Baha Hilo és un educador i activista palestí nascut fa 35 anys a Beit Sahour (Betlem, Cisjordània). És un dels impulsors de ‘To be there‘, una iniciativa que pretén donar resposta a les inquietuds dels qui volen experimentar sobre el terreny la realitat que es viu a Palestina a causa de l’ocupació israeliana. “Més de 3,7 milions de persones visiten la zona cada any i no són capaces de conèixer un sol palestí, ni de veure el mur, ni els assentaments, ni cap de les polítiques racistes de l’Estat d’Israel”, denuncia. Per això va decidir emprendre aquest projecte, que organitza visites guiades i conferències amb persones i entitats que plasmen una altra realitat. “L’Estat d’Israel es preocupa molt per la seva imatge, per mostrar-se com un país civilitzat i alliberador, però la realitat que es troba a partir de la mirada palestina et fa veure que tot és una completa enganyifa”, sentencia.

 

Com definiries Palestina?

Palestina es pot definir simplement com l’àrea que va ser posada sota mandat britànic després de la Primera Guerra Mundial, la mateixa que està a dia d’avui sotmesa a una colonització per part dels jueus sionistes. Quan parlem de Palestina també sentim la paraula Israel, perquè Israel i Palestina són dos noms per un mateix territori. I això és perquè els fundadors de l’Estat d’Israel van decidir ocupar aquesta terra i reanomenar-la. Palestina és, doncs, la Cisjordània ocupada, la franja de Gaza i el territori on s’ha assentat l’Estat d’Israel.

El sionisme és una unió propagada amb fins religiosos?

És una ideologia que busca aglutinar els jueus de tot el món, sense tenir en compte la seva nacionalitat, ni la diferència de llengua o cultura, ni tan sols els seus rituals jueus; per crear una mateixa nació comuna. Cal tenir molt present que el sionisme es basa en una idea secular. Promou que es faci servir qualsevol recurs per fer de Palestina una terra únicament jueva i evidencia la voluntat de fer dels jueus un poble i no únicament una religió. Això és el que caracteritza el moviment sionista que es va crear al segle XIX a Europa.

Com evoluciona aquesta idea i s’arriba les condicions òptimes per anunciar la fundació de l’Estat d’Israel al 1948?

És un procés llarg i complex, amb estructures molt pensades, però dissenyat des de l’inici. Els sionistes, des d’Europa, estableixen que és necessari un control de la zona i dels seus pilars fonamentals: terra, aigua i població. La terra la controlen a partir de l’expulsió i el desplaçament de palestins que els permet conquerir bona part del que avui es coneix oficialment com Israel. Gaza és el millor exemple d’aïllament i destrucció, és una presó a l’aire lliure. Els palestins viuen sota un setge constant: bombardejos, destrucció i tancament de fronteres que perpetua un exhauriment de recursos que impedeix construir de nou. La realitat a Gaza és inimaginable, i fins i tot jo no ho puc explicar de primera mà perquè mai no hi he pogut anar.

Mapa de l'evolució de l'ocupació de PalestinaMapa de l’evolució de l’ocupació de Palestina. Aina Soley.

 

A causa del control militar?

Sí. En els territoris ocupats de Cisjordània els israelians controlen la població no jueva creant un sistema de control militar que permet una persecució constant dels palestins. Podem viure en comunitats però no tenim llibertat de moviments. Si volem moure’ns hem de passar per diversos controls militars. Per exemple, el nostre president, que viu a Ramallah, si vol visitar Betlem per Nadal ha de circular per carreteres controlades per l’Estat d’Israel amb checkpoints mòbils comandats per soldats, que revisaran la seva documentació i decidiran si pot passar o no. El president de Palestina té menys autoritat que un soldat israelià.

“Els israelians controlen la població no jueva creant un sistema de control militar que permet la persecució constant dels palestins”

Això es deu a la divisió de Cisjordània en tres àrees administratives, oi?

Exacte. Aquesta mesura forma part del procés de pau que es va desenvolupar al 1993 i va finalitzar amb els coneguts com Acords d’Oslo. En aquestes negociacions es va considerar que calia dividir Cisjordània en tres àrees administratives diferents. L’àrea A és de control palestí i això vol dir que els palestins estableixen el seu sistema de govern, acompanyat de policia i administració pública, coneguda com l’Autoritat Nacional Palestina (ANP). És la zona on hi ha diversos centres neuràlgics palestins, com ara la capital, Ramallah. Seguidament hi ha l’àrea B, que és la zona conformada pels pobles que envolten les ciutats i on els serveis són proveïts per l’ANP, encara que el control és israelià. Seguint aquesta hi ha l’àrea C, que és de total control israelià i és on s’hi concentren les bases militars. Per entendre la magnitud de l’ocupació, aquesta àrea és el 60% del territori de Cisjordània, és de total control israelià i per això és on s’hi concentren la majoria de colons.

Aquest control dels palestins és realment efectiu?

I tant. En primer lloc, les àrees A i B mai no es toquen, sempre estan separades per una àrea C i així es garanteix un control més efectiu. Per altra banda, encara que l’ANP controli el territori A, i part del B, només s’encarrega d’actuar com a mediador en els problemes entre palestins i no està permès que els protegeixi dels militars israelians. Això vol dir que a la pràctica l’Estat d’Israel ho controla tot. Una de les idees més confuses és que tenim policia, govern, president i parlament i dóna la impressió que tenim independència, però la realitat és que no en tenim.

Com afecta això a la població civil?

L’Estat d’Israel se les maneja per dividir-nos. Un historiador sionista de referència, Benny Morris, argumenta que els fundadors de l’Estat d’Israel van cometre un gran error en no eliminar tots els àrabs perquè ara han de crear una mena de cabanes per a nosaltres, perquè som un animal salvatge que ha de viure controlat. Aquest és el fonament de la realitat que l’Estat d’Israel està imposant als palestins, un estat d’empresonament en petites comunitats controlades per un estat militar. Depèn de la delimitació del territori i del que et permetin moure’t pot ser que no vegis la teva família que viu a pocs quilòmetres de diferència, pot ser que no et sigui fàcil accedir als recursos bàsics, etc.

Aquesta comunicació encara es fa més complicada amb la construcció del mur…

Sí. L’Estat d’Israel és magnífic inventant murs. Els construeix al voltant de Gaza, o entorn algunes comunitats palestines, encara que el més famós és el que travessa Cisjordània que a hores d’ara encara està en construcció. Té 730 quilòmetres de llarg, que han permès dividir el que es coneix com l’Estat d’Israel i Cisjordània, i s’ha aprofitat per edificar 146 comunitats exclusives de jueus -els coneguts assentaments-, que representen un total de 750.000 colons. Els palestins, per altra banda, no tenim accés a un terç de la nostra terra i no hi tenim cap mena control.

Quina és la justificació que dóna l’Estat d’Israel per amagar que és una mesura més de control?

La justificació per aquest mur, com en tots els altres, és la seguretat, és a dir, prevenir l’accés dels palestins a Israel. La intenció israeliana és forçar una realitat fent-nos veure que mai no podrem envair el que ara és el seu territori, que som lliures a tota l’àrea palestina però que ja podem donar per perdudes les fronteres del 1967. El mur separa els palestins de les nostres terres, dels nostres recursos aqüífers, dels palestins entre els palestins. Simplement has de mirar qualsevol mapa de Palestina i veure com bloqueja a dos milions de persones a l’oest per veure que no compleix altre propòsit que la colonització, el robatori d’encara més recursos i l’aïllament de la població.

“El mur no compleix altre propòsit que la colonització, el robatori d’encara més recursos i l’aïllament de la població”

Quina és la posició dels organismes internacionals?

Segons la Cort Internacional de Justícia aquest mur és il·legal i ha de ser desmantellat. També estableix que les famílies que han patit pèrdues han de ser compensades. Ho manté en una resolució del 2004 però l’Estat d’Israel no contempla el que és legal i el que no, tampoc quan ve de fora. El més curiós és que després veiem soldats parlant de la solució dels dos estats, de la creació de l’Estat palestí, però la conducta de l’Estat d’Israel sobre el terreny no és aquesta.

Davant aquesta indefensió, quin és el futur que espera al poble palestí?

L’Estat d’Israel controla ja tota la terra, tot Palestina. L’existència de persones no jueves en aquest territori que anomenen Israel interfereix en el projecte sionista i, per tant, els palestins hem de ser controlats i a llarg termini expulsats. Tothom sap que aquí hi ha un problema, que alguna cosa passa, però no només ho reconeix la comunitat internacional, també ho reconeix el primer ministre israelià. Ara bé, per a ell el problema no és el robatori de la terra, no és l’assassinat, no és la construcció del mur, no és l’apartheid… és que hi ha dos milions de palestins vivint aquí. L’existència de Palestina és, en sí mateixa, un problema.

“L’existència de Palestina és, en sí mateixa, un problema”

Vols dir que se seguirà amb el desplaçament i l’espoli per fer desaparèixer Palestina?

No ens poden fer fora de manera evident perquè no és pràctic i és inapropiat. Però quan sigui pràctic es convertirà en apropiat, perquè ja ho estan fent de forma subtil. Seguirà passant fins que el món “lliure” els deixi fer-ho, fins que les superpotències d’aquest món ho segueixin permetent. Més concretament, fins que Europa i els Estats Units donin suport a l’Estat d’Israel. Perquè ja hem vist com les relacions internacionals entre aquests països seguiran, tot i el comportament que tingui Israel sobre el palestins. Mentre l’Estat d’Israel no tingui responsabilitats pels crims que cometen contra la població palestina, l’Estat d’Israel seguirà avançant.