CANTAGALLO (Perú). Casetes petites de colors, col·locades gairebé com si fessin malabars arreu dels turons dibuixen el districte de Rímac. Prop del centre de Lima, a l’altra banda del riu que porta el mateix nom que el districte, es troba una de les zones considerades més pobres de la Ciutat Grisa. Al costat del Mercat de les Flors, hi ha Cantagallo, espai on s’ubica la comunitat amazònica Shipiba-Konibo des de fa gairebé vint anys. La matinada del passat divendres 4 de novembre els habitants d’aquest barri van patir un incendi de grans dimensions que va afectar 2038 persones i més de 430 habitatges, 300 dels quals van quedar absolutament consumits, segons les dades de la Defensoria del Poble.

El sector de la població més afectat pel foc de Cantagallo són els infants
El sector de la població més afectat pel foc són infants, no només per les flames, si no també pel fum i la pols suspesos a l’ambient després de l’incendi.  Henochhiram Cabrera.

 

La comunitat va venir des de la selva a Lima a finals dels 90. El turó on se’ls va ubicar era un antic abocador, convertit en muntanya al llarg dels anys. Les famílies conserven la cultura, tradicions i art de l’amazonia creant un oasi enmig d’aquesta ciutat caòtica i intentant conservar, en un hàbitat tan diferent, l’essència de la seva terra. Així, Cantagallo es va anar convertint en un espai únic dins d’una metròpolis poc inclusiva, amb una forta xarxa de dones artesanes responsables de la principal font d’ingressos de la comunitat, empoderades i trencant amb la jerarquia de gèneres.

La comunitat Shipiba-Konibo va començar arribar a Lima a principis dels 90.

La comunitat Shipiba-Konibo va començar a arribar a Lima a principis dels 90. Algunes persones fugien del conflicte armat intern, altres buscaven que la nova generació pogués estudiar a la capital. Henochhiram Cabrera.

 

L’artesania és la principal activitat econòmica de Cantagallo

L’artesania és la principal activitat econòmica de Cantagallo. I a part de ser un símbol d’identitat també canvia el rol de les dones en aquesta societat. Aquest context ha promogut que la responsabilitat de la gestió per recuperar el barri després de l’incendi també recaigui en les seves mans.  Henochhiram Cabrera.

 

Les condicions socioeconòmiques del turó han fet que l’impacte de les flames sigui major.

Les condicions socioeconòmiques del turó han fet que l’impacte de les flames sigui major. Una setmana després de l’incendi la majoria de les famílies que van perdre les seves cases encara viuen en condicions molt precàries i temporals. Henochhiram Cabrera.

 

Entre les estructures fetes de plàstics i bastons que s’han muntat provisionalment a mode de cases, alguna veu sospita que potser l’incendi va ser provocat. De moment no hi ha cap prova que ho fos, però Cantagallo també és especial per ser testimoni d’una lluita per la terra i la identitat. Els habitatges són autoconstruïts i la comunitat ha trobat en aquest turó el seu propi espai. Des de 2007, el districte de Rímac va atorgar als pobladors un certificat de possessió del terreny, malgrat això, dos anys després la Municipalitat de Lima i l’empresa Línea Amarilla SAC van firmar una concessió publico-privada per construir una via de circulació ràpida que passaria pel mig de Cantagallo. Fa anys que les obres exposen la població a problemes respiratoris per l’excés de pols, i obliguen així la comunitat que hi resideix a reubicar-se.

Línea Amarilla es dedica exclusivament a aquesta macroconstrucció que connectarà amb peatges onze districtes de la ciutat, des del Callao fins al centre històric. Té la concessió per l’explotació i manteniment de l’autopista fins l’any 2049.  Aquest mes d’agost va ser adquirida per una empresa francesa, fins llavors formava part d’un conglomerat brasiler.

 

Diverses persones van denunciar la inseguretat a Cantagallo després de l’incendi

El context de Cantagallo l’ha convertit en un espai estratègic. Diverses persones van denunciar la inseguretat a la zona després de l’incendi.  Marta Curull.

 

Així doncs, les residents al turó s’han trobat enmig d’un conflicte polític i d’interessos econòmics. Mentre exigien millores en les condicions d’electrificació, aigua i sanejament de la zona, es va engegar un grup de treball per pactar la reubicació. L’any 2014, durant el mandat de la darrera alcaldessa, Susana Villarán, la Municipalitat de Lima va adquirir un territori allunyat de les obres per crear-hi un Conjunt Habitacional Shipibo-Konibo. Però amb el canvi de govern, el nou alcalde, Luis Castañeda, va vendre el març de 2015 aquest terreny per construir-hi una connexió automobilística entre dues de les principals avingudes limenyes.

Les dones de la comunitat demanen la requalificació del terreny per formalitzar la seva propietat i residència i renuncien a marxar

Cantagallo va cremar la matinada del divendres. Va deixar la comunitat sense llum, aigua ni aliments, va destruir els espais on es construïa la seva vida, els tallers on treballaven per sobreviure i va inundar aquest espai amb fum i pols, afectant la salut de les seves habitants. Aquell cap de setmana les riuades de gent, ajuda, roba i aliments, no paraven d’arribar a aquesta zona oblidada de Lima. Sense gestionar, sense saber com distribuir. La comunitat no disposa d’un cens, no hi ha un mapa que indiqui quin era el perímetre de les cases.

S’han quedat sense electricitat, sense sostre, sense res més que la roba amb què els va sorprendre el foc. La Municipalitat de Lima va muntar a pocs quilòmetres un campament provisional, però les habitants es neguen a desplaçar-s’hi. “Castañeda no podrà amb nosaltres”, manifesten. Moure’s a aquest campament provisional pot voler dir viure provisionalment durant dècades. Des de l’incendi, el crit s’ha fet més fort i ara demanen la requalificació del terreny per formalitzar la seva propietat i residència i renuncien a reubicar-se.

 

les habitants estan organitzant-se per fer arribar el seu missatge

La resistència és col·lectiva. A més de la reconstrucció les habitants s’estan organitzant per fer arribar el seu missatge i assegurar que es compleixin les promeses que fa anys que els fan les autoritats del país. Henochhiram Cabrera.

 

Construint de nou, entre plàstics i fusta, Cantagallo comença a reviure. Diversos grups de dones organitzades de Lima han estat treballant tota la setmana per fer arribar l’ajuda al grup de dones artesanes de la comunitat i teixint aliances.

Les dones de la comunitat s’organitzen en la lluita

En acabar de construir una de les cuines de fusta, les dones de la comunitat s’organitzen en cercle, i miren cap al futur. Agafades de les mans s’organitzen en la lluita i la gestió per suplir les necessitats més bàsiques. Henochhiram Cabrera.

 

Es pon el sol a Cantagallo. Avui no és només una jornada de reconstrucció. Durant poc més d’una setmana, el dia a dia ha consistit en sobreviure, treballar sense parar per refer el barri. Avui també s’han de refer els cors. De la mà, les dones de la comunitat es fan més fortes, avui poden descansar durant una estona per cuidar i compartir el dolor de tot allò perdut.

El so dels tambors acompanyava la manifestació

El so dels tambors acompanyava la manifestació. Veu, música, lluita i germanor enmig les destrosses de l’incendi.  Henochhiram Cabrera.

 

Cantagallo va fer un homenatge a la terra.

Es va fer un homenatge a la terra. Un missatge de força per un poble que és en si mateix una història de resistència. Marta Curull

 

A la selva, alguna vegada s’ha de cremar la terra per poder fer-la fèrtil de nou. Com un fènix que reneix de les seves cendres, Cantagallo també reneix, lluita i resisteix. El so de les dones tambores acompanya la comunitat cap a un ritual per la terra que vol humanitzar la ciutat i buscar un espai d’esperança: agermanar-se per poder compartir el dolor. “Creiem que allò que un foc destructiu es va emportar, un altre foc en equilibri amb l’aire, l’aigua i la terra, pot fer-ho renéixer”.