMANN

 

La darrera mesura plantejada per l’ajuntament per revertir aquesta situació és crear un impost fix de 10 euros per cada nit que un turista s’allotgi al centre de la ciutat.  Aquesta quantitat s’afegiria a l’actual taxa turística del 5% del cost de l’habitació. Així s’espera desincentivar el turisme de borratxera, especialment al Barri Roig i les seves rodalies que són les zones on més es concentren els visitants.

 

GALÁPAGOS, PRESERVAR L’EVOLUCIÓ DE LES ESPÈCIES

Els ecosistemes que va inspirar la teoria de l’evolució darwiniana podrien perdre el seu equilibri per l’acció humana. La manca de control sobre el turisme és un dels factors explicatius d’aquest fenomen. Segons la UNESCO, el creixement turístic és en si mateixuna de les principals amenaces” per a la flora i la fauna de l’arxipèlag i, alhora, en potencia d’altres com la importació d’espècies foranes i l’augment de la població, incentivat per aquesta creixent activitat econòmica.

Tot i les iniciatives governamentals, Galápagos segueix acollint més turistes del què és recomanable per conservar la seva flora i fauna

L’any 2013, el govern equatorià va introduir una sèrie de mesures per controlar l’arribada de turistes. Així, el turista s’ha de registrar en una web estatal informant, entre d’altres coses, sobre les dates d’entrada i sortida al país, el període d’estada a l’arxipèlag i el lloc exacte d’allotjament. També es paga una taxa turística de 20 dòlars i s’han incrementat els controls sobre l’equipatge per evitar malmetre la fauna i la flora.

Els preus per entrar al parc natural varien depenent de l’edat i la procedència del visitant. Així, un turista major de 12 anys no resident a l’Equador paga 100 dòlars, mentre una persona que resideixi o tingui la nacionalitat del país només en paga sis. Tot  i així, segons el darrer informe governamental, gairebé 250.000 turistes van visitar l’arxipèlag l’any 2015, una xifra que ha crescut un 4% respecte el 2014 i s’ha doblat en vuit anys. D’aquests, un 69% eren estrangers. L’any 2005, diferents col·lectius locals reivindicaven que l’arxipèlag no podia rebre més de 100.000 visites  sense impactar negativament en la seva fauna i flora. Una dècada després, la xifra es duplica.

 

BHUTAN, MÀ DE FERRO PER CONSERVAR LA TRADICIÓ

Aquest regne de majoria budista ubicat a la serralada de l’Himalaia compta amb una de les regulacions més estrictes en l’accés de turistes per tal de mantenir la sostenibilitat del seu patrimoni cultural i natural, ja que més d’un 80% de la seva àrea són boscos. L’estricta normativa és un factor fonamental en la sostenibilitat social i ecològica del model turístic del país.

L’única manera en què els turistes poden accedir-hi és contractar un ‘pack’ turístic amb operador local homologat pel govern. El pagament s’efectua abans d’entrar al país -un import que ronda els 200 dòlars diaris- i inclou el servei d’un guia local, l’allotjament, la manutenció i les visites. L’itinerari també és elaborat per l’Estat.

monasteri budista de Taktshang al Bhutan Bhutan és un dels països amb un major control sobre l'accés de turistes. CHARLES BETITO