BOSTON. Dilma Rousseff, Michelle Bachelet, Cristina Fernández de Kirchner, Park Geun-hye, Ellen Johnson-Sirleaf i Yingluck Shinawatra. Des de Brasil fins a Tailàndia, passant per XileCorea del Sud i Libèria. De procedències ben diferents, però amb un tret en comú: totes elles han estat les primeres dones a assolir la presidència del seu país en la darrera dècada. Als Estats Units, una altra dona aspira a convertir-se en la primera presidenta el proper 8 de novembre: Hillary Rodham Clinton.

En el seu perfil de Twitter, Clinton es defineix com “esposa, mare, àvia, defensora de les dones i dels nens, exprimera dama, senadora, secretària d’Estat, icona de la perruqueria, aficionada als vestits pantaló, i candidata presidencial el 2016”. Després de disputar-se la candidatura amb el seu contrincant Bernie Sanders a les primàries del Partit Demòcrata, la demòcrata s’enfronta ara a una tempestuosa cursa presidencial contra Donald Trump. El seu rival republicà l’ha acusat de no tenir ni “l’aparença” ni “la resistència física” necessàries per fer front al càrrec, crítiques a què Clinton sempre ha mirat de respondre amb una serenor característica d’algú que porta gairebé una vida dedicada a la diplomàcia.

 

APUNTANT MANERES

Hillary Clinton va néixer l’any 1947 a un suburbi de Chicago en una família de classe mitjana. El seu pare era el propietari d’una botiga de teles, i la seva mare i els seus germans l’ajudaven amb el negoci sempre que podien. Des de petita, les seves aspiracions eren ser astronauta o jugadora de beisbol, dues professions que el seu pare li va treure del cap perquè les considerava pròpies de nois. Esportista, catòlica pràcticant, i Girl Scout, Clinton va acabar entrant al Wellesley College (Massachusetts), per estudiar Ciències Polítiques.

Una companya seva de facultat recordava que Clinton “tenia més bona relació amb professors i membres de l’administració que amb estudiants (…) No diria que fos popular. Era massa intimidant per a això”. Amb l’assassinat de Martin Luther King Jr., Clinton va convocar una vaga estudiantil de dos dies i va sumar esforços per a reclutar més estudiants i professors afroamericans. Va ser aleshores quan els seus companys van posar en valor una capacitat de lideratge i de mobilització que no havien vist abans.

DECLARACIONS DE HILLARY CLINTON EN RODA DE PREMSA A CHICAGO, DURANT LES PRIMÀRIES DEL PARTIT DEMÒCRATA DE 1992.

“DOS PER UN”

“Si segueixes mirant-me i jo continuo apartant la mirada, com a mínim hauríem de saber els nostres noms. Sóc Hillary Rodham, i tu?”. Sense embuts. Així és com Hillary va presentar-se enmig de la biblioteca a Bill Clinton, un jove estudiant de Dret a la facultat de Yale que, pocs anys després, es convertiria en el seu marit i en president dels Estats Units. Aquest va ser l’inici de 41 anys de matrimoni plens d’ambició i fites polítiques, però tacats de polèmica. La infidelitat de Bill amb la becària de la Casa Blanca d’aquell moment, Monica Lewinsky, que gairebé li fa perdre el càrrec; o el Whitewater, l’escàndol immobiliari que va costar més de 70 milions de dòlars al govern federal, són petjades inesborrables en el llegat dels Clinton que, encara avui, ressonen en plena campanya.

“Dos presidents pel preu d’un” era el que Bill Clinton va prometre aquell 1992 als seus votants en el transcurs de la seva primera campanya presidencial. Votar per ell també significava apostar per una Hillary que, des del primer moment, aspirava a canviar les polítiques federals: “Suposo que em podia haver quedat a casa enfornant galetes i bevent te, però vaig decidir complir amb la meva professió, a la qual vaig entrar abans que el meu marit aparegués a la vida pública”. Aquest paper actiu que Hillary va prendre durant la seva etapa com a esposa presidencial, va meravellar, d’una banda, a dones de totes les edats que la veien com un model a seguir; però, de l’altra, va despertar cert recel en els sectors més conservadors que estaven consternats davant la idea que una primera dama s’involucrés en assumptes estatals.

banner1El seu gran primer projecte va ser un fracàs. El “Health Security Act”, més conegut com a “Hillarycare”, que pretenia proporcionar salut universal a tots els estatunidencs, va ser tombat abans d’arribar al Congrés per la forta oposició. Tot i pecar d’ambiciosa i ingènua, com la crítica va assegurar, veure una primera dama que no es limitava a ser un element decoratiu en les fotografies presidencials era un fet insòlit.

 

LA DEMÒCRATA MÉS ODIADA DE LA HISTÒRIA

“Deshonesta i poc fiable”. Així és com el 56% dels estatunidencs veuen actualment la candidata, segons revela una enquesta de The Washington Post. L’escepticisme que envolta Clinton es remunta, especialment, a la seva etapa com a secretària d’estat, quan va fer servir el seu compte de correu electrònic personal per a assumptes oficials. Més de 30.490 missatges de comptes del Departament d’Estat, amb informació confidencial i potencialment sensible, han estat entregats des d’aleshores. Una incertesa legal que ha entelat totes les seves campanyes i l’ha convertida en la candidata demòcrata més impopular de la història recent. A banda d’això, Clinton va ser qui va donar llum verda a la invasió d’Iraq l’any 2003, una decisió que arrossega a dia d’avui i que gran part de la població encara li retreu. Fins i tot el president Barack Obama va admetre  que la invasió d’Iraq havia portat, entre altres coses, al creixement de Daesh.

Amb més suport o menys, Hillary Clinton ha arribat a les portes de la Casa Blanca, objectiu que ja va proclamar en públic l’any 2007. Sobretot al llarg de la seva primera campanya però també en aquesta, el feminisme de què fa bandera Clinton ha estat tan criticat com venerat. Figures mediàtiques com la guionista i directora de la popular sèrie Girls, Lena Dunham, han donat suport explícit a Clinton amb la consigna I’m with her en tant que “la primera dona presidenta enviaria el missatge que som aquí, que estem a punt per liderar”. No obstant això, altres veus consideren el seu un posicionament massa descafeïnat: la periodista del rotatiu britànic The Spectator Emily Hill opinava que la victòria de Clinton “no seria un triomf del feminisme, sinó una victòria més de la institució del matrimoni”.

 

PART DEL DISCURS QUE HILLARY CLINTON VA FER L’ANY 2008 PER ENCAIXAR LA DERROTA DAVANT DE BARACK OBAMA.

Quatre anys després de ser derrotada pel seu company demòcrata Barack Obama, Hillary Clinton aspira a dur a terme polítiques tan ambicioses com l’exempció de matrícula a les universitats públiques per a les famílies de classe treballadora, la creació d’una sanitat pública universal o la igualtat en la remuneració salarial. Tal com va escriure anys enrere en el seu llibre biogràfic Hard Choices, “la pau freda és millor que la guerra calenta”. Avui, la candidata a la presidència s’enfronta a la més calenta de totes les batalles: Donald Trump.

 

Vols llegir reportatges com aquest? Ajuda’ns a finançar-nos

Banner verkami hemisferia.cat