Nascut el 1941 a les Açores, Eugeni Rosa és un dels economistes de capçalera de l’esquerra portuguesa. L’home de les dades, en té de tot i per a tot. El seu blog és de referència si es volen posar números a l’actual situació portuguesa. Això sí, calen altes dosis de paciència per entendre-s’hi. Doctorat en economia, ha treballat sempre vinculat a sindicats de l’entorn del Partit Comunista Portuguès (PCP). Tot i que actualment també pertany al consell supervisor de Montepio, la principal caixa d’estalvis portuguesa, escollit pels mutualistes.

De discurs no apte pels amants del fast food, el que en el 1976 va ser un dels assessors econòmics durant la redacció dels pressupostos del primer govern constitucional del socialista Mário Soarez, omple el seu relat d’exemples i xifres. Tot plegat per traçar un esbós de l’actual situació política i econòmica de Portugal i la seva complicada relació amb la Unió Europea.

Com valora el nou govern portuguès?

Aquest govern, amb una base diferent a l’anterior, és socialista, però té el suport dels altres partits d’esquerra, el Bloco d’Esquerda i el Partit Comunista de Portugal, fet que l’ha obligat a prendre una serie de compromisos. Té, per exemple, el compromís de revertir la retallada del salari mínim dels treballadors de la funció pública. A més hi va haver un augment enorme d’impostos el 2012. Van tenir un augment d’entre el 20 i el 30%. Aquest augment ha estat revertit aquest any en una petita parcel·la. Per tant, aquestes mesures són positives com d’altres en l’àmbit de les prestacions socials, però són mesures que no tenen un impacte molt gran.

Hi ha part negativa?

Hi ha una àrea on no s’hi ha fet res, la dels pensionistes. A Portugal des del 2010 no tenen augments i han de patir les retallades i els impostos del govern de dretes. El govern de dretes havia creat un impost exclusiu pels pensionistes que s’anomenava contribució extraordinària de solidaritat. Aquest va ser aplicat durant 2 anys i va tenir un impacte molt gran pels jubilats. Va ser revertida el 2015 perquè el Tribunal Constitucional la va declarar inconstitucional.

Es venia d’una situació complicada…

Per entendre què passa a Portugal, cal tenir en compte que, abans del govern de dretes del Partit Social Demòcrata i el Centre Democràtic Social, amb el govern en funcions, van entrar en vigor les mesures de la Troika. Però abans, amb el govern de Sòcrates (Partit Socialista), ja s’havien fet les primeres retallades salarials. Una situació sense sortida pels objectius de reducció de dèficit i de deute. El deute va augmentar el 30% durant el període de la Troika en comptes de reduir-se i els valors del dèficit també van tocar sostre, sobretot després de la fallida de diversos bancs. A l’últim banc subjecte a una resolució, el Banif, se li han injectat 2.000 milions d’euros. Abans, pel Banco Espiritu Santo en van ser quatre.

Eugeni Rosa en una de les seus del sindicat Funció Publica

Eugeni Rosa a la seu del sindicat Funció Pública. Xavier Puig

L’actual govern està fent prou per revertir la situació?

El nou govern està recolzat per les forces d’esquerres, però té un context extremadament ajustat. Per un costat, hi ha la pressió de la Comissió Europea, per complir la reducció del dèficit, i per l’altre, el fet que aquest dèficit ja havia estat reduït a costa de retallar els salaris, congelar les pensions i augmentar els impostos. Encara que es reverteixin algunes mesures, acaba per ser insuficient perquè hi ha una camisa de força que envolta tota la situació.
Això fa que, per revertir ràpidament aquestes mesures, el dèficit es situaria per sobre d’aquell que la UE diu que és l’adequat. Aquí hi ha una lluita de contraris entre la necessitat de millorar les condicions internes i revertir el dèficit.

No es poden fer alhora totes dues coses, millorar les condicions internes i revertir el dèficit?

Hi ha com una mena de cercle viciós. Per créixer hem d’augmentar el rendiment perquè hi hagi demanda interna, però això comporta l’augment del dèficit. Des del govern s’estan prenent un conjunt de mesures -algunes són positives i d’altres, que tot i necessàries, eren negatives-  que acaben per condicionar el creixement.

Constatem que a Portugal durant el període de la Troika només hi va haver creixement quan va créixer el consum intern -amb les exportacions mai vam aconseguir créixer, doncs la demanda externa ha estat sempre negativa-. Aquest creixement intern depèn molt de la demanda interna, a causa de tres factors: el consum de la població, la inversió pública i la inversió privada.

Els treballadors que tenien un salari mínim, en percentatge, van augmentar molt. Avui en dia, la majoria d’aquells que surtin de la universitat cobraran el salari mínim. La població amb salaris baixos té un pes molt alt dins del total. Les últimes dades de l’Institut d’Estadística mostren un augment de la població al llindar de la pobresa. Representa el 45% gairebé. Cinc milions de persones que es redueixen a dos milions gràcies a les prestacions socials.

“A Portugal, només en interessos, gastarem prop de 8 mil milions d’euros, que és més del que es gasta amb el Servei Nacional de Salut”

Està a favor de deixar de pagar el deute?

El que defenso, fonamentalment, és una negociació per intentar reduir els interessos. Pagar un 3% en comptes del 3’5% als préstecs del FMI i la UE. Nosaltres a Portugal, només en interessos, gastarem prop de 8 mil milions d’euros, que és més del que es gasta amb el Servei Nacional de Salut. Estem en una situació insuportable. La inversió pública amb relació al PIB ha disminuït als pressupostos del 2016. Per dinamitzar la demanda una de les maneres és reduir les càrregues del deute.

Té sentit donar suport al PS des de l’esquerra?

El té, sempre i quan el PS faci una política que millori les condicions de la població. Si ha de fer com Sòcrates, no val la pena.

Ho està fent?

Com a mínim en una part de les mesures, però no en totes. Quan ara van augmentar el salari mínim, el PS va fer una reducció de la taxa social única per donar als patrons perquè en paguessin l’augment. Aquesta és una mesura de dretes. No tot són mesures d’esquerres i per exemple a aquesta mesura els partits d’esquerres s’hi van oposar.

Llavors perquè recolzen BE i PCP al PS?

El que va unir l’esquerra va ser la necessitat sentida per la població de posar fi a la destrucció de la dreta. La dreta per primera vegada havia tingut el control del President de la República, el Govern i l’Assemblea, i llavors van destruir moltes coses. Tot i tenir la població massacrada, la dreta va tenir més vots que el PS a les darreres eleccions. Permetre que la dreta continués en aquesta situació hagués consolidat aquesta destrucció. Per tant, ara l’objectiu de l’esquerra és revertir tot això.

Ara el PS pot governar però ha d’estar molt pendent dels partits d’esquerra. Però això també vol dir que els partits d’esquerra estan molt pendents del PS. Si ara hi hagués una ruptura, suposaria també un problema pels partits d’esquerra, perquè el poder aniria cap a la dreta.

Eugeni Rosa CGTP

Rosa omple el seu discurs amb ple d’exemples i dades. Xavier Puig

Amb tot plegat, quin paper hi ha jugat Brussel·les?

Per ells l’important és que el dèficit pressupostari i l’estructural disminueixin, i per aquí ho controlen tot, perquè els impostos no es poden augmentar indefinidament. Internament els partits d’esquerra fan una funció molt gran perquè han d’intentar que si els impostos augmenten ho facin sobre els rendiments de capital. És un joc d’equilibri a sobre una navalla. Han d’intentar revertir al màxim les mesures de la Troika i del govern del CDS-PDS.

És possible sortir de la crisi acceptant les mesures de la Troika?

És difícil fer una previsió a mig-llarg termini per saber què passarà. Per cada situació concreta vas intentant trobar la millor solució per a ella. La relació de forces polítiques i socials no permeten un canvi revolucionari. Una cosa és el que tu tens al cap i l’altra la realitat.

Es pot fer front a la Troika des del Govern nacional?

Ja ho veurem. Ningú sap si aquest govern durarà molt temps, però esperem que pugui revertir aquesta situació. S’han de discutir moltes coses amb relació al Sistema nacional de salut, a l’administració pública -6000 treballadors van ser acomiadats amb el govern anterior-, en seguretat social, en educació… Hi ha una administració molt fràgil i desmotivada. No va representar només l’acomiadament de treballadors, sinó la sortida de persones qualificades i l’entrega de molts serveis públics a gestors privats.

Com veu la situació dels països del sud d’Europa amb relació a la portuguesa?

Espanya també té una situació tremendament complicada. Però està una mica millor que Portugal, hi ha una situació de recuperació millor.  A Grècia van fer un promesa que no van complir, però aquí el PS mai va entrar al joc de dir “ho canviarem tot”. Vol aconseguir pactar unes condicions amb la UE per trobar un equilibri. Però tant pel PS com per Syriza la via és no sortir de la zona euro. El Bloco també estava així, però ara Loçan – economista referent del BE- en el seu últim llibre defensa la sortida de l’Euro. El PCP també la defensa però amb unes certes condicions.

“La sortida de l’euro pot tenir uns efectes que ens vagin en contra. Jo defenso la sortida en condicions controlades”

Creu que és possible una sortida de l’euro?

La sortida de l’euro pot tenir uns efectes que ens vagin en contra. Jo defenso la sortida en condicions controlades. Una sortida abrupta pot tenir efectes molt grans sobre la població: augmentarien els interessos i ara les famílies estan molt endeutades. És una situació complicada, perquè o les famílies rebenten o la banca rebenta. Al final, l’Estat hauria d’intervenir per un costat o de per un altre.

Com s’hi pot arribar a aquesta sortida controlada?

S’hauria de negociar amb la Unió Europea perquè ella la garantís. En aquests moments el deute extern és molt gran i si passem a una moneda nacional hi hauria una gran devaluació i el deute en euros esdevindria gegant. Això crearia problemes d’asfíxia al desenvolupament. Si no es paga el deute, es posa en risc més del 60% de les nostres exportacions que van cap a la UE.

Per tant, no és possible…

No hi ha impossibles, però és molt complicat. Si hi hagués una devaluació molt gran, els rendiments dels treballadors baixarien i podrien haver-hi problemes interns, conflictes socials grans. El mateix que va passar a Grècia quan el Banc Central va tancar. No es tanca la porta a la sortida de la UE, però també estem a l’espera que aquesta situació política de la UE pateixi alguna alteració.

EUGENI ROSA EN UN MOMENT DE L'ENTREVISTA. XAVIER PUIG

Eugeni Rosa en un moment de l’entrevista. Xavier Puig

I si aquest canvi no es produeix, quins efectes tindria continuar com fins ara?

És una mica difícil sustentar aquest creixement del deute. Dins la UE això agreujarà les desigualtats entre els països més desenvolupats i els menys, els del nord i els del sud, per utilitzar el llenguatge que usen. A Portugal la gent el que constata és que, en el cas d’Alemanya, des que es va inscriure en la zona euro no ha deixat de tenir un superhàbit espectacular a la balança comercial, a Portugal, en canvi, la balança és negativa.

Alemanya està essent finançada pels països del sud amb dèficit a les balances de rendiment. A través de les balances comercials. Exporten molt més del què importen. Nosaltres teníem un dèficit comercial molt gran amb Alemanya, per tant sortia diners d’aquí cap Alemanya. Després aquests diner anaven cap als bancs alemanys que més tard finançaven als bancs portuguesos perquè poguessin concedir crèdits a la població per comprar béns alemanys. Era un circuit així, però va arribar un punt en què va rebentar.

Ara el circuit ja no només és financer, també és de persones que migren.

Sí, i és una altra cosa que agreuja la desigualtat. La població portuguesa que emigra, la més preparada i la més qualificada, deixa Portugal i va cap Anglaterra, Alemanya, França…  Durant el període de la Troika han sortit 400 mil persones i eren sobretot joves d’entre 25 i 34 anys qualificats, la majoria amb estudis superiors. Hi ha una exportació de recursos dels països menys desenvolupats als més desenvolupats. Cap a Anglaterra hi han anat molts infermers. Són infermers dels quals Portugal precisa, però no els pot pagar per no augmentar el dèficit i llavors marxen.

Què n’opina del Pla B de Varoufakis?

És una idea, però crec que tindrà poca expressió. Vol construir un moviment per debatre sobre la UE. Seria una ajuda si tingués algun impacte. S’ha de lluitar per veure si es troba una sortida, sense lluita no es troben solucions. La pròpia lluita generarà solucions. Hi ha solucions que la gent no veia i que amb la lluita s’obren camins. No puc dir quina és la solució, aquesta serà el resultat de la lluita.