Rússia viu aquests dies els 100 anys d’una Revolució, la d’Octubre, que va marcar dràsticament el destí del país, i va repercutir innegablement en la història del món contemporani. Tot i així, l’aniversari passa desapercebut a nivell oficial. No hi ha cap acte que, adreçant-se al públic, recordi els esdeveniments que fa un segle van canviar el curs de la història. Rússia és un país on la presència de la revolució no s’oculta enlloc, però on la seva ombra conviu amb la rescatada omnipresència de l’Església ortodoxa i amb un sistema capitalista encara recent. Per tot plegat, l’absència d’una commemoració dels fets de 1917 en l’àmbit governamental és paradigmàtica.

La Plaça Roja és una metàfora de la identitat russa d’avui. El cos de Lenin reposa com un espectre ben a prop del tresor dels tsars, dins del Kremlin. A pocs metres, la Catedral de Kazan, amb una de les icones més venerades de Rússia. A l’altre extrem, el monument a Minin i Pozharsky. Per què són representatius aquests elements establerts al bell mig del centre cultural i polític del país?

Mostren les paradoxes que, com a mínim aparentment, configuren la política de memòria actual. No s’enterra el líder comunista, però es reconstrueix la catedral ben a prop seu. No es retiren les estrelles roges, però s’erigeixen creus ortodoxes i cartells publicitaris. I no es commemorarà l’aniversari de la Revolució, perquè des del 2005, la festa nacional que abans era el 7 de novembre, s’ha traslladat al 4 de novembre amb una celebració de palla que vol conglomerar el conjunt de la població russa: el Dia de la Unitat Nacional.

revolució russaDesprés de tres dies de festa nacional, Rússia torna a treballar el 7 de novembre. Laia Puig

EL DIA DE LA UNITAT POPULAR…

L’Olga Ivanovna (nom fictici), recorda com de petita la festa de novembre tenia un sentit que ara no troba enlloc: “No tinc ni idea de què va aquesta Unitat. Sóc més aviat gran, i la meitat de la meva vida he viscut a l’URSS. Llavors teníem la celebració de la Gran Revolució d’Octubre: en contra del tsar, la monarquia, el capitalisme, la desigualtat, la pobresa… El 7 de Novembre era fred, i hi havia desfilades a la Plaça Roja. La gent duia clavells vermells per mostrar la seva afiliació a l’esperit de la revolució. Però quan van eliminar el 7 de Novembre com a festiu, m’imagino que necessitaven una data neutral per substituir-lo”. I la van trobar en el 4 de Novembre, ben a prop del calendari, per fer el canvi més subtil, omplint-la d’un nou significat que de moment, costa de quallar.

“Quan van eliminar el 7 de Novembre com a festiu, necessitaven una data neutral per substituir-lo”

En aquesta data, que era festiva a l’Imperi Rus fins al 1917, es recorda com el poble va alliberar la ciutat de Moscou de l’ocupació polonesa-lituana l’any 1612. Quan es va restaurar la festa, es va voler lligar a la idea de la unitat entre els diferents pobles, explica Oleg Vladimirovitx Morozov, historiador: “De fet, però, no hi va haver cap unitat, perquè les milícies russes que van “rescatar” Moscou el 1612 no incloïen gent del sud de Rússia (tàtars, cosacs, etc.), ni del Nord (Novgorod i els seus voltants eren ocupats per les forces sueques), ni de l’est (Smolensk era sota setge del rei polonès)”.

L’Elena, que prefereix no donar el seu cognom, explica que per ella és complicada la idea d’Unitat perquè venint de l’extrem oriental de Rússia, no se sent representada per la capital: “la història de l’oest no és la mateixa que la de l’est”. La festa de la Unitat Nacional és un intent per camuflar aquestes diferències. Però per a molts, a l’hora de la veritat, és una festa impostada que, en el fons, subratlla la grandesa de l’ètnia russa per sobre les altres.

revolució russaEl Mausoleu de Lenin a la Plaça Roja de Moscou mostra el cos embalsamat del revolucionari des de la seva mort el 1924. Laia Puig

… O DE LA DESAVINENÇA

Irònicament, cada 4 de novembre, diferents grups neonazis i d’extrema dreta es manifesten a Moscou (i altres ciutats) per reivindicar la preponderància de l’ètnia russa, amb un discurs lligat a la religió cristiana ortodoxa, però crític amb Vladímir Putin, que consideren massa tou en les seves polítiques. Són grups ultranacionalistes que defensen una “Rússia blanca”, en un país on els més d’11 milions de migrants, majoritàriament provinents de les exrepúbliques soviètiques de l’Àsia Central, són el boc expiatori dels mals de la societat. En les seves marxes [Ruskie Marsh], han aconseguit, segons Oleg Moroz, que “fins i tot els mitjans de comunicació, en comptes de parlar del Dia de la Unitat del Poble Rus, es refereixin al Dia del Nacionalisme Rus”.

La poca magnitud del Dia de la Unitat fa que inevitablement es pensi en la Revolució malgrat la manca de referències directes

Així doncs, sembla clar que el Dia de la Unitat és una coberta per omplir el buit de significat que ha quedat els primers dies de novembre: “No hi ha celebracions a part de les oficials, finançades per l’estat. La majoria dels russos no tenen ni idea de què va passar a principis del segle XVII; de fet, molts no tenen cap interès en la Història”, explica el professor Mozorov. I ho corroboren testimonis com Alice Kazimirchik, estudiant: “poso la mà al foc que els meus amics no saben ni el nom que té. Per nosaltres és només un dia de festa, on no cal que anem a classe”.

A part d’alguns actes a la Plaça Roja, i concerts a la plaça de la Revolució, amb grups de persones vestides amb robes tradicionals de diferents zones, és complicat saber què més inclou aquesta gran festa dels russos. En una ciutat activa on s’organitzen grans esdeveniments massius com el Dia de Moscou (a principis de setembre) o les conegudes desfilades militars el Dia de la Victòria (9 de maig), la poca magnitud del Dia de la Unitat fa que inevitablement es pensi en la Revolució malgrat la manca de referències directes.

revolució russaCada 4 de novembre, diferents grups neonazis i d’extrema dreta es manifesten a Moscou. Laia Puig

REDEFININT LA IDENTITAT

Rússia sembla tenir un problema definint la seva identitat. Si s’evadeix un posicionament clar al voltant del període comunista, és per evitar fragmentar més una societat desencisada, que encara té un record massa vívid del col·lapse de l’URSS. Rebutjar públicament el passat comunista crearia una confusió que el país encara no pot assumir, malgrat que poc quedi dels ideals que van iniciar el canvi de règim ara fa 100 anys.

Paradoxalment, una de les fites històriques que sí que integren ciutadans de diferents ideologies al llarg del país és la victòria a la Segona Guerra Mundial, o com l’anomenen aquí, la Gran Guerra Patriòtica. Si bé Stalin no té la popularitat que té Lenin, després del període de desestalinització en els anys de Khrusxov, la defensa de Rússia dels invasors és encara un símbol aglutinador indiscutible de la societat russa. De fet, les activitats commemoratives que el dia 7 de novembre s’organitzaran a alguns punts emblemàtics de la ciutat no giraran entorn de la Revolució de 1917, sinó al del 76è aniversari d’una desfilada militar relacionada amb la Segona Guerra Mundial.

El govern de Putin sembla fer equilibris per acontentar cadascuna de les ideologies majoritàries, sense decantar-se excessivament per a cap d’elles

El govern de Putin sembla fer equilibris per acontentar cadascuna de les ideologies majoritàries, sense decantar-se excessivament per a cap d’elles. Segons Artem Uldanov, expert en polítiques públiques, l’estat de la Federació Russa es vol reforçar com a successor legítim de qui fa centenars d’anys era el Rus de Kiev, després l’Imperi Rus, i posteriorment l’URSS. Per aquest motiu, “el govern actual intenta crear un enllaç estret entre l’Imperi Rus dels tsars i el que podríem anomenar l’Imperi Soviètic”, sempre amb el suport de l’Església.

Per això, a nivell d’espai públic, no hi ha cap contradicció en erigir una estàtua al Príncep Vladímir I, sense retirar de llocs prominents els monuments a Lenin o a Karl Marx, per exemple. No es tracta de negar cap etapa, sinó de prendre’n allò que beneficia més a l’estabilitat actual. Tot plegat, s’emmarca en el missatge que Vladímir Putin envia amb la cèlebre frase: “Qui no enyora la Unió Soviètica no té cor; qui vol retornar-la no té cap”.

revolució russaAlguns símbols al carrer criden a participar a la manifestació comunista del 7 de novembre per recordar el triomf dels bolxevics. Laia Puig

100 ANYS DE LA REVOLUCIÓ: L’OPORTUNITAT PERDUDA

El 7 de novembre de 2017 es compleixen 100 anys de la Revolució d’Octubre, però Rússia torna a treballar després de 3 dies de festa nacional. Durant la setmana prèvia, grups comunistes d’arreu del món s’han acostat a fer ofrenes al mausoleu de Lenin, i diverses institucions han ofert conferències, concerts o exposicions al voltant dels fets de 1917. El dia 7, s’espera una marxa leninista-marxista al centre de Moscou, però res programat pel gran públic. Ara fa poc menys d’un any, Putin expressava: “L’any que ve, el 2017, recordarem el Centenari de les Revolucions de Febrer i d’Octubre. És un bon moment per aprofundir en les causes i la natura d’aquestes revolucions russes… Recordem que som un sol poble, un poble unit, i que només tenim una Rússia”.

El centenari de la Revolució ha despertat expectatives arreu del món, però al seu bressol sembla que finalment s’ha decidit deixar sota la catifa. Un cop més, l’intent d’evitar la segregació del poble rus ha prevalgut per davant de l’oportunitat històrica d’emprendre una millor comprensió dels fets del novembre del 1917. Potser caldrà esperar que passin unes quantes desenes d’anys més de la implosió de l’URSS per abordar la Revolució sense despertar les tensions polítiques que genera encara avui.