Són les nou de la nit i una trucada arriba a la Línea Aborto Libre, el telèfon d’informació d’un col·lectiu feminista i lesbofeminista xilè. Una dona pregunta com pot avortar sense haver d’acudir al sistema sanitari estatal. Li exposen les opcions: pastilles abortives o un metge de confiança que li costarà uns 1000 euros. Penja sense prendre cap decisió, la telefonista no en sabrà res més.

Com ella, unes 20 dones més trucaran aquella nit per informar-se sobre l’avortament, unes 40 enviaran un missatge per les xarxes socials de la Línea Aborto Libre i unes altres 20 preguntaran per correu electrònic. Tot serà de forma anònima i clandestina, ja que la l’avortament a Xile està restringit per llei. Cada dia unes 80 dones faran el mateix: algunes acabaran interrompent l’embaràs i d’altres tindran el fill.

 

ÚTERS DINS LA LLEI DES DEL 1931

En l’últim període de la dictadura militar de Pinochet, i després de 16 anys amb una llei que permetia l’avortament en tres causals, el règim del dictador xilè va imposar una restricció total sobre la interrupció de l’embaràs. Des d’aquell 1989 militar fins l’agost d’aquest 2017, cap persona xilena amb úter -home o dona- ha pogut avortar de manera lliure i segura. L’aprovació del projecte de llei proposat per l’actual presidenta de la República de Xile, Michelle Bachelet, instaura l’accés a l’avortament en tres causals que retornen a la Ley de Aborto Terapéutico de 1931: en cas d’inviabilitat fetal, risc de l’embarassada o per violació.

Malgrat aquesta nova llei hagi obert la possibilitat d’un avortament legal i segur a un 3% de les xilenes que volen interrompre l’embaràs, els moviments feministes i d’esquerres ho veuen insuficient i el sector més conservador condemna allò que ells consideren que va en contra de la vida. Patricia Gonelle, membre de l’entitat pro-vida Hacer Familia, considera que la nova llei de les tres causals “és una falàcia que s’amaga sota el terme de ‘despenalització’ perquè dóna peu a avortaments fraudulents”.

La sociòloga i activista lesbofeminista Ángela Erpel explica que la posició antiavortament dels sectors més conservadors es deu a la implantació del model neoliberal en un país en què la dictadura havia trencat tots els llaços que hi havia de protesta social”. A més, afegeix que la religió catòlica també hi ha tingut molta influència. Sara Correa, sociòloga i Secretària d’estudis de la Facultat de Ciències Socials i Història de la Universidad Diego Portales, afirma que “Xile sempre ha estat un país aïllat, poc cosmopolita i on l’església catòlica té molt poder”.

Fernández: “Els representants polítics d’ultradreta tenen un fort vincle amb el sector religiós per poder influir en les polítiques públiques de la ciutadania”

Constanza Fernández, encarregada d’investigació de la Corporación Miles, plataforma que lluita pels drets sexuals i reproductius a Xile i entitat que va proposar el projecte de llei de les tres causals a Bachelet, argumenta la importància del poder catòlic afirmant que “els representants polítics d’ultradreta tenen un fort vincle amb el sector religiós per poder influir en les polítiques públiques de la ciutadania”, com en el cas de l’avortament. De fet, Correa relaciona la importància de la religió amb del rol de la dona a Xile, ja que pel catolicisme “les dones sempre hem estat relegades al món privat, a la cura dels ancians, dels fills i de la casa”.

És per aquest paper atorgat a la dona que el control sobre el seu cos, així com els rols de gènere, també estan molt marcats. L’activista Ángela Erpel apunta que aquest control sobre el cos de la dona i la seva sexualitat s’efectua perquè “nosaltres no prenguem decisions, ni tinguem cap incidència en què volem fer amb les nostres vides, perquè el nostre rol és ser mares”. Per altra banda, la pro-vida Patricia Gonnelle argumenta l’existència d’un moviment en contra de la interrupció de l’embaràs afirmant que “Xile és un país molt respectuós amb les tradicions, amb una gran devoció a la Verge i per aquest motiu el poble xilè és respectuós amb la vida”.

Gonnelle: “Xile és un país molt respectuós amb les tradicions, amb una gran devoció a la Verge i  per aquest motiu el poble xilè és respectuós amb la vida”

Precisament pel gran impacte del catolicisme en la societat xilena, molts col·lectius feministes s’han mobilitzat per aconseguir un avortament lliure des de la seva il·legalització el 1989. La sociòloga Correa ho atribueix a l’aparició i enfortiment de la classe mitjana, que “va créixer més crítica i educada i tenia valors menys conservadors”. A partir d’aleshores, les dones van alçar la veu i algunes es van prendre l’avortament per la seva mà.

 

ÚTERS EN RESISTÈNCIA

La Línea Aborto Libre és una plataforma que creu que “Xile es un país tremendament masclista on les dones no són prioritat”. Per això donen assessorament per poder avortar mitjançant el Misoprostol, unes pastilles que provoquen un avortament catalogat com a “segur” segons la Organització Mundial de la Salut. Per accedir a un avortament que estigui permès per la nova llei cal superar tràmits burocràtics i exploracions mèdiques que demostrin que l’embaràs no és viable o que va ser una violació.

Des de Línea Aborto Libre rebutgen aquesta llei no només perquè creuen en l’avortament lliure sino també perquè afirmen que “és necessari entrar en un sistema patriarcal en què no pots decidir per tu mateixa si vols seguir o no amb l’embaràs”. A això cal afegir el debat sobre l’objecció de consciència, ja que hi ha molts metges que es neguen a realitzar avortaments perquè no hi estan d’acord o perquè estan lligats a institucions en contra, com el cas de la Pontificia Universidad Católica de Chile, que per la seva connexió amb l’església catòlica promou una posició de rebuig cap a les pràctiques d’interrupció de l’embaràs.

Molts metges es neguen a realitzar avortaments perquè no hi estan d’acord o perquè estan lligats a institucions que hi són contràries

Però tot i que el procediment amb pastilles de Misoprostol sigui el més efectiu i segur segons la OMS, a Xile està penalitzat per llei amb multes o fins i tot presó per la dona o el professional que l’hagi ajudat a efectuar el procés. L’organització Miles calcula que entre 2010 i 2015, unes 85 van ser condemnades per estar implicades en una interrupció de l’embaràs. La criminalització social és allò que més costa de combatre, asseguren des de Línea Aborto Libre. L’assessora Ángela Erpel afirma que volen eliminar “els mites de l’avortament sobre dones que queden totalment traumatitzades, que somien amb el fetus i que mai més podran tenir fills”.

Des de col·lectius feministes o organitzacions com Miles, que defensa els drets sexuals i reproductius, també es vol combatre la desconfiança i prejudicis cap a dones que han estat violades i que no han volgut tenir el fill. Per això han recollit el testimoni de diverses persones que han passat per un avortament en el document Aborto en Chile: cifras y testimonios que respaldan la exigencia de la legalización del aborto por tres causales, que conté també la vivència d’una dona de 44 anys que explica la dificultat de superar les conseqüències socials d’una interrupció de l’embaràs: “socialment va ser una experiència molt difícil, no pots explicar-ho a ningú, a Xile existeix una censura moral molt forta”.

avortament xiile en xifresHemisfèria.cat

De fet, sociòlogues com Sara Correa associen l’abundant ús de pastilles de Misoprostol amb el funcionament del sistema de salut xilè, ja que els avortaments només s’efectuen en clíniques privades per valors superiors als 1000 euros. Segons Correa, abans la gent més humil acudia als centres sanitaris amb avortaments casolans que no eren segurs, com la introducció d’api per la vagina, mentre les classes  benestants rebutjaven públicament l’avortament però se’n provocaven de forma secreta i en centres privats. “La nova llei és un pas per acabar amb aquesta doble moral i que les dones accedeixin als serveis abortius d’una manera més transversal i democràtica”, celebra.

La sociòloga Constanza Fernández apunta que precisament la llei de les 3 causals facilita l’objectiu de legalitzar l’atenció a l’avortament en el sistema nacional “per tal d’eliminar el mercat negre de Misoprostol, ja que moltes dones s’exposen a un tràfic de pastilles que moltes vegades no són reals o el preu n’és molt elevat”.

Correa: “La nova llei és un pas perquè les dones accedeixin als serveis abortius d’una manera més transversal i democràtica”

De fet, una de les frases més repetides dins d’aquest debat és que “les dones a Xile avorten però no ho diuen”, tal com afirma l’activista Ángela Erpel. Afegeix que malgrat els sectors més conservadors de la societat tendeixen a relacionar l’avortament amb la classe baixa, no existeix un perfil de dona que avorta, ja que “avorta la rica, la pobra, la vella, la casada, la jove, la que té fills i la que no en té”.

 

ÚTERS EN POLÍTIQUES PÚBLIQUES

Col·lectius com Línea Aborto Libre veuen aquesta llei com un retrocés i per això el seu lema per la campanya en contra de la llei de les 3 causals és “ Que bé, hem avançat fins 1931!”, ja que afirmen que la llei regula tant l’avortament que el criminialitza molt més i que comprimeix molt més la discussió cap a un avortament lliure.

Des de l’organització Hacer Familia, Gonnelle reclama que precisament “l’avortament lliure no existeix perquè la dona que avorta en nom de la seva ‘llibertat’ és la menys lliure de totes perquè sempre pateix pressió social, econòmica o familiar”. L’activista afegeix que la solució a un embaràs no desitjat és el suport de l’Estat i de la societat civil, ja que s’ha de protegir “la condició de maternitat pròpia de la dona, que no es pot comparar amb res”.

Pel que fa al paper de l’Estat en la qüestió de l’avortament, Constanza Fernández reivindica que “l’Estat encara no ha garantit els drets fonamentals de les dones tal com ho havia establert en els seus compromisos ni tractats internacionals”De fet, en l’àmbit de polítiques públiques i legislació, Xile es considera un país conservador perquè fins la proposta de llei de les tres causals, era un dels cinc únics països d’Amèrica Llatina que tenia restricció total en interrupció de l’embaràs.

Associacions com CESOLAA, un programa d’educació sexual a Xile, creuen que la clau està en una bona formació des de ben petits per integrar la sexualitat en les diverses creences i sensibilitats que hi ha al voltant de les relacions interpersonals, sobretot per la influència del catolicisme en l’àmbit de la sexualitat.

El Primer Informe sobre salud sexual, salud reproductiva y derechos humanos en Chile, conclou que actualment no s’estan complint les recomanacions del Ministeri d’Educació en salut sexual, ja que existeix un llibret amb continguts d’afectivitat i sexualitat que no és obligatori mostrar en els centres educatius. El fet que no existeixi una política d’educació sexual incompleix la llei, que explicita que s’ha de comptar amb educació sexual a les escoles i instituts.

Sociòlogues com Correa consideren imprescindibles per canviar el rol de la dona a Xile. Explica que “la dona xilena ha de seguir lluitant per conquistar els seus drets, perquè es deixi de veure com un objecte de reproducció i que es vegi com un subjecte de ple dret que pugui gaudir de la seva sexualitat sense vincular-la a la maternitat”.