BUENOS AIRES. Fa onze mesos que els argentins van votar canvi. Van escollir acabar amb els 12 anys del kirchnerisme per deixar pas a Mauricio Macri (Cambiemos) com a president de la República. Des que va assolir la presidència, el nou govern ha capgirat moltes de les mesures que van sustentar la política econòmica del país durant el kirchnerisme. La creixent intervenció de l’Estat ha quedat enrere per donar pas a una política de caràcter liberal, que dóna suport al comerç internacional i a l’obertura dels mercats.

El gran objectiu del govern de Macri és acabar amb el 40% d’inflació, la més alta des del 2002. “La raó principal de la inflació d’aquest any és la devaluació de la moneda, que es fa per solucionar el problema de falta de dòlars i per incentivar les exportacions”, explica el professor de política econòmica Argentina, Rodolfo López Warr. La devaluació ha fet que el dòlar passés de nou pesos argentins a quinze, de manera que la moneda local ha perdut força.

La pujada de les tarifes públiques, coneguda popularment com el “el tarifazo”, també ha contribuït a generar més inflació. Des que va assolir el poder, el govern de Cambiemos ha reduït gran part de les subvencions estatals. Els serveis d’aigua, llum, gas i transport ara són més cars, tal com es pot llegir en la pàgina de la Casa Rosada. Fins l’any passat, l’Argentina tenia una de les energies més subvencionades del món per una decisió política dels Kirchner. La voluntat del nou govern liberal, en canvi, és que els ciutadans es facin càrrec de bona part dels costos de consum.

El Tarifazo

Font: Casa Rosada

 

“La classe mitjana-baixa és la més perjudicada aquest any, que no té tarifa social i ha de pagar la pujada de les tarifes”, diu López Warr. L’increment dels serveis bàsics i de la cistella bàsica d’aliments no ha anat acompanyat d’un augment proporcional dels sous. La inflació és del 40% i els salaris han augmentat un 28%, de manera que la capacitat de compra és un 12% inferior. López Warr afegeix que “en les properes negociacions els sindicats intentaran recuperar aquest 10% i probablement no ho aconseguiran”.

L’augment de la pobresa és un repte per al país. Les dades de l’Institut Nacional d’Estadística i Consens (INDEC) mostren que, durant el primer semestre de l’any, el 32% dels enquestats no arribava a uns ingressos mínims de 4.041‎$ (246,40‎€). En les xifres de l’INDEC també es veu que el preu mínim de la cistella bàsica total ha incrementat 20 euros en cinc mesos. Anar al supermercat cada vegada és més car, però també ho és agafar un taxi o anar-se a tallar els cabells.

La inflació és del 40% i els salaris han augmentat un 28%, de manera que la capacitat de compra és un 12% inferior

Aquesta tendència se suma al preu dels productes importats que són més cars que en altres regions d’Amèrica del Sud. La conseqüència immediata és que els argentins ho han de comprar en quotes o aprofiten els viatges a l’estranger per entrar productes al país. En les regions properes a Xile és habitual creuar la frontera per comprar neumàtics de cotxes i roba; mentre que és típic tornar d’Europa o els Estats Units amb mòbils i portàtils.

“El consum privat s’ubica un 1,3% per sota de la seva tendència, el públic en un 0,8, i la inversió un 5,3%”, segons explica l’informe de política monetària del Banc Central de l’Argentina. Tanmateix, “tant les exportacions com les importacions han augmentat” a causa de l’eliminació d’importants restriccions a les operacions de comerç exterior. El govern de Macri ha aplicat polítiques perquè sigui més fàcil comprar dòlars, ha suprimit els impostos per l’exportació de productes com la carn o el blat i ha reduït els tràmits per ingressar productes de l’estranger.

L’Argentina és un país que sempre ha tingut un dels índexs d’inflació més alts del món, i a finals de la dècada dels vuitanta i principis dels noranta va viure episodis d’hiperinflació. La societat està acostumada a la inestabilitat i a la pujada dels preus. El problema actual, però, rau en la caiguda dels ingressos reals de les famílies, que veuen reduïda la seva capacitat de compra.

Vols llegir reportatges com aquest? Ajuda’ns a finançar-nos

banner verkami refugees1