VIENA. A l’hora de llogar un pis a la capital d’Àustria cal tenir en compte diferents factors: el seu preu, la distància del centre i del lloc on es treballa i on s’estudia, si està ben il·luminat, si és una zona tranquil·la… I segons una propietària d’un immoble, també la procedència dels veïns: “No vagis al districte 10 perquè és una bogeria”, comenta. En preguntar-li què vol dir bogeria, explica que “és ple de turcs”. “No és que tingui res en contra la gent turca”, afegeix ràpidament, en veure la cara de sorpresa que posa la seva interlocutora davant aquesta mostra de racisme, “però el meu districte és més segur perquè és austríac”.

No és l’única persona que pensa així, i molt menys en un país com Àustria, on l’extrema dreta ha arribat a tenir més del 40 per cent dels vots en les últimes eleccions. La Marina, que viu a Barcelona i actualment és a Vïena de pràctiques, recorda un cas similar que va viure anant a fer un cafè amb uns amics. “Va venir la propietària del pis de lloguer d’un dels nois. Era una dona de mitjana edat, rossa, d’ulls blaus… de les típiques”. Explica que la dona els va descriure els seus viatges a Àfrica i Brasil, fent servir terminologia racista i en un to de superioritat respecte a la gent que vivia allà. “Jo no sé com el meu amic, que és del Brasil, no es va ofendre”, afegeix.

LA PORTA D’EUROPA O EL BRESSOL DE LA ULTRADRETA?

Àustria és el primer país que hi ha un cop es creuen els Balcans, però també és, històricament, un dels indrets on l’extrema dreta s’ha alçat amb més força. I és una situació que continua: segons un estudi de ZARA (Zivilcourage und anti-rassimus-arbeit en alemany), una entitat que es dedica a estudiar i analitzar els incidents racistes que es registren cada any, el 2015 es van detectar 927 casos, i al 2016 ja van crèixer fins a 1.107. En els últims sis anys, els incidents per racisme han anat augmentant considerablement.

El professor de la Universitat de Viena Benjamin Opratko, especialitzat en racisme i islamofòbia a Àustria, afirma que aquests números són molt greus i “s’han de prendre seriosament”. “Hi ha un estudi que se centra només en els atacs racistes contra els musulmans; concretament, en les dones musulmanes que són assetjades pel carrer, portin hijab o no. En l’últim any s’ha registrat un augment considerable d’atacs d’aquest estil. El racisme és un problema a Àustria des de fa molts anys”.

 

 

L’augment de casos de racisme a la societat austríaca és un tema preocupant. L’ascens de l’extrema dreta i els seus programes polítics han començat a alarmar els governs d’arreu d’Europa. El racisme ha esdevingut una part important de la política austríaca del moment: “Tenim un dels partit d’extrema dreta més forts de tot el continent”, afirma Opratko. Aquesta preocupació ha incrementat a causa de les últimes eleccions presidencials, quan el candidat a la presidència, Norbert Hofer, líder del Freedom party of Austria, va aconseguir el 47% dels vots. Segons Opratko, aquest és un cas força extraordinari, ja que cap partit d’extrema dreta a Europa ha arribat a tal quantitat de vots.

Finalment, però, el líder del partit ecologista, Alexander Van der Bellen, es va imposar amb un resultat del 56%. La victòria de Van der Bellen, qui va descriure el resultat del vot com “proeuropeista” i “basat en els valors de la llibertat, igualtat i solidaritat”, va suposar un alleujament per la Unió Europea. Martin Schulz, el president del Parlament Europeu, es va afegir a l’eufòria i va recalcar que el resultat era “una forta derrota al nacionalisme i el populisme antieuropeu retrògrad.”

Les persones que porten dues o tres generacions al país no són considerades austríaques

Segons Schulz, la derrota va ser forta, però la situació no és tan clara. L’auge de l’extrema dreta s’ha fet molt evident en els últims anys: tant és així que ha estat a punt de guanyar unes eleccions presidencials. El fet però, no queda només en el ‘a punt…’, perquè tot i que Hofer no hagi sortit victoriós, el seu partit d’ultradreta s’ha convertit en segona força dins el govern austríac, ostentant el paper d’oposició, i podria optar a fer-se amb el poder a les eleccions al Parlament d’aquest octubre.

NOSTÀLGIA NACIONAL

Pel professor Opratko, per comprendre plenament la situació actual, s’ha d’entendre el passat i és que Àustria, explica, és un país nostàlgic. Els seus ciutadans sempre han considerat que es troben en una etapa de decadència i que tot allò referent a èpoques passades sempre és millor que el present.

“Jo diria que ens hem de remuntar als anys 60 i 70, quan hi va tenir lloc el Wirtschaftswunder, és a dir, el miracle econòmic”, comenta Opratko. “Àustria vivia en una situació de prosperitat econòmica, el comportament de la població era implecable, les taxes de creixement eren molt altes, no hi havia vagues, els salaris eren bons, les pension segures…” recorda. “Hi havia immigrants, persones que van venir a treballar a la dècada dels 60, però no eren vistos com part de la societat, sinó com a convidats”. Segons el professor, la idea de la societat austríaca era acollir-los a tots però després haurien de marxar: “és una mica la mentalitat de ‘we did not need to have anything to do with them’, és a dir, no teníem perquè establir cap mena de relació amb ells.”

Nens a una marxa a favor de l’acollida de refugiats. Diego León Pérez Calabrese.

La situació ha canviat amb els anys i Àustria, especialment Viena, s’ha convertit en una societat multicultural gràcies als milions de famílies que van arribar aleshores i van decidir instal·lar-s’hi. Aquests canvis però, no agraden a tothom i és per això que el partit d’extrema dreta FPÖ (Freiheitliche Partei Österreichs, ‘Partit per la Llibertat d’Àustria’) existeix, perquè aquesta multiculturalitat es veu en certs sectors de la població com un fet amenaçador.

Però quina és, realment, l’amenaça que plaga Àustria? En M.A.K, un estudiant de màster de la Universitat de Viena que ha preferit romandre anònim, explica que majoritàriament és la generació més vella, la que “és força racista”. Ell mateix va ser testimoni d’un atac racista a l’espai públic que li va causar una impressió molt forta: “Era al metro, i tenia assegut al costat un noi negre amb americana, pantalons i corbata, que suposo que devia venir de treballar. Al mateix vagó hi havia una senyora que, en veure’l, va fer cara de sorpresa i li va dir que primera vegada que veia un mico amb americana”.

UN PAÍS DIVIDIT

Àustria és un país de paradoxes: per una banda, sembla un país extremadament xenòfob a causa de la imatge que projecta l’ascens de l’extrema dreta al poder. Però també és un dels països, juntament amb Alemanya, que ha acceptar més refugiats. El govern van plantejar-se l’objectiu d’acollir un màxim de 127.000 persones: el 2016 en van rebre 37.500; el 2017, 35.000, l’any que ve està previst que se n’aculli 30.000 i el 2019, 25.000.

Una part de la població acull de bon grat les persones refugiades. Josh Zakary.

Aquesta paradoxa es fa més palpable veient com, un parell d’anys enrere, molts donaven la benvinguda a tots aquells que escapaven de la guerra de Síria cap Europa per buscar un lloc millor on viure: “Les estacions es van omplir de persones disposades a ajudar els refugiats: van portar menjar, roba, oferint tot tipus d’ajuda” recorda Opratko, “molta gent va obrir les portes de casa seva per acollir a qui fos. Una onada de solidaritat va omplir el país; realment va ser un moment històric per Àustria”.

La mobilització va ser massiva, però Opratko assegura que això ha canviat, de la mateixa manera que ha canviat a Alemanya. Tot ha tornat al seu lloc, i la societat se n’ha desentès, igual que ho ha fet amb totes aquelles persones que durant els 60 van emigrar cap a Viena, van establir-s’hi i, tot i que ara ja porten dues o tres generacions al país, no són considerades austríaques. Es podria dir que hi ha una certa por a tota aquella gent que ve de països en situació de conflicte o de guerra. La idea, però, que els turcs són perillosos ha evolucionat, i ara els prejudicis s’estenen a tota la comunitat musulmana: “el que fa 20 anys era un “fucking Turkish people” ara s’ha convertit en un fucking muslims.”

Opratko:“Tenim un dels partit d’extrema dreta més forts de tot el continent”

Àustria és un país dividit, com molt països europeus. Molts creuen que Àustria està empitjorant, que està en un període de decadència i miren cap al passat buscant el que a ells els sembla que va ser una Edat d’Or. El racisme sempre hi ha sigut present, al llarg de la seva història, de moltes maneres diferents.

Però també hi ha molts d’altres que segueixen fent l’esforç perquè això canviï, i ajuden a tots aquells que busquen refugi a Europa. No obstant, Opratko no sembla tenir unes expectatives de futur optimistes pel que fa aquest conflicte: que afirma que Àustria “és un país molt dividit. I aquesta divisió anirà augmentant’.

BannerRevista