AMSTERDAM. A la capital dels Països Baixos ja no s’hi pot viure: és tan car que la gent marxa de la ciutat. Els llogaters, davant del preu desorbitat dels lloguers, decideixen marxar a la resta de la província. Això ha tingut dues conseqüències: a la capital, després de molts mesos pujant, els preus del lloguer es comencen a estabilitzar i, de fet, durant el primer trimestre del 2017 fins i tot van baixar lleugerament. Però la conseqüència d’això és que ara, els lloguers que estan creixent ràpidament són els dels municipis del voltant.

 

LA CIUTAT MÉS CARA

Al monitor dels preus de Pararius -el web més gran de lloguers d’habitatges d’Holanda- ja s’hi pot veure com d’alarmant és la situació. A Amsterdam els lloguers en el sector privat segueixen augmentant ràpidament, sobretot en els barris populars fora del centre de la ciutat, com l’est o el nord-oest. Tot i així, s’hi pot veure un cert estancament i, fins i tot, davallada: en comparació amb el mateix trimestre de fa un any, els preus a la ciutat han baixat un 0,5%, mentre que un any enrere hi havia un increment del 15%.

Totes aquestes xifres fan referència al lloguer lliure entre privats, que suposa un 6% del parc total d’habitatges. La resta es divideixen en lloguer social (35%) o immobles habitats pels seus propis propietaris (60%). Tot i que la preponderància del lloguer regulat ha esmorteït en bona part les osicil·lacions del mercat, cal destacar que des del 2009 la tendència ha estat la disminució del nombre l’habitatges de lloguer regulat en contrast amb l’augment del lloguer lliure o els habitatges de propietat.

 


 

Els preus de lloguer a la capital segueixen essent els més alts dels Països Baixos. En el primer trimestre del 2017 el preu del lloguer per metre quadrat valia 22 euros de mitjana, mentre que a la resta costava uns 14,70 euros mensuals. Tenint en compte aquestes dades, els habitants d’Amsterdam paguen, aproximadament, 7,30 euros més que a la resta del país per metre quadrat i per mes. I això encara és poc, ja que comparat amb el primer trimestre del 2016, la distància era de 9 euros. Aquesta diferència entre la capital i la resta del país ve donada pel fet que a la capital els preus s’han estabilitzat i a la resta del país han augmentat.

Els preus del lloguer durant el primer trimestre varien àmpliament depenent dels diferents districtes de la ciutat. Per exemple, el preu del metre quadrat al centre era de 24,56 euros al mes, mentre que a l’oest era de 22,94 euros i a l’est, de 19,21 euros. Si mirem els barris més perifèrics com el nou-oest, el lloguer ja baixava fins als 15,04 euros mensuals el metre quadrat, deixant el llunyà districte sud-est a 13,21 euros.

 

AMSTELVEEN, LA NOVA AMSTERDAM? 

Davant de l’augment de preu a la ciutat, i seguint la tendència en el mercat de compra-venda, els llogaters s’han començat a desplaçar cap als municipis de la primera corona fent-ne augmentar els respectius preus del lloguer. Així, els nous inquilins que van emigrar als municipis veïns ja paguen bastant més que els antics arrendataris. Aquest augment va ser del 24,6 per cent respecte a un any abans, a Zaandam, d’un 10,2 per cent a Haarlem, d’un 14,1 per cent en Heemstede, d’un 14,3 per cent a Hoofddorp i d’un 12,6 per cent a Almere.

El cas paradigmàtic és el municipi d’Amstelveen, amb el nucli urbà contigu al d’Amsterdam. Tot i que els preus només van pujar un 3,2 % respecte el mateix trimestre de l’any anterior, el preu mensual del metre quadrat ja és de 18,56 euros de mitjana, molt semblant als barris de moda de la capital.

Davant del preu desorbitat dels lloguers, la gent decideix marxar a la resta de la província

Segons el director de l’observatori Pararius, Jasper de Groot, la majoria de la gent “no pot pagar més del que ja paga”. Igual que en el cas de l’habitatge de compra, les causes estan molt ben definides: “la població està augmentant, però no ho fa el nombre d’habitatges disponibles. Així que la pressió sobre el mercat de l’habitatge s’està desplaçant cada vegada més cap als suburbis”.

Amstelveen és cada cop més popular entre els expatriats. Segons el broker immobiliari Sander Koops, “el 95% de les sol·licituds de lloguer a Amstelveen les fan expatriats”, és a dir, estudiants o professionals estrangers. El mateix passa a Haarlem, tot i que d’una manera menys acusada.

 

 

Seguint un paral·lelisme total amb l’habitatge de compra, la demanda de cases al centre d’Amsterdam -a l’interior de l’anell de circumval·lació- és gran i no para de créixer. Segons Koops, “la gent encara mira de trobar un habitatge que arribi fins als 2000 euros de lloguer mensual en els barris perifèrics d’Amsterdam, però a partir de 3000 euros els llogaters ja prefereixen viure en altres nuclis urbans”.  Això es deu al fet que per aquests preus ja es poden trobar cases senceres en els altres municipis. En aquest sentit, crida l’atenció que el lloguer mitjà de cases unifamiliars va pujar més ràpid durant l’últim trimestre, que per als altres tipus d’habitatges.

Amb tot, hi ha qui encara prefereix pagar més per una casa més petita. Al centre d’Amsterdam ja hi ha apartaments petits de luxe que es poden llogar per 2.400 euros al mes. Hi ha inquilins que estan disposats a pagar el doble per una petita casa al centre de la ciutat, en comptes d’una casa més gran als afores. Els preus en les cases entre 50 i 75 metres quadrats van augmentar un 13,9 % l’últim trimestre en comparació amb l’any passat.

També genera grans diferències en el preu del lloguer el fet que la casa estigui moblada o no. Les llars que disposen de mobiliari, ja sigui tot o una part, tenen més demanda a Amsterdam. Segons De Groot, aquest fet és degut principalment als expatriats que “es traslladen a una casa durant un temps relativament curt i que no volen tenir despeses addicionals per fer la casa habitable, ja que per a ells no és rendible“.

 

GENTRIFICACIÓ

Un dels factors que afecta clarament l’augment del preu dels lloguers és el fet que molts habitatges es destinen a lloguers turístics a través de plataformes com Airbnb. Un estudi recent publicat pel geògraf Maarten Hogeweij, mostra, per primer cop, on trobem més oferta d’aquest tipus i, com sol passar a tots els grans nuclis urbans, els barris més cèntrics són els més afectats per aquesta situació.

 

Passar uns dies a una de les cases del riu és un atractiu turístic. AINA SOLEY

 

De fet, Hogewij ha analitzat 9.700 llars que estaven ofertes a la plataforma Airbnb el passat setembre. La conclusió és clara: com més cara és la zona, més pisos d’Airbnb hi apareixen. Això no passa només en els barris elegants, sinó que també a les zones on han augmentat més els ingressos hi ha crescut la presència d’aquest tipus d’habitatges turístics.

Això es deu al fet que els clients de la plataforma se centren en gran mesura als barris emergents, on els nadius es queixen de gentrificació, i on els visitants poden viure ‘autèntiques experiències’. Aquest fenomen també es copsa amb el canvi del model de comerç i l’aparició dels nous bars de moda.

Una conseqüència clara és l’augment dels preus de lloguer. La presència de les plataformes de lloguer turístic augmenten el valor de la inversió d’una casa: no es tracta només d’una casa, sinó que cada vegada representa un valor. Si els preus pugen, també es produeix un efecte de desplaçament dels habitants autòctons cap barris més perifèrics.

El fenomen també afecta a les cases flotants de la riba nord de l’IJ, el braç del mar interior que divideix la ciutat en dos. Per a molts visitants estrangers estar-se en una casa flotant és una experiència molt autèntica d’Amsterdam però, per aquells que hi viuen, aquesta ‘experiència’ els expulsa del barris on havien viscut sempre.

 

BannerRevista