Kènia es va paralitzar. La Cort Suprema va determinar el passat 1 de setembre que es repetirien les eleccions celebrades tres setmanes abans per possibles irregularitats. Tot el país estava pendent d’aquesta decisió: es tornaria a votar en 26 d’octubre. Kibera, el barri de barraques més gran de tota l’Àfrica, va embogir en conèixer la notícia. Veien en la convocatòria de noves eleccions l’oportunitat de revertir la seva situació d’extrema pobresa.

La sentència judicial recorre el resultat dels comicis celebrats el 8 d’agost, què estarien carregats de polèmica i tensions com ja havia passat en eleccions anteriors. Tot i que es van presentar un total de vuit persones, més del 99% dels vots van ser per a dos candidats i les seves respectives coalicions. Uhuru Muigai Kenyatta (54.17%), del Partit de Jubilee  i Raila Odinga (44.94%), de la National Super Alliance (NASA).

 

INDEPENDÈNCIA I NOVA DOMINACIÓ

El retrat de l’actual president de Kènia, Uhuru Muigai Kenyatta  penja de l’entrada de totes les universitats de Nairobi. També es pot trobar a les sucursals bancàries. Inclús en altres negocis, com supermercats o hospitals. Aquesta quasi admiració es justifica, principalment, perquè és el fill del primer president de la Kènia independent, Jomo Kenyatta. El pare va ser l’activista més rellevant en la lluita per la independència del país respecte de la Gran Bretanya, ara fa 54 anys.

 

 

Kenyatta pare va ser primer ministre entre 1963 i 1964 i, després, va presidir el país durant 14 anys, fins que va morir. Kènia pretenia ser una república democràtica, però va quedar-se a mig camí. La Unió Nacional de la Kènia Africana (KANU), partit liderat per Kenyatta, només va fer front a un incipient intent d’oposició de la mà de Jaramogi Oginga Odinga, pare de l’actual líder de l’oposició. Odinga, vicepresident de la KANU durant els seus tres primers anys, va separar-se’n per crear un partit més a l’esquerra. Aquest va ser prohibit ben aviat i Odinga, empresonat. Cap altre partit, a banda de la KANU, va presentar-se a les eleccions fins a la mort de Jomo Kenyatta.

 

ELS KIKUYU CONTRA ELS LÚO

L’eix esquerra-dreta, que ordena les preferències polítiques en molts països, a Kènia es dilueix. El criteri principal per votar un candidat és la seva ètnia. L’actual president del govern, de l’ètnia kikuyu, obté bona part dels seus vots gràcies al 22% de la població que en forma part. El mateix passava al seu pare, que es va enfrontar a Odinga, de l’ètnia dels lúo. El clivatge ètnic que enfrontava el país els anys 60 i 70, es manté avui en dia amb els fills d’ambdós líders.

El pare de l’actual president va governar Kènia durant 14 anys, fins la seva mort, sense haver d’enfrontar-se a cap oposició real

Tot i això, cal dir que el Partit de Jubilee, amb Kenyatta fill com a líder, s’autodefineix com a un partit de centredreta, de caràcter nacionalista i conservador. D’altra banda, la NASA es considera de centreesquerra. Així, l’eix esquerra-dreta no és inexistent, però la divisió ètnica és el principal condicionant del vot. Sovint, fins i tot, l’únic factor a tenir en compte. A Kènia hi ha 40 grups ètnics més, que es posicionen a favor d’un líder o un altre en funció dels seus interessos, tot i que el vot dels membres de la comunitat és acordat.

 

Kènia Kibera ètnia lúoA Kibera, la majoria de la població és de l'ètnia lúo i dóna suport al candidat opositor. Elisabet Ficapal

 

Els lúo, que són partidaris d’Odinga i representen aproximadament un 13% de la població, van tenir un gran protagonisme en les eleccions del 8 d’agost. L’aspirant a president va assegurar, un cop els vots van ser escrutats, que hi havia hagut irregularitats en els comicis. Tot i que els observadors internacionals van declarar que es va fer un recompte legal, el líder de l’oposició va negar-se a acceptar els resultats.

Les sospites de corrupció van començar quan Christopher Msando, el cap d’informació, comunicació i tecnologia de la Comissió Electoral i de Límits (IEBC)  va ser assassinat. La seva mort va ser anunciada el 31 de juliol, just una setmana abans de les eleccions. “Msando va morir estrangulat i tenia diverses incisions al seu braç dret”, va declarar el cap de patologia del Govern, Johansen Oduor. Va ser torturat abans de morir, i de moment se’n desconeixen els responsables.

 

LA CRISI DEL 2007-08

El conflicte generat enguany és diminut comparat amb el que va derivar de les eleccions del 2007. El preu de la crisi humanitària, política i econòmica de les eleccions d’aquell 27 de desembre van ser 1.400 assassinats i més de 600.000 desplaçats segons les Nacions Unides. Igual que en aquests comicis, l’aleshores líder de l’oposició Raila Odinga va acusar de corrupció el vencedor, Mwai Kibaki. En aquella ocasió, els observadors internacionals van recolzar la versió d’Odinga.

Durant tres mesos, un conflicte que en un principi enfrontava els kikuyu i els lúo es va estendre a altres ètnies arreu del país. Els assassinats i atacs per part dels cossos policials kenyans a manifestants eren constants. El 28 de febrer de 2008 el conflicte va finalitzar amb l’anomenat Acord Nacional i Acta de Reconciliació 2008, en què, diversos organismes internacionals, com les Nacions Unides, hi van intervenir. Els líders d’ambdós partits van restablir la pau al país repartint-se el poder i creant un govern de coalició.

La població encara amb por les eleccions després que els comicis del 2007 acabessin amb 1.400 assassinats, més de 600.000 desplaçats i tres mesos de conflicte que va afectar diferents ètnies arreu del país

Els conflictes de finals de 2007 i principis del 2008 han dut la població kenyana a tenir un pànic desmesurat cada vegada que hi ha eleccions al país, segons Myriam Estarrona, coordinadora de l’ONG Kubuka. I això s’ha vist reflectit en les eleccions d’enguany. La majoria de gent va marxar de Nairobi durant la campanya electoral i els dies posteriors. Qui no podia marxar, no sortia de casa per por. Les escoles van tancar durant tres setmanes i la majoria de negocis tampoc van obrir. Kènia, i especialment la seva capital Nairobi, es van paralitzar.

 

Kibera Kènia barraques suburbis Els habitants de Kibera viuen en habitatges inestables i envoltats de deixalles. Elisabet Ficapal

 

Una setmana després de les eleccions, la normalitat va retornar a gran part del territori. Kibera i Mathare, els majors barris de barraques de Nairobi, van tenir més problemes. Les persones viuen en cases construïdes amb làmines d’alumini o fang. Hi ha poquíssims carrers asfaltats: la gran majoria de ciutadans caminen i viuen sobre una gran barreja de terra, excrements i brossa. A més, la còlera és una de les malalties més comunes a causa de l’enorme quantitat d’aigua contaminada que s’acumula quan plou.

Estarrona, que treballa per conscienciar la població que les eleccions han de ser pacífiques, explica que els suburbis van concentrar el nucli principal d’enrenous durant les eleccions. L’extrema pobresa, manca de medicaments i accés a la sanitat, malnutrició i brutícia acumulada pels carrers han dut la seva població a desitjar un canvi urgent. A més, una part molt important són de l’ètnia lúo. Aquests, farts d’escoltar promeses incomplides de Kenyatta, bolquen les seves esperances en el líder de la seva ètnia, Raila Odinga.

L’extrema pobresa, manca de medicaments i accés a la sanitat, malnutrició i brutícia acumulada han dut la població dels suburbis a desitjar un canvi urgent

Els líders de les dotze zones en què es divideix el suburbi, escollits pels seus veïns, reflecteixen les diferents visions de la població de Kibera envers un possible govern encapçalat per Odinga. Estan farts de veure com els ignora algú amb tants diners com Kenyatta. Molts reconeixen que Odinga, amb un gran patrimoni, també els tractaria igual, però volen arriscar-se a comprovar-ho, sabent que pitjor no poden estar.

D’altra banda, hi ha un ampli sector que veu en Odinga el seu salvador. Alguns parlen de kuacha –pare en suahili-, per a referir-se a ell. Estarrona, que fa tres anys que conviu amb la gent de Kibera, creu que aquesta admiració és deguda, principalment, a la falta d’educació de la majoria dels habitants. Odinga es desplaça sovint al suburbi per parlar amb els seus seguidors. També els regala menjar i roba. Tot això provoca que vegin Odinga com algú molt més proper que Kenyatta.

 

TENSIÓ A KIBERA

El suburbi de Kibera va ser el que més disturbis va patir arran de les eleccions d’enguany. El dia més tens va ser el divendres 11 d’agost, quan es va anunciar que Uhuru Kenyatta havia guanyat les eleccions. La nit de divendres, un grup de lúo va provocar diversos incendis.

 

conflicte eleccions Kènia aldarullsLes destrosses de mobiliari urbà, habitatges i vehicles es van concentrar a Kibera i Mathare. Ogonda Philip Odhiambo

 

A més, Estarrona explica que “va sentir crits i trets durant tota la nit”. Després va poder saber que la majoria dels crits eren de terror, ja que la policia nacional disparava i llençava gasos lacrimògens a qualsevol, estigués causant rebombori o no. La coordinadora de l’ONG assegura que va veure cases de gent innocent destrossades per la policia, que escollia aleatòriament els habitatges a escorcollar per “mesures de prevenció”.

El grup de lúo va seguir amb les protestes els següents dies: van intentar incendiar una comissaria i també una clínica. També van tallar diverses carreteres cremant pneumàtics. La policia responia matant alguns dels manifestants per aturar les seves accions. Segons els recomptes de Kubuka, una quarantena de persones van ser assassinades a Kibera i Mathare durant el període electoral. Algunes d’elles, com una nena de 9 anys que va rebre un tret de la policia, ni tan sols estaven manifestant-se.

 

manifestació Odinga eleccions KèniaEls partidaris d'Odinga agraeixen a la Cort Suprema la nova convocatòria d’eleccions. Ogonda Philip Odhiambo

 

Després d’aquestes tres setmanes de tensió constant, els habitants de Kibera van celebrar com ningú la nova convocatòria d’eleccions. Per primera vegada a la història d’Àfrica es repetirien unes eleccions per possible frau. El resultat de la Cort Suprema, quatre a favor de repetir els comicis i dos en contra, era clar. Així doncs, després d’alguns canvis de data, es va fixar que les segones eleccions se celebrarien el pròxim 26 d’octubre. 

Kibera està desitjant que arribi aquesta data. La decisió de la Cort Suprema els va fer sentir que, per primera vegada, s’havia fet justícia a Kènia. Aquell 1 de setembre, van sortir als carrers amb tambors, branques acabades d’arrencar dels arbres i milers de cartells.