SANTIAGO DE XILE. Han hagut de passar 25 anys de democràcia perquè Xile obri un procés constituent amb l’objectiu de canviar la Constitució actual, una de les principals herències de la dictadura. Després d’anys de demanda per part de la ciutadania per canviar la Constitució elaborada durant la Junta Militar de Pinochet, el passat 13 d’octubre la presidenta Michelle Bachelet va anunciar davant de tota la nació l’inici formal del procés que culminarà amb un nou text constitucional. L’anunci emplaça la redacció de la nova Constitució a la propera legislatura però situa el debat al centre del taulell polític xilè durant els propers mesos i anys.

Però la qüestió ja no és si cal o no una nova Constitució. Tot i que la dreta ho intenta evitar, el focus del debat s’ha col·locat sobre quin mecanisme s’ha d’escollir per elaborar la nova llei fonamental. La presidenta no es va mullar i va oferir quatre alternatives que deixarà en mans del futur Congrés que s’escollirà el 2017. Per tant, encara hauran de passar uns quants anys més per veure Xile amb una nova Constitució però el procés per deixar enrere un dels principals llegats de la dictadura ja s’ha posat en marxa.

 

UNA CONSTITUCIÓ DESLEGITIMADA

Elaborada per una comissió d’experts designada per la Junta Militar i aprovada en un plebiscit molt qüestionat per innumerables fraus electorals, la Constitució de 1980 encara impera en el sistema polític xilè. Tot i això, com afirma el professor de dret constitucional Pablo Ruiz-Tagle, “el text constitucional de Pinochet va deixar de regir el març de 1990. Des de llavors tenim una Constitució que és diferent a la de Pinochet però que té influències ideològiques i normatives”. De fet, a dia d’avui s’han fet aproximadament fins a 300 modificacions que han canviat profundament el text original aprovat en dictadura.

Però encara que el text és substancialment diferent, les dades són clares: l’última enquesta publicada el 26 d’octubre demostra que el 71% dels xilens veu necessària una nova Constitució. Les grans mobilitzacions del 2011 van situar la Constitució en el punt de mira i van generar un intens debat al voltant de la poca legitimitat d’una Constitució feta en dictadura.


Però més enllà de la manca de la legitimitat d’origen pel fet d’haver-se elaborat en dictadura i a través de mecanismes autoritaris, la Constitució de 1980 també rep crítiques pel contingut. La politòloga i investigadora de governabilitat al Programa de Nacions Unides pel Desenvolupament (PNUD), Valentina Salas, afirma que “independentment del problema d’origen, la Constitució té problemes de contingut i no està en la línia de l’expectativa ni de les demandes ciutadanes”.

A més, una de les principals crítiques es basa en el fet que encara té aspectes que la vinculen directament amb la dictadura i amb principis que no són democràtics. Així ho creu Ruiz-Tagle, que explica que “el problema que tenim a la nostra Constitució és que encara conserva l’ADN autoritari. Des del punt de vista del seu contingut, hi ha normes, principis i institucions que encara es connecten amb la lògica del que va ser el projecte ideològic de la dictadura”. L’expert en dret constitucional identifica d’aquesta manera qüestions com, per exemple, la doctrina de seguretat nacional, la manca de protecció de certs drets socioeconòmics o l’excés de poder concentrat en el president.

 

UN ESCENARI POLÍTIC INCERT

Totes aquestes crítiques han sortit a la palestra de l’opinió pública en els últims anys. Ja a la campanya presidencial de 2013 el debat sobre si era necessari una nova llei fonamental va ser un tema central pel qual tots els candidats es van haver de posicionar. Però per què no ha estat fins aquests últims anys que la classe política ha apostat realment per aquesta qüestió? Valentina Salas considera que “no hi ha hagut una voluntat política real” però que també han estat importants els complicats mecanismes institucionals per canviar la Constitució que, segons la politòloga, “es van fer així amb la intenció de mantenir l’estabilitat i el règim que s’havia establert”.

Així doncs, els forts forrellats institucionals basats en supermajories necessàries per fer canvis constitucionals han impossibilitat el plantejament real d’elaborar una nova llei fonamental, sobretot en un sistema electoral binominal. I és que aquest sistema electoral que ha regit Xile fins el 2014, tendeix a l’empat i ha provocat que les dues grans coalicions hagin ocupat sempre la gran part del Congrés des del retorn a la democràcia. Això ha impedit majories clares de manera que no hi han hagut mai els vots necessaris per superar els quòrums.

Bachelet ha aconseguit que la campanya de les pròximes eleccions presidencials estigui molt centrada en el debat de la Constitució

De fet, aquest sistema electoral pot ser un dels temes claus en el procés constituent que s’acaba d’obrir. En el seu anunci, Bachelet va emplaçar al proper Congrés, que s’escollirà el 2017, la decisió d’escollir el mecanisme amb el qual s’elaborarà la nova Constitució. El fet important és que aquest Congrés ja no s’escollirà amb el sistema binominal com fins ara sinó que es farà a través d’un sistema electoral més proporcional que, probablement, obrirà un escenari diferent i, ara per ara, incert.

A més, en traslladar aquesta tasca al proper Congrés, Bachelet ha aconseguit que la campanya de les pròximes eleccions presidencials –concurrents amb les del Congrés- estigui molt centrada en el debat de la Constitució. D’aquesta manera, com diu Salas, “seran unes eleccions en les quals tots els candidats s’hauran de definir” a favor d’un mecanisme o d’un altre. Això posa contra les cordes a la dreta, contrària al canvi de Constitució i que, per tant, si ha de definir-se per algun dels mecanismes estàrà acceptant el canvi de Constitució.

LES QUATRE OPCIONS DE LA PRESIDENTA

El proper Congrés hauria de crear una comissió formada per diputats i senadors que redactarien la nova Constitució. Tot i que, en un principi, suposa l’opció amb menys inclusió, segons Salas, “no necessàriament significa eliminar qualsevol participació ciutadana, hi ha experiències internacionals en què ho ha fet el Congrés i han inclòs mecanismes de participació ciutadana”.

El problema pot ser la manca de confiança que té la ciutadania al Congrés tot i que, com diu la politòloga, “això no deslegitima l’opció”. Fins al moment, aquesta opció ha rebut el suport de les posicions de centre, sobretot de la Democràcia Cristiana, un dels principals partits de la Nueva Mayoría, la coalició que governa actualment. A més, aquest mecanisme està suportat per l’experiència internacional ja que ha estat utilitzat en diverses constitucions en les últimes dècades com, per exemple, a Bolívia, Croàcia, Nicaragua, Polònia o Grècia.

En cap porra es comptava amb aquesta opció amb la qual va sorprendre Bachelet. Es tracta d’un híbrid entre la comissió bicameral i l’assamblea constituent. És a dir, un grup mixt que inclouria congressistes i ciutadans, que serien els encarregats d’elaborar la nova Constitució. En ser una opció que no es contemplava en un principi no hi ha cap partit polític que s’hagi posicionat a favor d’aquest mecanisme però en un futur podria acabar convertint-se en l’opció de consens.

Des que es va plantejar el debat de la nova Constitució va sorgir un fort moviment a favor de crear una assemblea constituent amb organitzacions com Marca AC. De fet, fins abans de l’anunci de la presidenta Bachelet, aquesta era l’opció majoritària a les enquestes. No hi ha un únic tipus d’assemblea constituent, però essencialment es basa en escollir -la ciutadania- una sèrie de representants o delegats que seran els encarregats de redactar la nova Constitució.

Aquest mecanisme, en un principi, afavoreix el pluralisme ja que hi serien representats tots els sectors socials. Els grups i partits d’esquerres s’han posicionat a favor d’aquesta opció des que va sorgir el debat de la nova Constitució però des de l’anunci de Bachelet, alguns s’han encaminat cap a l’opció del plebiscit. Tot i això, en aquest hipotètic plebiscit farien campanya per l’assemblea constituent. Com passa amb l’opció del Congrés, aquest mecanisme també té experiència internacional com en els últims anys han fet Equador, Veneçuela, Islàndia, Somàlia o Tunísia.

En aquest cas, el Congrés delegaria la decisió a la ciutadania a través d’un plebiscit. Així doncs, el poble xilè hauria d’escollir entre una de les tres opcions anteriors. Les enquestes que s’han realitzat des de l’anunci de Bachelet deixen clar que aquesta és l’opció majoritària. De fet, en una enquesta publicada el 16 d’octubre, el 62% estava a favor d’aquest mecanisme per elaborar la nova Constitució. A més, compta amb el suport d’alguns partits d’esquerres com el PRO o el Partit Comunista.

Quina d’aquestes opcions serà el mecanisme per elaborar la nova Constitució serà el principal debat en els propers mesos i en les properes eleccions. Els experts no es posicionen a favor de cap d’elles ja que les consideren totes viables. És el cas de Ruiz-Tagle, que afirma que “no hi ha procediments més perfectes que altres, tots són vàlids”. A més, deixa clar que el mecanisme que s’esculli no afectarà substancialment al contingut de la Constitució sinó que “el contingut té a veure amb qüestions ideològiques, les que s’han d’eliminar i les que s’han d’agregar”. En la mateixa línia es troba Valentina Salas que aclareix que “a nivell internacional hi ha molts estudis que analitzen si hi ha una correlació entre el tipus de mecanisme i el tipus de constitució, i la veritat és que no hi ha una correlació clara”.

 

Etapes-per-procés-Constituent-de-Xile-per-Michele-Baschelet_Pol-Rovirosa

 

Però tot i que aquesta qüestió ha ocupat i ocuparà el centre d’atenció, l’anunci de Bachelet va anar més enllà i va definir les etapes del procés constituent. Aquest procés es basa en diverses fases en les quals la ciutadania tindrà un paper important i té l’objectiu d’acabar amb una nova Constitució per a Xile.

Encara és d’hora per saber quin serà el resultat de tot aquest procés, un procés llarg de més de dos anys, com a mínim, en el qual intervindran nombrosos factors polítics i socials que acabaran influint decisivament en el producte final. És probable que s’acabi amb una nova Constitució per a Xile però per això serà necessari un canvi en el Congrés ja que tal i com està la correlació de forces a dia d’avui, és difícil aconseguir la majoria suficient per tirar endavant el procés.

Si s’aconsegueix aquest pas, la pilota passarà a les mans de la ciutadania en les properes eleccions presidencials i parlamentàries que se celebraran el 2017. Aquest serà un punt clau per assolir l’objectiu final de la nova Constitució però encara quedarà un camí difícil. De moment aquest camí està ple de dubtes i incerteses, no se sap com acabarà però el que és segur és que el procés de desconnexió per acabar amb la pesada càrrega de la dictadura ja s’ha engegat.